Reclama al voltant de 600.000 euros a la Infanta per lucrar-se dels fons il·lícits obtinguts pel seu marit a través d'Aizoon
PALMA DE MALLORCA, 8 des. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia Anticorrupció sol·licitarà aquest dimarts més de cent anys de presó per als acusats del cas Nóos, dels quals entre 18 i 20 els reclamarà per al Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i gairebé 17 anys per al seu exsoci, Diego Torres, als qui acusa d'haver ordit i liderat una complexa trama de desviament de fons públics a través de la qual s'haurien apoderat irregularment de fins a 5,9 milions d'euros.
Així ho han confirmat fonts jurídiques a Europa Press, que precisen que, de la mateixa manera, el Ministeri Públic reclama que la Infanta Cristina faci front, juntament amb el seu marit, a una fiança de responsabilitat civil de gairebé 600.000. També la dona de Torres, Ana María Tejeiro, haurà de respondre, en el seu cas amb el pagament d'al voltant d'un milió d'euros, de les quantitats suposadament defraudades pel seu cònjuge.
Es tracta de les principals peticions que el fiscal Pedro Horrach inclourà a l'escrit de qualificació de més de 500 pàgines que presentarà aquest dimarts davant del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, en què dirigirà la seva acusació contra 14 dels 20 imputats de la causa.
La sol·licitud de pena per al Duc i altres inculpats podria variar 'in extremis' en el cas que, a última hora, decideixin fer front al pagament de les quantitats presumptament malversades a Balears, Comunitat Valenciana i Madrid i, amb això, assumeixin la seva responsabilitat en els fets.
Pel que fa a la germana del Rei Felip VI, Anticorrupció considera que no existeixen sobre ella indicis d'haver comès cap delicte, si bé sosté que aquesta hauria obtingut un benefici o aprofitament il·lícit dels fons suposadament defraudats per Urdangarin en el si de l'anterior entramat societari, i més en concret a través d'una de les mercantils 'pantalla' que integraven el conglomerat empresarial: Aizoon.
I és que la Fiscalia assenyala que a través d'Aizoon, de la qual el matrimoni és copropietari al 50 % i que de manera presumptament irregular es va nodrir de més d'un milió d'euros de la trama Nóos, Urdangarin va defraudar fins a un total de 337.138 euros en les quotes de l'IRPF del 2007 i el 2008.
Per reclamar la caució, Horrach s'empararà en l'article 122 del Codi Penal, que estableix que "el que per títol lucratiu hagués participat dels efectes d'un delicte o falta, està obligat a la restitució de la cosa o al rescabalament del dany fins a la quantia de la seva participació", tot i que no hagi estat considerat responsable criminal dels fets investigats.
No són les úniques quantitats de diners que reclamarà el fiscal Pedro Horrach, ja que tant Urdangarin com Torres i la resta d'inculpats -excloses Cristina de Borbó i Tejeiro- hauran de fer front a una sol·licitud d'uns 6,3 milions d'euros en responsabilitats civils arran dels fons presumptament defraudats a Balears (2,6 milions d'euros), Comunitat Valenciana (3,5 milions) i Madrid (114.000 euros).
En concret, sobre Urdangarin pesen delictes continuats de malversació, prevaricació, falsedat en document oficial i falsedat en document mercantil, estafa, frau a l'administració, dos delictes fiscals i un últim de blanqueig de capitals. Els mateixos que sobre Torres, si bé s'enfronta a un sol delicte fiscal.
ENTRE DEU I 12 ANYS DE PRESÓ PER A MATAS
A l'àmbit balear, entre les més elevades peticions de condemna es troba també la de l'expresident del Govern Jaume Matas, qui s'enfrontarà a una sol·licitud d'entre 10 i 12 anys de presó per delictes de malversació, prevaricació, falsedat i frau. La resta d'exalts càrrecs de les illes -l'exdirector general d'Esports, José Luis 'Pepote' Ballester; l'exgerent de la fundació pública Illesport Gonzalo Bernal; el de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía i l'exassessor jurídic d'aquesta Miquel Àngel Bonet- afrontaran peticions que en conjunt sumen uns 20 anys de presó.
Pel que fa als exalts càrrecs de la Comunitat Valenciana, el Ministeri Públic sol·licitarà un total de 30 anys de privació de llibertat per a tots ells. Es tracta de l'exsecretari autonòmic d'Esdeveniments de la Generalitat Luis Lobón; l'exdirector general de Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa) Jorge Vela; l'exdirectora de Gestió d 'aquesta entitat Elisa Maldonado, i el també exdirector general José Manuel Aguilar.
Finalment, al voltant de set anys enfrontarà l'exconsellera delegada de la Fundació Madrid 16 Mercedes Coghen, mentre que també engrandiran la llista d'acusats la dona de Torres per un delicte de blanqueig de capitals, i el germà d'aquesta i excomptable de l'Institut Nóos, Marc Antonio Tejeiro.
LES EMPRESES DE L'ENTRAMAT
El fiscal sosté que per defraudar a les institucions públiques tant Urdangarin com Torres fixaven, a través de les seves empreses, preus totalment desproporcionats pels serveis que prestaven a l'Administració i després simulaven tasques fictícies a mercantils de l'entramat. Fons que acabaven així en mans de les societats controlades pels dos imputats.
Es tracta de Nóos Consultoria Estratègica, Aizoon, Virtual Strategies S.L., Shiriaimasu, Intuit Strategy Innovat i De Goes Center For Stakeholder Management, mercantils de les quals eren propietaris i administradors i que, juntament amb el propi Institut Nóos, han centrat el focus d'atenció de les investigacions.
ELS FONS QUE LES ADMINISTRACIONS VAN PAGAR A NÓOS
El fiscal Horrach apunta que mitjançant aquest mecanisme, aquestes entitats es van fer amb els 1,2 milions d'euros que va costar el conveni per a la celebració del primer Illes Balears Fòrum (2005); els 1,085 milions del segon (2006); els 54.520 euros pagats a Nóos pel Govern balear per al seguiment de la repercussió de l'equip ciclista Illes Balears - Banesto; els 174.000 que va pagar la fundació pública Illesport per la creació de l'oficina del projecte d'aquest equip esportiu; i els 116.566 de l'Ibatur per l'elaboració de material promocional de l'illes Balears.
Alhora, desplega les suposades irregularitats que van envoltar el pagament de 1.044.000 milions d'euros públics per cadascuna de les tres edicions dutes a terme de l'esdeveniment València Summit, i al de 382.000 euros que va percebre Nóos per la celebració d'uns Jocs Europeus que mai van tenir lloc. Finalment, detalla com l'Institut presidit per Urdangarin va cobrar 114.000 euros de la Fundació Madrid 16 per preparar la candidatura olímpica de la capital el 2016, tasques que finalment no es van dur a terme.
La instrucció del cas Nóos va arribar al seu final el mes de juny passat després de més de quatre anys d'investigacions al voltant a les activitats presumptament irregulars portades a terme a través de l'Institut Nóos. I és que va ser a començament del 2010 quan les indagacions van donar els seus primers passos per acabar esclatant de manera definitiva el novembre de 2011 amb el registre de Nóos i de diverses de les societats a ell vinculades.
