Eleva a aquest òrgan judicial els recursos presentats contra la sentència per la qual va posar fi a la instrucció del cas Nóos
PALMA DE MALLORCA, 9 Sep. (EUROPA PRESS)
El titular del jutjat d'instrucció 3 de Palma, José Castro, ha deixat aquest dimarts en mans de l'Audiència Provincial de les Balears la decisió definitiva sobre si la Infanta Cristina, el seu marit, Iñaki Urdangarin, i altres imputats del cas Nóos han de seure al banc dels acusats, després d'haver elevat a aquest òrgan judicial els recursos interposats per tots ells contra el manteniment de la seva imputació en la causa.
En concret, serà el tribunal de la Secció Segona l'encarregat de deliberar sobre aquesta qüestió i resoldre el futur processal de la germana del Rei Felip VI.
La Secció està composta per sis magistrats: quatre titulars (el seu president, Diego Gómez-Reino, Mónica de la Serna, Juan Jiménez i Ana Cameselle) i dos de reforç (una substituta i un altre d'adscripció territorial).
Els recursos sobre els quals la Sala haurà de pronunciar-se són els interposats pels Ducs de Palma; l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres, la seva dona, Ana María Tejeiro i els seus germans, Marco Antonio i Miguel Tejeiro; Jaume Matas; els exalts càrrecs de la Generalitat Valenciana Jorge Vela, Manuel Aguilar, Luis Lobón i Elisa Maldonado, i l'exconsellera de la Fundació Madrid 16 Mercedes Coghen.
De la mateixa manera, també han estat elevats a l'Audiència els recursos formulats per la Fiscalia Anticorrupció, el sindicat Manos Limpias i els regidors del grup municipal socialista a l'Ajuntament de València, acusacions en el cas Nóos.
Passades les 12.00 hores, un funcionari del jutjat del qual Castro és titular ha sortit de les dependències de Via Alemanya amb els recursos en un disc dur per portar-los a l'Audiència, moment en el qual ha estat fotografiat pels mitjans de comunicació congregats.
Després de la resolució de les impugnacions, les acusacions del cas --Fiscalia Anticorrupció, Advocacia de l'Estat i de la Comunitat Autònoma, Manos Limpias, PP balear i els regidors del PSPV de l'Ajuntament de València-- disposaran de deu dies --excepte en el cas que l'Audiència ampliï el termini-- per presentar el seu escrit de qualificació provisional, en què determinaran definitivament a qui acusen i quines penes els sol·liciten, a més de demanar l'obertura de judici oral, que Castro haurà d'acordar a través d'una sentència que ja no serà recurrible.
Les impugnacions van ser presentades, en concret, contra la sentència per la qual el 25 de juny passat Castro va posar fi a la instrucció del cas Nóos, i en què va decretar que continués el procés penal contra 16 imputats amb vista a ser jutjats per les presumptes irregularitats comeses entorn de l'activitat de l'Institut Nóos, liderat llavors pel Duc de Palma i el seu exsoci.
El fiscal Pedro Horrach va ser el primer a impugnar la resolució, mitjançant un recurs en el qual recriminava al magistrat haver dut a terme una instrucció "a la carta" i haver practicat investigacions "contradictòries" al voltant de la germana del rei Felip VI "a manera de puntes de coixí".
La duresa de l'escrit, de més de 60 pàgines, va portar Castro a instar Horrach a interposar contra ell "una querella per prevaricació" si "creu el que escriu" al seu recurs, en asseverar que en aquest hi ha "clares imputacions que he prevaricat".
Per la seva banda, la Infanta considera en el seu recurs que Castro ha volgut "mantenir costi el que costi" la seva imputació per blanqueig de capitals i per un delicte contra la Hisenda Pública, al·legant que "la mera pretensió de mantenir viva una imputació no pot anteposar-se a l'estricta aplicació de la Llei".
LA INFANTA CREU QUE CASTRO "HA FORÇAT" ELS DELICTES
Segons la defensa de la germana del Rei, només així s'explica que els indicis de criminalitat que en el seu moment es van considerar insuficients o exculpatoris ara la incriminin, i creuen que el jutge ha forçat les figures de delicte fiscal i blanqueig "més enllà del que una interpretació jurídica hauria de permetre per sostenir la rellevància penal de les imputacions".
Mentrestant, l'advocat d'Urdangarin defensa que si aquest va aconseguir fer negocis a través de l'Institut Nóos i altres empreses va ser per la seva preparació i per haver estat "esportista d'alt nivell" i "no només" per la seva condició familiar a la Casa Reial.
"És cert, sí, el meu mandant, per matrimoni, des de l'any 2004 era gendre del Rei d'Espanya i ara és cunyat del Rei d'Espanya, però aquesta condició familiar no va ser l'única tinguda en compte perquè pogués intentar fer la seva activitat professional", afegia.
TORRES: "TOT ESTAVA VALIDAT PELS MÉS ALTS ASSESSORS DE L'ESTAT"
També Torres i la seva dona van recórrer la coneguda com a sentència de pas a procediment abreujat, en què la defensa del matrimoni defensa la gestió duta a terme al capdavant de Nóos, ja que "absolutament res d'allò en què va intervenir" el Duc de Palma, "directament o indirectament, estava deixat de la mà", sinó que "tot es feia amb llum i taquígrafs, i estava vetllat, validat, autoritzat, auspiciat, consentit, conegut, consolidat i altres pels més alts i prestigiosos assessors de l'Estat".
La defensa de Jaume Matas, mentrestant, al·lega que la presència d'Urdangarin a l'Institut Nóos aconsellava la contractació d'aquesta entitat per a la celebració de dos fòrums de turisme i esport a Palma, si bé assegura que desconeixia que hi hagués "ànim de lucre" per part dels organitzadors del projecte.
RECURSOS DE MANOS LIMPIAS
Pel que fa a les acusacions del cas, Manos Limpias, que exerceix l'acció popular en la causa, demana que s'imputi un altre cop el secretari personal de les Infantes, Carlos García Revenga --per qui Castro va arxivar les investigacions--, perquè considera que va participar "activament" en els negocis desplegats a través de Nóos a través d'una tasca de "control i coneixement de tot el que es feia".
Finalment, els socialistes de València van recórrer la resolució judicial a fi que tornés a obrir-se la causa contra el vicealcalde de la ciutat i president de la Fundació Turisme València Convention Bureau (FTVCB), Alfonso Grau, perquè considera que la decisió que la FTVCB financés l'anomenat València Summit "va ser exclusivament del senyor Grau", una conducta de la qual "es desprenen indicis de malversació de cabals públics".
