PALMA DE MALLORCA, 7 febr. (EUROPA PRESS) -
La Infanta Cristina declararà aquest dissabte més de dos anys després que el seu nom aparegués al punt de mira de les investigacions del cas Nóos, gairebé des del moment en què, a final del 2011, la Fiscalia Anticorrupció apuntés Aizoon --societat mercantil de la qual la Duquessa de Palma és copropietària al costat del seu marit, Iñaki Urdangarin-- com una de les empreses 'pantalla' que integraven l'entramat societari dirigit a desviar els fons obtinguts per part de l'Institut Nóos de les Administracions públiques.
Malgrat que les indagacions van donar els seus primers passos a principi del 2010, va ser el novembre del 2011 quan van esclatar definitivament amb el registre de Nóos i de diverses de les societats que hi estaven vinculades. El fet que la filla del Rei figurés com a vocal al Consell d'Administració de l'Institut i com a sòcia al 50 % d'Aizoon, va començar a suscitar les sospites dels investigadors sobre fins a quin punt la Duquessa era coneixedora de les activitats suposadament irregulars desplegades per Urdangarin i pel seu exsoci Diego Torres.
Així, l'aparició del seu nom ja al començament del sumari --el secret del qual es va aixecar el desembre del 2011-- en relació amb unes compres de caràcter particular carregades a aquesta societat i a una carta de pagament que reflectia un préstec de 400.000 euros que la Infanta i el seu marit van fer a favor de Torres com a ajuda en la compra d'un habitatge en Sant Cugat del Vallès, van portar el sindicat Manos Limpias, el 15 de febrer del 2012, a sol·licitar per primera vegada la imputació de la Duquessa.
L'acusació popular considerava, d'acord amb les dades recollides fins aleshores, que la Infanta havia pogut ser beneficiària directa de l'increment patrimonial suposadament fraudulent del seu marit arran dels ingressos obtinguts de les Balears i el País Valencià --uns 5,9 milions d'euros-- i, per tant, encobridora, còmplice o cooperadora necessària de l'actuació irregular del Duc, el qual ja havia estat imputat un mes i mig abans per delictes de falsedat documental, prevaricació, frau a l'administració i malversació de fons públics.
Dies després de la petició de Manos Limpias, la Fiscalia Anticorrupció s'oposava a l'encausament de la Infanta, ja que no apreciava cap tipus d'indici incriminatori que la vinculés amb les activitats de Nóos o que fes pensar que les pogués conèixer. El 5 de març el jutge José Castro va rebutjar imputar-la, en la línia del que havia argumentat el Ministeri Públic, i va recalcar que fins aleshores no havia aparegut cap prova contra ella. Després, el magistrat es defensava de les acusacions de Manos Limpias de no voler citar-la per no "estigmatitzar-la", cosa que segons Castro era una "palmària falsedat que ni tan sols admet disculpa".
Tot i això, la decisió de l'instructor del cas Nóos, confirmada després per l'Audiència Provincial de les Balears, no va impedir que els interrogatoris per part de Castro seguissin el seu curs amb l'objectiu d'aprofundir sobre la gestió de la societat dels Ducs. En aquests interrogatoris, els de diversos testimonis que van assegurar que Urdangarin els havia ofert, en presència de la seva dona, ser contractats per l'empresa "dels senyors" malgrat que en realitat feien tasques domèstiques al domicili particular del matrimoni.
De fet, en un informe lliurat al Jutjat d'Instrucció número 3 el gener del 2013, l'Agència Tributària acusava Urdangarin d'haver interposat a Aizoon per facturar serveis de caràcter personalíssim que no tenien res a veure amb l'activitat de la immobiliària; tot això amb l'objectiu de reduir la seva pròpia tributació en la declaració de l'IRPF i beneficiar-se al seu torn d'un tipus inferior a l'impost de societats.
Tot i això, no hi havia cap referència al paper que desenvolupava la Infanta al capdavant d'aquesta societat, tot i que, segons Hisenda, durant el 2007 i el 2008 el seu marit hauria defraudat al fisc un mínim de 240.000 euros fent servir Aizoon de "pantalla".
TORRES APUNTA A LA INFANTA
El nom de la Infanta va ressorgir amb força el 16 de febrer d'aquest any, quan Torres, citat altre cop pel magistrat en qualitat d'imputat, va assegurar en la seva declaració que la Casa Reial supervisava i estava al corrent de les activitats dutes a terme per Nóos, i més en concret la Duquessa i el secretari personal de les filles del Rei, Carlos García Revenga, també encausat. Manos Limpias va anunciar llavors que tornaria a sol·licitar la imputació de la infanta Cristina en base tant a les afirmacions de Torres, com als diversos correus electrònics que aquest va aportar a la causa.
A partir d'aquí, el sindicat va continuar sondejant el paper de la Duquessa al capdavant d'Aizoon mitjançant la sol·licitud de diverses diligències d'investigació a les quals va accedir el jutge, entre les quals hi ha la comprovació sobre si Urdangarin, la Infanta, Torres i la seva dona, Ana María Tejeiro, s'havien acollit a l'amnistia fiscal per regularitzar fons suposadament evadits o ocults, cosa que suposava la primera resolució de Castro dirigida a indagar els comptes corrents, dipòsits i actius financers de la Duquessa.
L'acotació de les indagacions sobre l'actuació de la infanta Cristina i l'entrega paral·lela de nous correus per part de Torres, en els quals Urdangarin consultava a la seva dona les diverses gestions que tenia intenció de fer al capdavant de l'Institut Nóos, derivarien finalment en la imputació de la Infanta, el 3 d'abril del 2013, a través d'una sentència de 18 pàgines en el qual el jutge Castro veia la Infanta Cristina com a cooperadora necessària en els delictes que el seu marit presumptament hauria comès al capdavant de l'Institut Nóos.
D'aquesta manera, sostenia que sense la presència de la filla del rei Joan Carles a l'entitat, així com sense "l'aparent i consensuat reforç de la Casa Reial", el Duc i el seu exsoci no haurien pogut obtenir els fons de les Administracions públiques que suposadament van desviar.
Tot i això, l'oposició de la Fiscalia Anticorrupció, l'Advocacia de l'Estat i dels mateixos Ducs de Palma van portar a l'Audiència Provincial de les Balears a haver de pronunciar-se sobre els recursos interposats per tots ells contra la decisió de Castro. El tribunal va deixar sense efecte la imputació de la Infanta, si bé va obrir la via perquè ella fos investigada per delicte fiscal i de blanqueig de capitals a través d'Aizoon, després d'haver defraudat presumptament el fisc i davant la possibilitat que hagués participat en la netja dels fons que de manera il·lícita hauria percebut Aizoon.
INVESTIGACIÓ DE TOTS ELS COMPTES I IMMOBLES DE LA INFANTA
Ha començat així una intensa investigació que, al llarg de vuit mesos, va comportar el rastreig de tots els comptes corrents de la Infanta; de tots els seus béns mobles i immobles, fons d'inversió, actius financers i dipòsits, tant a nivell nacional com internacional; amb la sol·licitud de nombrosos informes a l'Agència Tributària, al Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional i a registres de la propietat.
Entre les dades proporcionades per Hisenda hi ha els 698.824 euros a què arribava l'import total que els Ducs van destinar des d'Aizoon a la reforma del palauet de Pedralbes i a unes altres despeses particulars. Tot i això, fins ara l'AEAT ha desvinculat la Infanta de presumptes fraus a nivell fiscal i de blanqueig, cosa que no ha evitat que el jutge Castro vulgui arribar al fons de la qüestió amb la nova imputació de la filla del Rei.
