"Després de mesos d'afanada investigació, la conclusió que s'ha extret és un raquític 'va poder conèixer'"
PALMA DE MALLORCA, 9 des. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat arxivar la imputació de la Infanta Cristina, sobre qui pesen dos delictes fiscals en el marc del cas Nóos, al recriminar que se l'acusi d'acord amb "sospites" i un "raquític 'va poder saber'", el que segons la seva opinió la situa en una "posició d'indefensió", tal com exposa en un escrit presentat davant del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, a què ha pogut accedir Europa Press.
Al costat de l'escrit d'acusació de 572 pàgines que aquest dimarts ha lliurat el fiscal Pedro Horrach per sol·licitar fins a 103 anys de presó als acusats en la causa, el representant de l'acusació pública ha presentat un annex de tretze pàgines en el qual apunta a la inexistència de "dada, indici, document o declaració que acrediti el que fins ara ha estat incapaç de justificar-se: una mínima prova de càrrec indiciària i objectiva" de la participació de la Duquessa en un suposat frau al fisc.
"Després de mesos d'afanada investigació, la conclusió que s'ha extret és un raquític 'va poder conèixer' que situa Cristina de Borbó en una posició d'indefensió", subratlla el fiscal en el seu escrit, en què assenyala a la "vulneració de la presumpció d'innocència" en detriment de la germana del Rei Felip VI i a una "falta de coherència" a l'hora d'imputar-li els fets delictius que pesen sobre ella.
És més, carrega contra l'Audiència Provincial de les Balears, que el mes passat ha confirmat l'encausament de la Duquessa pels dos delictes contra la Hisenda pública, a l'asseverar que per a això el tribunal ha fet un "erràtic passeig interpretatiu", després que, pels mateixos fets, el 2012 tant el jutge José Castro com l'Audiència rebutgessin imputar la Infanta i aquest any hagin deixat les portes obertes que s'assegui al banc dels acusats.
"Es passa sense complexos del "desconeixement" a l'"hauria de saber". Del "no tenia perquè conèixer" al "va poder conèixer". Quatre versions diferents per les quals transita en relació amb una mateixa circumstància: si coneixia o no que Aizoon era una societat instrumental", incideix Horrach en al·lusió als fets concrets que se li imputen a la infanta Cristina: haver contribuït que el seu marit, a través d'Aizoon -de la qual tots dos són copropietaris- pogués defraudar fins a 337.138 euros en les quotes de l'IRPF del 2007 i el 2008.
I això, segons l'Audiència, al facturar a través de la mercantil del matrimoni, com si de rendiments d'activitats econòmiques es tractessin i no personals, les retribucions que va cobrar de nombroses entitats privades de les quals era conseller assessor, i d'aquesta manera tributar menys en la seva declaració de la renda.
Anticorrupció abunda sobre aquesta qüestió i recorda que el motiu pel qual ja va ser revocada la primera imputació de la Infanta va ser pel fet que desconeixia que Aizoon servís d'empresa 'pantalla' per desviar els fons públics obtinguts pel seu marit i l'exsoci d'aquest, Diego Torres, a través de l'Institut Nóos. "Si la Infanta "no tenia per què conèixer" que Aizoon era una societat instrumental utilitzada pel seu cònjuge per a presumptament apoderar-se de fons públics, per què havia de conèixer que era una societat instrumental per defraudar la Hisenda pública?", es pregunta sobre aquesta qüestió.
"La reflexió és òbvia", prossegueix el fiscal, asseverant que "si Aizoon forma part d'un entramat fictici anomenat Grup Nóos i, tal com l'Audiència ha reconegut, la Infanta desconeixia el caràcter instrumental de les societats d'aquest grup, no és coherent afirmar que coneixia tot i això el caràcter fictici d'Aizoon".
"DE SIMPLE ELEMENT DECORATIU A IMPUTADA"
De fet, lamenta que "res es diu" per justificar el fet que la Infanta, "de simple figurant o element decoratiu" a l'Institut Nóos, "passa sense solució de continuïtat a "imputada" com a conseqüència d'una pretesa posició de "garant" a l'entitat Aizoon".
Sobre el fet que es consideri que va cooperar que Urdangarin pogués valer-se d'Aizoon per tributar menys en la seva declaració de la renda, Horrach apunta que "és impossible concretar la contribució de la Infanta en la defraudació fiscal de l'IRPF del seu cònjuge, si no és pel fet objectiu de ser sòcia de l'entitat simulada. Sense més additaments" i, tal com destaca d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem (TS), "estar com a soci en una societat no significa participar en el frau".
LA PARTICIPACIÓ EN UN NEGOCI SIMULAT "ÉS QUOTIDIÀ"
Més en concret, una de les sentències de l'Alt Tribunal a les quals al·ludeix el fiscal estableix que "la participació en un negoci jurídic simulat, en principi, no és per si un fet típic ni penalment rellevant. En realitat es pot considerar un acte neutral des del punt de vista penal. La doctrina recent estima que aquests actes són comportaments quotidians i socialment adequats".
Per tant, incideix Horrach que "tan innegable i innobjetable" és que era sòcia d'una entitat mercantil "com innegable i inobjectable és que l'esmentat fet és, en si mateix, irrellevant des del punt de vista penal". "I innegable i innobjetable és que, a part de la dada de la participació societària, la sentència (en què l'Audiència ha confirmat la imputació de la Infanta) no descriu un mínim relat indiciari de cooperació. Es limita a assenyalar que "d'alguna manera" ha pogut contribuir".
"I innegable i innobjetable és que els tribunals exigeixen, lògicament, dades indiciàries mínimament racionals de l'existència del dol, per sotmetre una persona a un judici oral", abunda.
D'altra banda, l'escrit recalca com les despeses personals que va incórrer la Duquessa a través de la targeta de crèdit d'Aizoon "són ridículs", rebatent el fet que l'Audiència conclogués que Cristina de Borbó "manejava els comptes" de l'entitat al carregar en elles les despeses de les seves targetes bancàries. "Es tracta d'una afirmació almenys aventurada, perquè el concepte jurídic, comptable i social de "manejar" els comptes d'una entitat societària té poc que veure amb l'acte de gastar", postil·la.
"DISTORSIONS" SEGONS EL PERFIL SOCIAL DELS CIUTADANS
És més, afirma Horrach que l'afirmació del tribunal "queda desvirtuada totalment" al comprovar que tant en la instrucció del cas Nóos com en la inspecció feta per Hisenda hi ha un només comprovant de despesa que va efectuar la Infanta amb càrrec a la targeta d'Aizoon: la factura del restaurant L'Escarabat Negre, per 352 euros, el 21 d'agost del 2007.
El fiscal conclou el seu escrit recordant que el Ministeri Públic "ni pot ni ha de tolerar eventuals distorsions en funció del perfil personal, social o d'una altra índole d'un determinat ciutadà", i assevera que l'Agència Tributària realitza "centenars d'inspeccions anuals en entitats mercantils idèntiques a Aizoon, això és, coparticipades per cònjuges, en les quals els ingressos procedeixen de l'activitat professional d'un d'ells i les mateixes finalitzen en sancions administratives exclusivament per al cònjuge generador dels ingressos".
