Publicat 07/01/2014 13:47

El jutge apunta que la presència de la Infanta a Aizoon perseguia "protecció fiscal" de l'empresa

Juez José Castro, Juzgados de Palma
EUROPA PRESS

PALMA DE MALLORCA, 7 gen. (EUROPA PRESS) -

El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, sosté que la intervenció de la Infanta Cristina a Aizoon --de la qual n'és copropietària al costat del seu marit, Iñaki Urdangarin-- constituïa un "escut front a Hisenda", en línia del que va posar de manifest en el seu moment el notari que va participar en la constitució de la societat, qui va apuntar que l'ex assessor fiscal de l'Institut Nóos Miguel Tejeiro va auspiciar la col·locació de la filla del Rei en la mercantil perquè aquesta gaudís d'un tracte especial per part de l'Agència Tributària.

Mitjançant l'extensa sentència segons la qual el magistrat ha acordat imputar la Duquessa de Palma per presumpte delicte fiscal i de blanqueig de capitals, Castro afirma que l'adquisició per part de la Infanta del "gens menyspreable muntant" del 50% del capital d'Aizoon, tenia com a objectiu una "aspirada protecció fiscal" que, lluny de mantenir-se oculta, va ser traslladada al notari Carlos Masía.

"D'una ingenuïtat imperdonable seria que a la infanta Cristina de Borbó se l'ocultessin i ni s'ha de dir, per a aquest cas, ella no ho endevinés i prestés a això la seva tàcita conformitat", afegeix Castro en la seva resolució judicial.

El mateix Masia va manifestar en la seva última compareixença davant del jutge com, amb vista a la posada en marxa d'Aizoon, va recomanar que la Infanta no figurés a la mateixa ja que era "molt perillós posar-la en una societat exposada a moltes coses" i sotmesa a "molts avatars, fallides i concursos".

Tot i això, ha assegurat que no va ser escoltat quan va traslladar aquesta advertència a Tejeiro, qui li va respondre que no hi hauria problema ja que, amb la Infanta al capdavant de l'empresa, hi hauria "un tracte especial" d'Hisenda i no hi hauria inspeccions.

El jutge recalca en aquest context que, amb la creació d'Aizoon, la pretensió dels Ducs de Palma passava per crear un patrimoni familiar a repartir per meitat entre els dos socis, i minorar la base imposable de l'impost de societats carregant a aquesta societat despeses estrictament personals del matrimoni, "trencant el principi de correlació d'ingressos i despeses que, de ser aplicat correctament, hauria impedit que el compte de resultats aixoplugués aquells que cap connexió guardessin amb l'activitat de l'entitat".

En la seva sentència, l'instructor recalca que Aizoon va ser creada "amb el deliberat propòsit" de servir com a curs per al repartiment dels beneficis que "obtenia i il·lícitament per altres" de l'Institut Nóos, que al seu torn va percebre al voltant de sis milions d'euros procedents de les administracions públiques balear i valenciana.

Citant així fins a vuit objectius perseguits amb la constitució de l'empresa, el jutge sosté que aquesta ha estat alhora utilitzada perquè a través de la mateixa es facturessin "hipotètics serveis personalíssims" que Urdangarin "prestés a diferents entitats, si és que realment es van prestar, tot traient així de les declaracions que sobre l'IRPF aquell estava obligat a fer".

De la mateixa manera, el magistrat subratlla com a través d'Aizoon es pretenia participar "en el gir creuat de facturacions fictícies" entre les diferents empreses que conformaven l'entramat Nóos -una vegada obtinguts els fons públics de les institucions- a fi d'equilibrar els seus beneficis front a Hisenda i així tributar "tan poc com es pugui".

A més, amb aquesta mercantil es pretenia fer ús, segons el jutge, dels incentius fiscals legalment previstos per a entitats de reduïda dimensió "sobre la base d'aparentar falsament increments substancials de plantilla".

El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma qualifica d'aquesta manera a Aizoon de societat "pantalla" que, "amb una disfressa mercantil", tenia com a missió real l'ingressar part dels diners obtingut per l'Institut Nóos de contractacions.

Unes contractacions que, recalca, "revesteixen clars indicis de delictes de malversació de cabals públics" i de perseguir "lucres derivats de contractacions privades que han estat sostrets de les declaracions sobre l'IRPF per ser derivades a través d'Aizoon".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés