PALMA DE MALLORCA, 8 abr. (EUROPA PRESS) -
El Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i el seu exsoci Diego Torres s'han oposat davant de l'Audiència Provincial de les Balears a la seva imputació per un delicte de blanqueig de capitals, després que el sindicat Manos Limpias hagi recorregut en apel·lació la decisió del jutge José Castro de no citar-los un altre cop.
Ara, aquest òrgan judicial serà l'encarregat de decidir si amplia l'encausament d'Urdangarin, Torres i la dona d'aquest, Ana María Tejeiro, per l'anterior delicte.
Tal com consta a una resolució dictada aquest dimarts pel jutge instructor del cas Nóos, José Castro, la defensa de tots ells han impugnat el recurs de Manos Limpias per mostrar la seva disconformitat amb els arguments de l'acusació popular i amb la possibilitat de sumar un nou delicte als quals ja pesen sobre ells.
Castro ha rebutjat fins a dues vegades imputar-los per blanqueig, motiu pel qual el sindicat va decidir acudir al tribunal de la Secció Segona de l'Audiència per insistir en els seus al·legats.
Segons l'entitat, els tres imputats es van lucrar "en el seu propi benefici" dels diners que de manera il·lícita van obtenir de les Administracions públiques a través de l'Institut Nóos i que després van desviar a societats del seu entramat empresarial.
Diners que, segons la lletrada que representa al sindicat, "són fruit de presumptes delictes de prevaricació, malversació, frau fiscal i falsificació documental, entre d'altres".
Manos Limpias sosté alhora que haurien blanquejat els fons que suposadament havien defraudat abans a l'Agència Tributària.
A més, la representació processal de Manos Limpias subratlla que els fets pels quals ha de ser ampliada la imputació en el cas d'Urdangarin es concreten en la disposició que ha realitzat dels diners d'Aizoon que de manera presumptament irregular va provenir de Nóos.
Uns fons que, al·lega, segueixen estant a les arques d'Aizoon i la utilització del qual a partir de l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal del 2010 podria constituir un delicte de blanqueig.
Tot i això, Castro asseverava a la seva última sentència que no es pot aplicar a aquest cas la modificació del text legal en el que a la tipificació del blanqueig es refereix.
L'instructor rebatia les tesis del sindicat "per molts signes d'admiració amb els quals pretengui adornar la seva obvietat" i insistia que l'anterior reforma no pot tenir efectes retroactius al cas dels anteriors tres imputats "per molt obvi que a nivell de formulació teòrica li sembli a la recurrent".
