PALMA DE MALLORCA, 19 maig (EUROPA PRESS) -
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, interrogarà el pròxim 31 de maig tres testimonis en relació amb una transferència de 12 milions d'euros suposadament efectuada el 5 de juliol del 2007 per Telefónica al compte d'un empresari espanyol radicat llavors a Ucraïna, uns fets que estan sent investigats pel jutjat d'instrucció 18 de Barcelona i part de la documentació del qual ha estat enviada al jutge Castro.
En concret, a les 12.30 hores ha estat citat el cap de l'Assessoria Jurídica de Telefónica, mentre que a les 13.00 i les 13.30 han estat emplaçats dos alts executius de l'empresa, els quals seran inquirits sobre les circumstàncies que van envoltar aquest traspàs de diners.
Entre aquests documents, als quals ha tingut accés Europa Press, s'hi troben diverses missives enviades pel receptor del traspàs a Telefónica, en les quals insinua que els diners estaven relacionats en realitat amb la Fundació Esport, Cultura i Integració Social (FDCIS), controlada pel Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i el seu exsoci Diego Torres, i investigada per ser la suposada successora de l'Institut Nóos i per haver estat presumptament utilitzada per desviar diners a l'estranger.
"El verdader motiu de la transferència era disposar d'un capital per si es decidia tornar totes les factures realitzades per una fundació sense ànim de lucre --referint-se a la FDCIS--, però després es van canviar els plans perquè tornar els imports significava acceptar tàcitament els delictes", assevera l'empresari en una de les cartes.
Tal com recalca l'empresari de la construcció en una altra carta, datada el 26 de juny del 2011, es trobava al banc en la seva condició d'administrador d'Odessa quan li van notificar la recepció de la transferència.
"Pretenien, creien, que jo era un alt executiu de Telefónica que, d'incògnit, volia invertir", assevera la carta, en què relata com "ningú comprenia allà que em negués rotundament a acceptar aquest import, com tampoc el de les despeses".
"Ni jo ni la meva empresa teníem res a veure amb Telefónica", recalcava al director de l'Assessoria Jurídica de la multinacional.
Segons assenyalava, al cap de dos dies d'aquesta operació es va veure "obligat a abandonar Odessa i deixar-ho tot, és a dir, tot", ja que hi havia una denúncia d'estafa per aquesta transferència i era millor que tornés a Espanya.
"Ho vaig perdre tot", recorda l'empresari, assegurant que va realitzar nombrosos intents per contactar amb Telefónica per reclamar el rescabalament dels danys provocats.
En una altra de les missives, de març del 2012, l'afectat explica, un altre cop al cap de l'Assessoria Jurídica de Telefónica, que remetria una còpia de la transferència al jutge Castro "perquè investigui l'origen i sobretot l'objectiu final de l'esmentada transferència".
Després d'això, assenyala en un altre document: "Un alt executiu de Telefónica em va demanar que aquest era un moment molt sensible perquè a un Jutjat aparegués una transferència d'aquest import i el 5 de juliol del 2007".
En aquesta línia, justifica aquesta petició que la transferència "podia relacionar-se amb el nomenament d'un conseller de Telefónica el juny del 2006, que l'agost del 2008 va ser nomenat conseller de Telefónica Internacional i traslladat a Washington", referint-se a Urdangarin.
"En paraules textuals d'aquesta persona: 'No ens interessa estar a l'ull de l'huracà i mediàticament ens pot perjudicar enormement'", recorda l'empresari.
Urdangarín va sol·licitar l'agost del 2012 la seva excedència del contracte que tenia com a conseller de Telefónica Internacional "davant de la possibilitat que el procediment judicial obert pogués tenir alguna incidència negativa per al grup".
