MADRID, 22 nov. (EUROPA PRESS) -
La defensa d'Iñaki Urdangarin ha presentat un nou escrit davant la Sala penal del Tribunal del Suprem en el qual insisteix que ha de ser anul·lada la condemna de sis anys i tres mesos de presó que li va imposar l'Audiència de Palma pel 'cas Nóos' perquè, entre altres raons, mai es va ocupar de temes comptables, financers ni fiscals en relació amb aquest organisme i "no es pot demandar l'olm per no donar peres".
Així ho assenyala en un escrit remès a la Sala el 17 de novembre, al qual ha tingut accés Europa Press, en el qual respon la petició de la Fiscalia d'incrementar la condemna de l'ex-duc fins als 10 anys de presó per les activitats delictives que va realitzar amb el seu ex-soci, Diego Torres, mitjançant aquest institut que se suposava realitzava la seva tasca sense ànim de lucre.
La defensa ja va demanar l'absolució d'Urdangarin en el seu recurs, que es va donar a conèixer el passat mes d'agost, al·legant que no se li podia atribuir intenció de delinquir amb els seus negocis ja que l'ex-duc que no té coneixement de Dret Administratiu.
Ara, Urdangarín s'oposa als arguments que dona la Fiscalia per demanar un agreujament de la condemna per malversació en entendre que la seva activitat no va suposar un entorpiment al servei públic.
Rebutja també la quantificació de les quantitats presumptament sostretes que fa la Fiscalia i que tant ell com el seu ex-soci, Diego Torres, incomplissin les exigències legals que s'incloïen en els contractes que van signar amb l'Institut Balear de Turisme per a la celebració d'Illes Balears Forum el 2005 i el 2006, pels quals van cobrar uns 2 milions d'euros.
Aquesta part insisteix que els negocis analitzats en aquest cas "han de qualificar-se com a projectes globals d'activitats estratègiques en matèria de turisme i esport", dissenyats per Nóos per desenvolupar en el futur, i que l'elecció de l'esponsorización per donar publicitat a la pràctica esportiva a l'illa era una qüestió que competia a l'administració pública. No es tractava, per tant, de contactes de gestió de serveis públics, per la qual cosa no haurien d'haver-se analitzat per l'Audiència des d'aquest punt de vista, insisteixen.
En tractar-se, per tant, els negocis d'Urdangarin i el seu soci de "convenis de col·laboració", no haurien de complir els requisits continguts a la Llei de Contractes de les Administracions públiques, i no pot retreure-se'ls els incompliments de la legislació contractual que pretén la Fiscalia, insisteix la defensa. Per aquesta mateixa raó tampoc haurien conculcat els principis de publicitat i concurrència.
INDEFINICIÓ PER LLEI DE LES FUNDACIONS DEL SECTOR PÚBLIC
A més, la defensa afirma que no pot atribuir-se als responsables de Nóos mancada de justificació a l'hora d'aplicar els fons als esdeveniments, ja que aquesta justificació de la despesa no estava regulada ni subjecta a fiscalització prèvia. En la data dels fets, insisteix l'advocat d'Urdangarín, "la categoria de les fundacions del sector públic no havia estat definida a cap norma estatal".
"Els diners percebuts per l'organització de tots dos fòrums 2005 i 2006 va ser legalment obtinguts i aplicats, malgrat els suplicats pel Ministeri Fiscal", insisteix Pascual Vives en el seu escrit, que té una extensió de 57 pàgines, en el qual crida l'atenció sobre el fet que la Fiscalia del Suprem rebutgi ara mantenir l'acusació contra Urgangarin i Torres en el fet que concerneix altres tres fòrums celebrats per Nóos a València.
En un altre fragment del recurs, en contestació al presentat per l'advocat de l'expresident balear, Jaume Matas, la defensa d'Urdangarín insisteix que l'ex-duc no va pagar cap quantitat a l'exdirector general d'Esports en Balears José Luis 'Pepote' Ballester perquè era el seu amic (es coneixien des de la seva etapa d'esportistes d'elit) sinó per la seva feina de seguiment de l'Equipo Ciclista 'Illes Balears-Banesto" per tot Europa.
Aquest seguiment es justificava segons l'advocat Vives en la "barbaritat" de 18 milions d'euros de cost que aquest equip ciclista havia costat a les arques del Govern balear.
Que l'expresident balear, Jaume Matas, tingués la percepció que 150.000 euros pagades per la fundació pública Illesport eren una "comissió" per l'obtenció de la contractació de l'equip ciclista balear "resulta contrari a les reegles més elementals de la lògica", segons l'advocat d'Urdangarín, en ser a més inferior a l'u per cent de l'import total.
PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA
"Les sensacions, les percepcions, fins i tot les conviccions internes personals no poden resultar suficients per desvirtuar la presumpció d'innocència, quedant extramurs de la provança en l'àmbit penal", amb independència de les impressions que pogués tenir l'expresident balerar respecte a aquests 150.000 euros que diu que van ser una comissió per a l'ex-duc.
En el seu informe, no obstant això, la Fiscalia va insistir davant el Suprem en el fet que la comissió per part d'Urdangarían dels delictes de prevaricació, tràfic d'influències, frau a les administracions i malversació --aquesta condemna seria la més nova respecte a la sentència de Palma, perquè alà no se'l va condemnar per l'Illles Balears Forum 2005--.
Sobre la malversació, la Fiscalia del Suprem raona que van ser precisament Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, els quals "engiponant la trama delictiva, proposant les contractacions il·lícites i pressionant perquè se celebressin, sent ells els que van obtenir el benefici econòmic derivat dels mateixos, en detriment de les arques públiques".
Quant al tràfic d'influències, la Fiscalia del Suprem declara provada la comissió per part d'Urdangarin i sol·licita afegir la pena de multa del tant referit, amb arrest substitutoei en cas d'impagament, mantenint la pena de presó ja acordada en el seu moment per l'Audiència Provincial de Palma.
