Recorre en empara perquè la sentència no va poder concretar cap conducta d'"influència prevalent" que justifiqui la malversació
MADRID, 14 Nov. (EUROPA PRESS) -
L'exduc de Palma Iñaki Urdangarin ha decidit finalment recórrer en empara al Tribunal Constitucional (TC) la condemna a cinc anys i deu mesos de presó que li va imposar el Tribunal Suprem pel cas Nóos i ha sol·licitat a més que suspengui l'execució de la seva pena, i ser per tant excarcerat, mentre s'estudia el fons de l'assumpte. Urdangarín està complint la seva condemna a la presó de dones de Brieva (Àvila) des del passat 18 de juny
En el seu recurs, que té data del passat 5 de novembre i en el qual ha tingut accés Europa Press, el marit de la Infanta Cristina assenyala que la no-suspensió de la seva condemna en aquests moments li provocaria "un perjudici irreparable" i demana concretament que s'anul·li la condemna que se li va imposar per un dels delictes, el de malversació de cabals públics.
Argumenta que deixar-lo a la presó esperant el resultat deixaria totalment en dubte l'eficàcia d'una eventual sentència estimatòria del seu recurs, en el qual demana una revisió de la sentència que conclogui en una reducció considerable de condemna en situar-la per sota dels cinc anys de presó --límit sota el qual el tribunal de garanties acostuma a accedir a la suspensió de les condemnes--.
D'altra banda, la defensa d'Urdangarin també assenyala que aquesta suspensió --i per tant la seva excarceració-- "no produeix una pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit, ni als drets fonamentals o llibertats públiques d'una altra persona". "La seva denegació només pot causar un perjudici irreparable al meu patrocinat", insisteix l'escrit, de 80 pàgines.
Els advocats de l'exduc recorden al tribunal que és un fet notori que el seu client ja està complint la pena que li va imposar el Suprem --que va rebaixar en cinc mesos la pena que va imposar inicialment l'Audiència Provincial de Palma-- i que a causa del còmput penal d'anys que se li va imposar finalment no pot accedir ara com ara a cap benefici penitenciari, per no haver complert els terminis.
DRETS VULNERATS
Pel que fa al fons de l'assumpte, Urdangarin sol·licita que es declarin vulnerats els drets a la presumpció d'innocència (article 24.2 de la Constitució), a la tutela judicial efectiva (article 24.1) i a la llibertat personal (articulo 17.1).
Reclama que es declarin nul·les les sentències tant de l'Audiència balear i del Suprem especialment pel que fa a la condemna per malversació de cabals públics. La pena se li va imposar com a responsable de delictes de prevaricació continuada i malversació (tots dos en concurs), tràfic d'influències, frau a l'Administració i dos delictes fiscals, però demana que se li anul·li únicament respecte a la malversació.
Assenyala la defensa que la sentència "no fa referència a cap fet concret" dut a terme o desplegat per Urdangarin que expliciti o justifiqui la condemna per aquest delicte.
Afegeix que aquesta resolució, "entremesclant fets declarats provats amb fonaments jurídics i viceversa, que Urdangarin va tenir una influència decisiva prevalent-se d'aquesta íntima relació d'amistat i del seu posicionament institucional, sense que segons aquesta part "en cap passatge de la sentència, ni de les actuacions, es concreti cap intervenció personal mínimament explicitada" d'aquesta conducta d''influència prevalent' requerida per ser condemnat per malversació.
Tampoc no es detalla o s'assenyala segons la defensa com i amb quins actes concrets va desenvolupar Urdangarin tal conducta de prevalença arran de la seva adequada subsunció en el tipus penal que permet la seva qualificació com a cooperador necessari en la malversació. "La Sala descriu conclusions, no concreta ni relaciona fets o actes de l'acusat", afegeix el recurs.
EL SUPREM VA REBUTJAR LA NUL·LITAT
El recurs davant el TC ha estat presentat per la defensa una vegada que, el passat 25 de setembre, el Tribunal Suprem va desestimar l'incident de nul·litat que aquesta part havia presentat.
En aquest tràmit, els advocats d'Urdangarin ja asseguraven que la sentència de l'Audiència balear no tenia cap "base material lògica", sinó contradiccions i conclusions predeterminades, així com manca de motivació material, per la qual cosa demanava que es deixés sense efecte.
Fonts jurídiques consultades per Europa Press han explicat que l'incident de nul·litat és un tràmit previ a la presentació d'un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, atès que abans de presentar-lo s'han d'esgotar totes les vies al Suprem.
