Actualitzat 09/12/2014 11:26

La Fiscalia demana 19 anys i mig de presó per al Duc per desviar més de sis milions públics

Urdangarin, bajando la cuesta de los Juzgados de Palma
Foto: EUROPA PRESS

Reclama 587.000 euros a la Infanta per lucrar-se dels fons il·lícits obtinguts pel seu marit a través d'Aizoon

PALMA DE MALLORCA, 9 Dic. (EUROPA PRESS)

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita 19 anys i mig de presó per al Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i 16 anys i mig per al seu exsoci, Diego Torres, per ordir i liderar una trama empresarial amb la qual van aconseguir accedir de manera "directa i immediata" als fons manejats per les Administracions, eludir els requisits exigits per les normatives de contractació pública i desviar així fins a 6,2 milions d'euros de les arques de les Balears, la Comunitat Valenciana i Madrid.

   Es tracta de les dues peticions de pena principals que el fiscal Pedro Horrach inclou en l'escrit d'acusació que ha presentat aquest dimarts davant del jutge instructor del cas Nóos, José Castro, al qual ha pogut accedir Europa Press. Fins a 103 anys de presó reclama per a un total de 14 acusats, el paper dels quals relata de manera detallada en 673 pàgines.

   El representant del Ministeri Públic desgrana els mecanismes amb els quals Urdangarin i Torres van posar en marxa una estructura "buida de contingut real" i van ordir "un embolic de facturació fictícia" per apoderar-se dels diners públics. I per a això van utilitzar l'Institut Nóos, el qual van manejar "a rampells" al costat d'altres mercantils de la seva propietat perquè "operessin al servei dels seus interessos comercials".

   En el seu escrit, Anticorrupció reclama alhora que la Infanta Cristina faci front, al costat del seu marit, a una fiança de responsabilitat civil de 587.413 euros. També la dona de Torres, Ana María Tejeiro, haurà de respondre, en el seu cas amb el pagament de 1.144.240 euros, a les quantitats suposadament defraudades pel seu cònjuge.

   En el cas de la germana del rei Felip VI, Anticorrupció considera que no existeixen sobre ella indicis d'haver comès cap delicte, si bé sosté que aquesta hauria obtingut un benefici o aprofitament il·lícit dels fons suposadament defraudats per Urdangarin en el si de l'anterior entramat societari, i a més en concret a través d'una de les mercantils 'pantalla' que integraven el conglomerat empresarial: Aizoon.

   La Fiscalia assenyala que a través d'Aizoon, de la qual el matrimoni és copropietari al 50% i que de manera presumptament irregular es va nodrir de més d'un milió d'euros de la trama Nóos, Urdangarin va defraudar fins a un total de 337.138 euros en les quotes de l'IRPF del 2007 i 2008.

   Per reclamar la fiança, Horrach s'empara a l'article 122 del Codi Penal, que estableix que "aquell que per títol lucratiu hagués participat dels efectes d'un delicte o falta, està obligat a la restitució de la cosa o al rescabalament del dany fins a la quantia de la seva participació", tot i que no hagi estat considerat responsable criminal dels fets investigats.

6,2 MILIONS D'EUROS EN FIANCES I 8,7 EN MULTES

   No són les úniques quantitats de diners que reclama el fiscal Pedro Horrach, ja que tant Urdangarin com Torres i la resta d'inculpats -excloses Cristina de Borbó i Tejeiro- hauran de fer front a una sol·licitud de 6,2 milions d'euros en responsabilitats civils arran dels fons presumptament defraudats a les Balears (2,6 milions d'euros), la Comunitat Valenciana (3,5 milions) i Madrid (114.000 euros).

   Les multes que el representant de l'acusació pública reclama per a tots els acusats ascendeixen, per part seva, a 8.759.974 euros, dels quals 3,5 milions corresponen al Duc de Palma.

