PALMA DE MALLORCA 12 jul. (EUROPA PRESS) -
Diego Torres, exsoci del Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, s'ha acollit al seu dret a no declarar davant del jutge instructor del cas Nóos, José Castro, qui tenia previst interrogar-lo aquest divendres, després d'imputar-li un nou delicte fiscal.
Així, Torres només ha estat deu minuts davant del magistrat, de manera que ha abandonat els Jutjats de Via Alemanya de Palma a les 10.22 hores, després que Castro l'hagués emplaçat un altre cop a declarar a fi que pogués donar la seva versió sobre aquests nous fets davant de l'"evident connexió" que guarden amb els quals s'investiguen en el marc del cas Nóos, tal i com posava de manifest a la seva sentència de citació.
El magistrat va tornar a citar a l'imputat després de rebre un nou informe de l'Agència Tributària al voltant a les presumptes irregularitats comeses a través del conglomerat empresarial de Nóos, i que es feia eco d'indicis que apunten que Torres hauria defraudat a Hisenda a través de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) corresponent a l'exercici fiscal 2007.
Durant la instrucció d'aquesta causa, ja li han estat localitzats a Torres uns 900.000 euros dipositats al Credit Suisse de Luxemburg. Tot i això, l'exsoci de Urdangarin, després de ser preguntat sobre aquests diners, ha defensat que es tractava d'estalvis "de tota la vida", justificant que els va traslladar allà des d'un compte d 'Andorra ja que "dubtava de la fiabilitat" del sistema bancari andorrà.
El mes de febrer passat, el titular del Jutjat d'Instrucció número 3 ja va interrogar tant a Torres com el Duc de Palma entorn d'un suposat frau fiscal d'uns 470.000 euros, d'acord a les dades subministrats al començament de l'any per l'Agència Tributària i d'acord amb els quals la Fiscalia imputa als dos un delicte contra la Hisenda Pública per l'impagament de l'Impost de Societats i dos per l'IRPF en el cas del marit de la Infanta Cristina.
I és que, segons la documentació a la qual ha tingut accés Europa Press, Hisenda els atribueix haver defraudat un total de 230.979 euros de l'impost de societats a través de Nóos durant l'any 2007, mentre que eleva a més de 120.000 euros cadascuna de les quotes de l'IRPF que hauria defraudat el gendre del Rei el rei Joan Carles el 2007 i 2008.
En concret, l'Agència Tributària eleva a un mínim de 230.979 euros la quantitat que el 2007 l'entitat aparentment sense ànim de lucre hauria eludit abonar a Hisenda per l'Impost de Societats, presentant per a això despeses ficticis. Unes despeses que segons Hisenda i el Ministeri Públic eren "irreals", per la qual cosa "no podien deduir-se vàlidament".
En concret, entre les despeses analitzats per Hisenda es trobaven els procedents de suposats serveis prestats per societats relacionades amb tots dos encausats, com De Goes Center for Stakeholders Management, Lobby de Comunicació, Nóos Consultoria Estratègica i Torres-Tejeiro Consultoria Estratègica.
Mentrestant, entre els últims informes presentats per l'AEAT davant del jutge, L'Agència Tributària (AEAT), un d'ells calcula en vuit milions d'euros l'import total de les factures que es van travessar entre les empreses de la trama Nóos. Més en concret, Hisenda necessita que el 2004 la facturació que es va efectuar entre les pròpies empreses de la trama per tasques suposadament ficticis ha pujat a 1,4 milions, mentre que el 2005 ha estat de 2,1 milions, el 2006 de 2,2, el 2007 d'1,7 i el 2008 de 412.225 euros.
El dictamen destaca com "amb molta freqüència" les factures s'emetien sota conceptes "extremadament genèrics o imprecisos", la majoria d'elles tenien imports "rodons" i alhora s'han verificat, a més, duplicitats respecte a proveïdors externs del conglomerat empresarial, "incongruències" així com "casos notoris d'inexistència del servei pretesament prestat i, a l'extrem, de falsificació material de la pròpia factura".
Tal com posa de manifest el fisc, les entitats que integraven el grup esdevenen "mers instruments per drenar i distribuir els recursos obtinguts per mitjà de la marca Nóos entre els seus dos propietaris i dirigents, els imputats senyors Torres i Urdangarin". De fet, l'AEAT arriba a al·ludir a la trama com un "pur bastida jurídic formal".
