PALMA DE MALLORCA, 21 (EUROPA PRESS)
L'Agència Tributària de Catalunya confirma, a l'últim informe que ha presentat davant del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, que va ser Iñaki Urdangarin qui va actuar "amb engany" davant d'Hisenda per defraudar fins a un total de 337.138 euros en les quotes de l'IRPF corresponents als anys 2007 i 2008, i no les empreses que el van retribuir per serveis d'assessoria, com defensa el Duc de Palma.
Mitjançant un extens informe a què ha tingut accés Europa Press, l'AEAT recalca com l'incompliment de l'obligació de retenir resulta "clarament atribuïble" al marit de la Infanta Cristina, i incideix de manera contundent que aquesta actuació irregular "no va ser precisament ideada per les empreses, sinó pel mateix Urdangarin", qui va ordir un "artifici defraudatori" per tributar menys a la seva declaració de renda.
Amb aquesta pericial, Castro té conclusions més precises en les quals basar-se de cara a incloure el gendre del Rei a la sentència amb la qual posarà fi a la instrucció de la causa i decidir, per tant, si també manté la imputació de la mateixa filla del Rei com a cooperadora dels delictes fiscals presumptament comesos pel seu marit.
Tant la Fiscalia Anticorrupció com l'Advocacia de l'Estat, en representació de l'Agència Tributària, imputen dos delictes fiscals a Urdangarin pel que fa a IRPF en apuntar que l'imputat va percebre retribucions procedents d'entitats privades per la seva condició de conseller assessor que, tot i això, eren facturades a través d'Aizoon --empresa de la qual és copropietari al costat de la Infanta-- com a rendiments d'activitats econòmiques.
La tesi d'Urdangarin passa, tot i això, per al·legar que les empreses que li van abonar les retribucions "no van actuar amb la diligència deguda en el moment de presentar la seva declaració, deixant de practicar la retenció corresponent sobre els presumptes rendiments abonats". Una circumstància contrària, asseverava, a allò establert a l'article 99.5 de la Llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).
Davant d'aquests arguments, Hisenda assevera que en aquest cas no resulta aplicable aquest precepte i resumeix en dos els "ardits" que va utilitzar Urdangarin per enganyar el fisc: va utilitzar un concepte diferent en la descripció dels serveis facturats que no estava subjecte a retenció, i es va servir d'Aizoon com a tapadora per cobrar les assessories com si es tractés de rendiments d'activitats econòmiques i no de treball personal.
"En definitiva, queda acreditat que ens trobem davant d'un artifici defraudatori que les empreses pagadores es van limitar a assumir, però que de cap forma els és imputable", subratlla l'informe, que posa èmfasi a més en com, de manera paral·lela, Urdangarin percebia com a persona física rendiments de treball procedents de Telefónica Internacional per la seva pertinença al Consell d'Administració. "Això condueix a considerar que coneixia perfectament quina era la recta tributació de tals percepcions", rebla sobre aquesta qüestió.
LES EMPRESES DE QUÈ VA COBRAR URDANGARIN
En concret, les empreses de què va cobrar Urdangarin, les retribucions del qual van facturar a través d'Aizoon i que segons els tècnics de l'AEAT han de ser considerades rendes d'Urdangarin i integrar-se al seu IRPF, són Motorpress Ibèrica, Acers Bergara, Mixta Àfrica, Pernod Ricard (França), Havas Sports France i Seeliger i Conde. Els seus responsables han estat interrogats com a testimonis, al llarg de la instrucció del cas Nóos, per part del jutge Castro.
El mateix magistrat, a la sentència on va imputar la Infanta per presumptes delictes fiscals i de blanqueig de capitals, ha apuntat Aizoon com una societat "pantalla" que, "amb una disfressa mercantil", tenia com a missió real perseguir "lucres derivats de contractacions privades que van ser sostrets de les declaracions sobre l'IRPF per ser derivades a través d'Aizoon".
Els dos delictes fiscals que pesen sobre Urdangarin per frau a l'IRPF se sumen al que se li imputa en relació amb l'impost de societats. Segons un informe anterior d'Hisenda, tant el Duc com el seu ex soci Diego Torres van defraudar fins a 230.979 euros d'aquest tribut a través de Nóos durant l'any 2007, presentant despeses fictícies i "irreals" que, segons Hisenda i la Fiscalia, "no podien deduir-se vàlidament".
En concret, entre les despeses analitzades per Hisenda en aquest sentit hi ha les procedents de suposats serveis prestats per societats relacionades amb els dos encausats, com De Goes Center for Stakeholders Management, Lobby de Comunicació, Nóos Consultoria Estratègica i Torres-Tejeiro Consultoria Estratègica, les factures de les quals "no responen a cap servei real".
En un altre dels seus informes, l'AEAT calcula en vuit milions d'euros l'import total de les factures que es van enviar entre les empreses de la trama Nóos. Més en concret, Hisenda precisa que el 2004 la facturació que es va efectuar entre les empreses mateixes de la trama per tasques suposadament fictícies va pujar a 1,4 milions, mentre que el 2005 va ser de 2,1 milions, el 2006 de 2,2, el 2007 d'1,7 i el 2008 de 412.225 euros.
