Foto: ENRIQUE CALVO / REUTERS
Revela com Urdangarin i Torres van ordir un entramat d'empreses per repartir-se els fons de les Administracions públiques
PALMA DE MALLORCA, 3 Jul. (EUROPA PRESS) -
L'ex comptable de l'Institut Nóos Marc Antonio Tejeiro ha confessat que Aizoon tenia com a finalitat desviar-se a favor seu els fons que de manera il·lícita rebia de les administracions públiques.
La confessió ha quedat plasmada en un escrit que aquest dijous ha lliurat el fiscal Pedro Horrach al jutge José Castro: en el document, Tejeiro revela com Aizoon mancava d'infraestructura personal i de mitjans per emprendre la seva activitat social, i assegura no constar-li que la societat tingués treballadors amb dedicació exclusiva.
L'imputat, que ha optat per donar a conèixer aquests fets amb vista a una futura reducció de pena, relata com el gir de factures falses entre les empreses de l'entramat pel que Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres s'haurien apoderat de fins a 5,9 milions d'euros públics, suposava una pràctica habitual dins del conglomerat i, en el cas d'Aizoon, subratlla que les factures lliurades per aquesta contra l'Institut Nóos i Nóos Consultoria Estratègica constituïen una via perquè els diners d'origen presumptament il·lícit acabés en els comptes de la societat dels Ducs.
En el seu escrit, Tejeiro, germà de la dona de Torres, Ana María Tejeiro, subratlla com les empreses que conformaven l'entramat --Institut Nóos, Nóos Consultoria Estratègica, Intuit, Shiriaimasu i Aizoon-- eren entitats vinculades entre les quals n'hi ha que operaven realment al mercat com si fossin una sola, tot això sota la direcció d'Urdangarin i Torres, que ostentaven el control absolut del grup.
És més, confessa que l'activitat principal del conglomerat es va centrar sobretot a aconseguir l'adjudicació per organitzar les tres edicions de l'anomenat València Summit i les dues de l'illes Balears Fòrum.
En total, l'entitat va cobrar per organitzar aquests esdeveniments 5,9 milions d'euros, tot i que el seu veritable cost va ser d'1,6 milions, segons dades de l'Agència Tributària.
L'encausat recalca que els diners que va cobrar Nóos van repartirse entre Torres i Urdangarin mitjançant el gir de factures falses de les societats que tots dos controlaven.
Unes factures que no responien a serveis realment prestats: Tejeiro assenyala, de fet, que l'Institut, malgrat que es promocionés com una associació sense ànim de lucre, funcionava en realitat com una mercantil amb fins lucratius.
Tejeiro fa al·lusió alhora a l'estructura investigada en la causa per desviar fons a l'estranger, i en aquest sentit, apunta que la finalitat d'aquesta era evadir els diners obtinguts de les Administracions públiques i ocultar als seus verdaders beneficiaris així com aconseguir tributar menys que a Espanya.
Segons recorda en el seu escrit, va arribar a assistir per indicació de Torres a una reunió en la qual se li va exposar la creació d'aquesta estructura, mostrant el seu desconeixement sobre si Urdangarin va participar en ella.
