Afirma que no ha aparegut en la causa cap dada "reveladora" sobre el seu paper entorn d'una donació de 140.000 euros a la FDCIS
PALMA DE MALLORCA, 11 set. (EUROPA PRESS) -
El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, ha desestimat obrir una peça separada dirigida a investigar el paper que va jugar el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, en el conveni pel qual la Fundació pública Madrid 16 va abonar uns 140.000 euros de manera presumptament irregular a la Fundació Esport, Cultura i Integració Social (FDCIS), entitat considerada successora de l'Institut Nóos.
En la sentència que ha dictat aquest dimecres, el magistrat justifica que de moment no ha aparegut en la causa cap dada "reveladora" que el llavors alcalde de Madrid mantingués reunions, directa o mitjançant alguna persona interposada, amb Iñaki Urdangarin o qualsevol altre responsable de la FDCIS, o altres actuacions "tendents a apartar dels cursos obligats o habituals la concertació del conveni que entre les dues fundacions ha acabat subscrivint-se".
Alhora, apunta que tampoc consta que intervingués de manera "directa o solapada" en aquestes gestions, pel que rebutja la petició cursada en el seu moment pel sindicat Mans Netes, acusació popular en aquest procés.
Tot això, precisa l'instructor, "amb independència de com de versemblant pugui resultar o no si el llavors senyor alcalde de l'Ajuntament de Madrid era o no coneixedor de les relacions que mediaven entre la Fundació Madrid 16 de la qual en presidia el patronat, i la fundació que, al seu torn, presidia Iñaki Urdangarin, tenint en compte que la notorietat de les seves persones faria difícil silenciar-ho".
El jutge assenyala així que de la petició de Mans Netes es desprèn que va dirigida a obtenir la imputació de Gallardón amb la remissió d'una exposició raonada al Tribunal Suprem -òrgan competent per a això-, el que el magistrat descarta ara per ara.
I és que el sindicat al·legava que Gallardón, com a president de Madrid 16, va donar 140.000 euros a la FDCIS d'acord amb la figura que representava Urdangarin i per utilitzar-lo "com a lobby" per promocionar la candidatura olímpica de Madrid.
Mitjançant l'escrit que ha presentat davant del Jutjat, al qual ha tingut accés Europa Press, la representació processal de Mans Netes assenyalava que la gravetat de l'assumpte està en el fet que no es va justificar 'a posteriori' l'anterior despesa, com tampoc per part de l'Ajuntament de Madrid es va requerir al Duc de Palma que tornés "allò que havia obtingut fraudulentament i il·lícitament".
L'acusació apuntava d'aquesta manera la presumpta comissió de delictes de malversació de cabals públics, prevaricació i tràfic d'influències.
En aquest context, l'entitat sostenia que la fundació madrilenya va concedir els 140.000 euros a la FDCIS -que segons els investigadors va ser utilitzada per desviar diners a l'estranger- sense haver justificat a quins serveis corresponien.
Una quantitat que, a més, va ser abonada en 18 donacions de 6.000 a 12.000 euros transferits mensualment entre el 31 d'octubre del 2007 i el 24 de novembre del 2009.
En aquest context, la lletrada de Mans Netes al·ludia a la declaració que va efectuar davant del magistrat l'apoderat d'Aizoon -propietat al 50% d'Urdangarin i la Infanta Cristina- i home de confiança dels Ducs de Palma, Mario Sorribas, la Fundació Madrid 2016 va retribuir durant més d'un any la quantitat de 6.000 euros al mes a la FDCIS "sense que fes cap tipus de treball".
Alhora, recordava que l'entitat que va atorgar els diners està regida per un patronat presidit llavors per Gallardón i amb l'obligació, a tenor de l'article 14 dels seus estatuts, radica a "fer que es compleixin els fins de la Fundació, desenvolupant el càrrec amb la diligència d'un representant legal".
"És evident que es va mirar cap a un altre costat amb fons públics i que, a més, no es van exigir els corresponents justificants de la subvenció concedida", recalcava tot i això.
EL PAGAMENT ES VA INTENTAR JUSTIFICAR DESPRÉS DELS REGISTRES DE NÓOS
Segons la Fiscalia Anticorrupció, la donació s'hauria intentat justificar mitjançant un document de quatre pàgines, amb el títol 'Memòria' escrit a mà i datat el desembre del 2011, just 25 dies després dels registres que van donar lloc a l'esclat del cas Nóos.
I és que els investigadors apunten que els pagaments que va percebre la FDCIS no responien presumptament a cap treball, i es van materialitzar en virtut del conveni marc de col·laboració rubricat el 7 d'octubre del 2007 entre Miguel de la Villa en nom de Madrid 16, i Diego Torres en representació de la successora de Nóos, amb una durada prevista de dos anys -fins a l'octubre del 2009-.
EL CONVENI NO PREVEIA CAP CONTRAPRESTACIÓ ECONÒMICA
El conveni no preveia cap contraprestació econòmica i tampoc consta cap treball per part de la FDCIS que les justifiqui, tal com postula el fiscal Pedro Horrach.
Tot i això, entre la documentació de l'Àrea de Govern de les Arts de l'Ajuntament de Madrid ha estat localitzat un escrit de quatre folis amb el títol 'Memòria' anotat a mà i datat el 2 de desembre del 2011, més de dos anys després que finalitzés la vigència del conveni i 25 dies després dels registres efectuats en el marc de l'anomenada Operació Babel (7 de novembre del mateix any).
Com a suposada autora de la mateixa, la pròpia Coghen, sense que el document estigués signat.
Un "intent barroer", segons el parer del Ministeri Públic, de justificar 'a posteriori' les entregues de diners que, en el seu moment, es van realitzar des de la Fundació Madrid 2016 a la FDCIS, a la qual l'acusació considera una prolongació de l'Institut Nóos.
En la seva declaració davant del jutge, Coghen ha defensat que va ser Urdangarin qui la va trucar personalment per col·laborar el 2007 amb la candidatura de Madrid a través de la FDCIS a canvi d'una remuneració.
Segons ha manifestat l'encausada, qui ha afirmat que ja coneixia el Duc per ser membre del Comitè Olímpic Espanyol, va accedir a concertar una reunió per abordar el tema, en la qual van ser-hi presents Urdangarin i Torres, entre d'altres, i en la qual tots dos van oferir assessorament en la recerca "del missatge estratègic de la ciutat de Madrid d'una banda, i d'una altra, a través de la sinergia de les dues fundacions, poder promocionar la candidatura".
