Torres lliura més de 460 pàgines amb correus nous sobre els negocis d'Urdangarin i el paper de la Casa Reial
PALMA DE MALLORCA/BARCELONA, 8 abr. (EUROPA PRESS) -
L'exsoci d'Iñaki Urdangarin al capdavant de l'Institut Nóos, Diego Torres, ha enviat al jutge José Castro més de 460 pàgines amb correus electrònics nous que certifiquen, entre d'altres detalls, que el Duc de Palma es va fer amb un milió d'euros després d'adquirir, a un preu "simbòlic" de 400 euros cadascuna, unes 49 accions del Club de Golf de Sant Vicenç de Montalt el valor de les quals ascendia realment a uns 21.000 euros.
De fet, a un dels correus, als quals ha tingut accés Europa Press, datat el juny del 2003, un directiu d'Euromanager es dirigeix a Urdangarin per comunicar-li haver comprat en nom seu "48 o 49" participacions a "70.000 pts (400 euros)" cadascuna, tot i que aquestes es venien "a 3.500.000 pts" i "no paren de pujar-les".
"Basta multiplicar 48 per 3,5 milions... i a part crec que s'han portat molt bé i discrets. Òbviament no és que siguin per vendre, dic jo, com a mínim ara com ara", li comenta el remitent, qui diu al Duc que "seria simpàtic posar-ne algunes a nom dels nens, tal com he fet jo amb els meus".
Segons el correu electrònic, l'operació es va portar a terme prèvia consulta al secretari de les Infantes, Carlos García Revenga: "Carlos García m'ha dit que havies de pagar les accions a un preu "simbòlic" --que jo vaig pagar personalment-- (ja passarem comptes)", li diu el directiu al Duc, i aquest respon en un correu: "Digue'm l'entitat bancària o com vols que et pagui".
D'altra banda, un altre dels correus aportats a la causa certifica que el magistrat del Tribunal Suprem Ángel Aguallo, llavors lletrat del Constitucional, va assessorar el Duc en relació a un dels negocis pels quals aquest va cobrar a través de l'empresa Aizoon --la propietat de la qual comparteix amb la Infanta Cristina-- per defraudar Hisenda.
En un dels correus electrònics, del febrer del 2008, la secretària d'Urdangarin, Julita Cuquerella, pregunta a Aguallo: "Seria tan amable de comunicar-me el lloc de la reunió-dinar, amb D.Iñaki i amb el Sr.Torres del pròxim dia 25 de 13.30 a 16.00?", al qual el magistrat respon en un altre correu: "Crec que serà a la pròpia seu de Pernod Ricard".
Precisament, Pernod Ricard és una de les empreses des de les quals va cobrar el Duc per diversos assessoraments i les retribucions de la qual va facturar com a ingressos per a activitats professionals, a través d'Aizoon, amb l'objectiu de tributar menys en la seva declaració de la renda.
Mitjançant aquest sistema, Urdangarin hauria defraudat fins a un total de 337.138 euros en les quotes de l'IRPF corresponents als anys 2007 i 2008.
Les altres mercantils de les quals va cobrar el marit de la Infanta per aquesta via són Motorpress Ibérica, Aceros Bergara, Mixta África, Havas Sports France i Seeliger y Conde.
Els seus responsables han estat interrogats com a testimonis, al llarg de la instrucció del cas Nóos, per part del jutge Castro.
Alhora, en un altre dels correus electrònics, que es remunta al 14 de març del 2002, un dels companys d'Urdangarin a Motorpress Ibérica l'escriu, respecte "a l'altre assumpte que vam comentar", per adjuntar-li les dades de la seva dona a fi que aquesta pogués ser contractada a la Sarsuela.
Més en concret, li assenyalava al correu que "l'ideal seria aconseguir un contracte de periodista al gabinet de premsa del palau".
SABATILLES "DE FRANC" PER ALS MEMBRES DE LA FAMÍLIA REIAL
Un altre dels assumptes als quals fan referència les comunicacions aportades per Torres és l'oferiment que el juny del 2004 la marca Reebook va realitzar al Duc "amb motiu de l'Europeu de Futbol i de l'Olimpíada": sabatilles que porten "una xapeta amb la bandera entre els cordons".
"Per favor, si ens indiques el teu número, mirarem de fer-te-les arribar com més aviat millor on tu ens indiquis", li comenta un dels responsables de la marca.
Davant d'aquesta proposta, Urdangarin li respon que "la idea de les sabatilles és genial; en aquest país aquests temes costen bastant i crec molt encertada la iniciativa. Consulto a la Família i t'escric amb més precisió. Per la meva part i la de la meva Senyora i fills, ens encantaria disposar d'elles".
Més endavant, el Duc es torna a dirigir a l'empresa de fabricació per comentar-li que "finalment he aconseguit els números de la Família Reial".
A continuació detalla la talla de calçat de fins a tretze membres de la Casa Reial: "S.M. el Rei 42,5; S.M. la Reina 39,5; el Príncep d'Astúries 44,5; la Princesa d'Astúries 38; la Infanta Elena 39,5; la Infanta Cristina 39,5; Jaume 47; Iñaki 47; Felip 31; Victòria 27; Joan 29; Pau 27; Miquel 25".