   En concret, Horrach atribueix a Urdangarin un delicte continuat de malversació en concurs amb un altre de prevaricació, falsedat en document oficial i falsedat en document mercantil (sis anys de presó); estafa (tres anys i mig); frau a l'administració (dos anys); dos delictes fiscals (sis anys), i un últim de blanqueig de capitals (dos anys). Els mateixos que a Torres, si bé sobre aquest pesa només un delicte fiscal (tres anys).

ONZE ANYS DE PRESÓ PER A MATAS

   Entre les peticions de condemna més elevades es troba també la de l'expresident del Govern balear Jaume Matas, qui s'enfronta a una sol·licitud d'onze anys de presó per un delicte de malversació en concurs amb prevaricació i falsedat (vuit anys de presó) i un altre de frau (tres anys). Sobre la dona de Torres pesa, per part seva, un delicte de blanqueig pel qual l'acusació pública demana per a ella dos anys de presó.

   Mentrestant, la Fiscalia reclama dos anys de presó per a la dona de Torres per un delicte de blanqueig de capitals; dos anys més per al germà d'aquesta i excomptable de l'Institut Nóos, Marc Antonio Tejeiro; dos més per a l'exdirector general d'Esports del Govern balear, José Luis 'Pepote' Ballester; vuit per a l 'exgerent de la fundació pública Illesport Gonzalo Bernal; un any i nou mesos per a l'exgerent de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía, i quatre més per a l'exassessor jurídic d'aquesta empresa Miquel Àngel Bonet.

   Pel que fa als exalts càrrecs de la Comunitat Valenciana, el Ministeri Públic sol·licita vuit anys per a l'exsecretari autonòmic d'Esdeveniments de la Generalitat Luis Lobón; vuit per a l'exdirector general de Ciutat de les Arts i les Ciències Jorge Vela, vuit més per a l'exdirectora de Gestió d'aquesta entitat Elisa Maldonado, i sis anys per al també exdirector general José Manuel Aguilar. Finalment, reclama sis anys i mig per a l'exconsellera delegada de la Fundació Madrid 16 Mercedes Coghen.

LES EMPRESES DE L'ENTRAMAT

   El fiscal subratlla com per defraudar les institucions públiques tant Urdangarin com Torres fixaven preus totalment desproporcionats pels serveis que prestaven a l'Administració i després simulaven tasques ficticis a mercantils de l'entramat. Fons que acabaven així en mans d'empreses controlades pels dos imputats.

   Es tracta de Nóos Consultoria Estratègica, Aizoon, Virtual Strategies S.L., Shiriaimasu, Intuit Strategy Innovat i De Goes Center For Stakeholder Management, mercantils de les quals eren propietaris i administradors i que, al costat del propi Institut Nóos, han centrat el focus d'atenció de les investigacions.

ELS FONS QUE LES ADMINISTRACIONS VAN PAGAR A NÓOS

   El fiscal Horrach detalla de manera detallada com aquestes entitats es van fer amb els 1,2 milions d'euros que va costar el conveni per a la celebració del primer Illes Balears Fòrum (2005); els 1,085 milions del segon (2006); els 54.520 euros pagats a Nóos pel Govern balear per al seguiment de la repercussió de l'equip ciclista Illes Balears - Banesto; els 174.000 que va pagar la fundació pública Illesport per la creació de l'oficina del projecte d'aquest equip esportiu; i els 116.566 de l'Ibatur per l'elaboració de material promocional de l'illes Balears.

   Alhora, desplega les suposades irregularitats que van envoltar al pagament de 1.044.000 milions d'euros públics per cadascuna de les tres edicions portades a terme de l'esdeveniment València Summit, i al de 382.000 euros que va percebre Nóos per la celebració d'uns Jocs Europeus que mai van tenir lloc. Finalment, detalla en el seu escrit com l'Institut presidit per Urdangarin va cobrar 114.000 euros de la Fundació Madrid 16 per preparar la candidatura olímpica de la capital el 2016, tasques que finalment no es van portar a terme.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés