MADRID 10 des. (EUROPA PRESS) -
Els tècnics de l'Agència Tributària que han elaborat informes sobre un possible delicte fiscal a Aizoon --la societat que comparteixen la Infanta Cristina i Iñaki Urdangarin-- opinen que el criteri que ha de prevaler és el del seu informe de juny, en què els ingressos s'imputaven a una persona física, Iñaki Urdangarin, i per tant s'apuntava a un "presumpte delicte fiscal".
Així ho han avisat els tècnics al jutge instructor del 'cas Nóos', José Castro, que va ser qui després de rebre aquest informe va demanar un altre en el qual les rendes s'imputessin no a una persona sinó a la societat Aizoon; amb aquest criteri, la quantitat defraudada era inferior a 120.000 euros i no hi hauria delicte fiscal.
Tot això ho ha explicat el director de l'Agència Tributària, Santiago Menéndez, en una entrevista a Onda Cero recollida per Europa Press en què, a més, ha subratllat que Hisenda només informa i presta "auxili judicial", però que és el jutge qui pren decisions i sentencia conforme a la seva independència professional.
Menéndez ha assegurat que entre els informes de juny i de novembre no hi ha discrepàncies entre les rendes que es calculen i que l'única diferència entre tots dos és que en el primer s'imputen els ingressos a una "persona física" --Iñaki Urdangarin-- i en el segon a una societat --la pròpia Aizoon.
A l'informe de juny, els ingressos d'Aizoon s'imputaven "a una única persona física", la que administra l'activitat perquè, segons les seves paraules, aquesta és el criteri jurisprudencial consolidat, el que s'utilitza sempre per a tots els contribuents.
IRPF O IMPOST DE SOCIETATS?
Així, les rendes s'acumulaven amb altres ingressos de la persona, se li aplicava la tarifa progressiva de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i el resultat era una quota defraudada de més de 120.000 euros, generant un "presumpte delicte fiscal".
Tot i això, Menéndez ha explicat que el jutge, una vegada que va rebre aquest informe, va demanar un altre en el qual les rendes s'imputessin a la societat Aizoon.
Amb aquest criteri, les rendes no s'acumulaven amb altres i, a més, el tipus impositiu aplicable a Aizoon era més baix que els tipus als quals es pot arribar aplicant l'escala progressiva de l'IRPF, de manera que la quota defraudada resultant és menor de 120.000 euros "i per tant no hi ha delicte fiscal".
Però en aquest segon informe "també se li adverteix al jutge que segons l'opinió dels tècnics de l'Agència Tributària el criteri que ha de prevaler és el del primer informe", en paraules del director de l'Agència.
