Aquesta peça separada del "cas Palma Arena" ha acumulat més de 63.000 folis, han declarat 319 persones i s'han signat 340 resolucions
MADRID, 25 juny (EUROPA PRESS) -
El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma de Mallorca, José Castro, es defensa en la sentència en el qual tanca la investigació del "cas Nóos" front les crítiques abocades "des d'altes instàncies institucionals, polítiques, mediàtiques i fins i tot judicials" que han qualificat la seva instrucció de massa llarga. Afirma que no ha acordat cap diligència inútil que "a priori" cregués inútil per a l'esbrinament dels fets.
Al començament dels fonaments jurídics de la decisió notificada aquest dimecres, en què manté la imputació de la infanta Cristina per delictes fiscals i de blanqueig de capitals, Castro recorda que va obrir la investigació el 20 de juliol del 2010 i nega que la seva tasca hagi estat inactiva ni tan sols abans situacions que podrien haver-ho motivat com l'elevació d'una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de València o l'emissió per l'Agència Tributària dels informes que se li van sol·licitar.
"Molt al contrari, s'han utilitzat dies i hores que, en un altre cas, serien inhàbils per a la pràctica d'actuacions judicials concentrant-se en elles el màxim número possible de diligències", recorda Castro, sens dubte en al·lusió a les citacions en dissabte dels principals imputats.
L'instructor recorda que aquesta peça separada del cas "Palma Arena" ha generat un sumari de 63.304 folis, s'han rebut al llarg de tota la investigació 319 declaracions i s'han dictat 340 resolucions "que perfectament es podrien haver multiplicat per diversos sencers si no s'hagués concentrat en elles gran nombre de pronunciaments". Afegeix que a més cap d'elles es va dictar a través del sistema de modelatge informàtica proporcionat pel Ministeri de Justícia.
Castro afegeix que no té consciència d'haver acordat, ni d'ofici ni a instància de part, cap diligència d'investigació a posta que el seu resultat seria inútil per a la causa, "i sent qüestió ben diferent que no totes les acordades van llançar el resultat que d'elles cabia esperar".
Insisteix el magistrat que la instrucció s'ha ultimat "quan processalment ha estat possible fer-ho", és a dir, quan s'han acabat de practicar les proves necessàries i quan sobre la taula ja no queda cap petició pendent de proveir de cap de les parts personades.
