"Més enllà del que es revela pura retòrica, els fins d'interès general brillen per la seva absència"
PALMA DE MALLORCA, 9 des. (EUROPA PRESS) -
El fiscal anticorrupció Pedro Horrach, a l'escrit d'acusació que aquest dimarts ha presentat per demanar fins a 103 anys de presó a 14 acusats del cas Nóos, relata de manera detallada com Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres han estat "ideadors, executors i beneficiaris d'una estructura artificial" de desviament de fons públics, en què el Duc de Palma era "el ganxo ideal per obtenir clients i augmentar notòriament els honoraris".
"La presència d'Urdangarin era, doncs, decisiva", mentre que Torres era qui exercia "un absolut control sobre tots els àmbits de l'activitat" de l'entramat ordit entorn de l'Institut Nóos, a través del qual han aconseguit apoderar-se de fins a 6,2 milions d'euros; uns fets pels quals el Ministeri Públic reclama 19 anys i mig de presó per al marit de la Infanta Cristina, i tres anys menys per al seu exsoci, com consta a l'escrit a què ha pogut accedir Europa Press.
Per desplegar la seva activitat, el fiscal detalla que tots dos van impulsar una xarxa d'empreses que "d'una manera o un altre però sense excepció, es trobaven sota el domini efectiu i absolut" de Torres i Urdangarin: es tracta de Nóos Consultoria Estratègica, Aizoon --de la qual el Duc és copropietari juntament amb la seva dona-, Virtual Strategies S.L., Shiriaimasu, Intuit Strategy Innovat i De Goes Center For Stakeholder Management.
"Més enllà del que es revela pura retòrica, buida de contingut real, els fins d'interès general brillen per la seva absència", incideix Horrach, que assevera que, "l'Institut Nóos ha estat utilitzat obertament per a l'elusió dels requisits exigits per la normativa administrativa per contractar amb les Administracions Públiques".
De fet, per tractar-se d'una associació, van poder accedir "de manera directa i immediata a fons públics, sense sotmetre's a processos de licitació en concurs amb altres possibles oferents" --afegeix-- i, amb aquest mecanisme, els fons obtinguts "no només no es van reinvertir ni van destinar al compliment dels teòrics fins de l'associació, sinó que es van repartir entre Torres i Urdangarin".
Horrach detalla com les seves entitats es van fer amb els 1,2 milions d'euros que va costar el conveni per a la celebració del I Illes Balears Fòrum (2005); els 1,085 milions del segon (2006); els 54.520 euros pagats a NóoS pel Govern balear per al seguiment de la repercussió de l'equip ciclista Illes Balears-Banesto; els 174.000 que va pagar la fundació pública Illesport per la creació de l'oficina del projecte d'aquest equip esportiu; i els 116.566 de l'Ibatur per l'elaboració de material promocional de les Illes Balears.
Alhora, desplega les suposades irregularitats que van envoltar el pagament de 1.044.000 milions d'euros públics per cadascuna de les tres edicions de l'esdeveniment València Summit, i el de 382.000 euros que va percebre Nóos per celebrar-se uns Jocs Europeus que mai van tenir lloc; finalment, detalla com l'Institut presidit per Urdangarin va cobrar 114.000 euros de la Fundació Madrid 16 per preparar la candidatura olímpica de la capital el 2016, tasques que finalment no es van dur a terme.
"EL BENEFICI EN SI MATEIX"
"Les institucions públiques contractaven, convenien o patrocinaven en atenció a la garantia i confiança derivades de la presència d'Urdangarin i, en menor grau per raons òbvies, de Torres", prossegueix Horrach, que afegeix: "Estem davant d'una persona jurídica utilitzada en benefici privatiu de dues persones. Nóos va operar com un instrument jurídic al servei dels interessos comercials de Torres i Urdangarin".
El representant del Ministeri Públic es mostra contundent a l'afirmar que, per als responsables de l'Institut, l'exercici d'activitats econòmiques i l'obtenció d'un benefici "no han estat mai un mitjà per arribar a altres objectius, sinó l'objectiu en si mateix".
"Les entitats Nóos han transferit els seus beneficis a les persones que les manegen, que són els qui les han dirigit de manera personal i exclusiva, és a dir als únics responsables generadors del benefici econòmic mercè a la seva capacitat de relació al més alt nivell", abunda Horrach, recalcant així que són aquestes dues persones, Urdangarin i Torres, els qui "han dirigit personalíssimament les entitats utilitzades".
