PALMA DE MALLORCA, 22 Dic. (EUROPA PRESS) -
El jutge José Castro ha culminat més de tres anys d'investigacions al voltant de la Infanta Cristina, que s'ha assegut al banc acusada de dos delictes fiscals.
El seu nom va aparèixer en el focus de les investigacions del cas Nóos a final del 2011, gairebé des del moment en què la Fiscalia Anticorrupció apuntés Aizoon --mercantil de la qual la Duquessa de Palma és copropietària al costat del seu marit, Iñaki Urdangarin-- com una de les empreses 'pantalla' que integraven l'entramat societari dirigit a desviar els fons obtinguts per part de l'Institut Nóos de les Administracions Públiques.
Malgrat que les indagacions van fer els seus primers passos a començament del 2010, va ser el novembre del 2011 quan van esclatar definitivament amb l'escorcoll de Nóos i de diverses de les societats que hi estaven vinculades.
El fet que la germana del Rei Felip VI figurés com a vocal al Consell d'Administració de l'Institut i com a sòcia al 50% d'Aizoon, va començar a suscitar les sospites dels investigadors entorn de fins a quin punt la Duquessa era coneixedora de les activitats suposadament irregulars desplegades per Urdangarin i pel seu exsoci, Diego Torres.
El titular del jutjat d'instrucció 3 de Palma, José Castro (Còrdova, 20 de desembre de 1945) --el jutge que més temps porta al capdavant d'un jutjat d'instrucció a Balears i situat al lloc 216 de l'escalafó de la carrera judicial per raons d'antiguitat--, ha fet un nou pas en el marc del cas Nóos en fer asseure al banc dels acusats la filla menor del Rei Joan Carles i la Reina Sofia.
L'aparició del seu nom ja al començament del sumari --el secret del qual es va aixecar el desembre del 2011-- en relació amb unes compres de caràcter particular carregades a aquesta societat i a una carta de pagament que reflectia un préstec de 400.000 euros que la Infanta i el seu marit van fer a favor de Torres com a ajuda en la compra d'un habitatge a Sant Cugat del Vallès, van portar el sindicat Manos Limpias, el 15 de febrer del 2012, a sol·licitar per primera vegada la imputació de la Duquessa.
Aquesta petició no va prosperar després d'oposar-s'hi la Fiscalia i rebutjar-la tant Castro com l'Audiència Provincial de les Balears, cosa que no va impedir que els interrogatoris per part del jutge continuessin el seu curs amb l'objectiu d'aprofundir al voltant de la gestió de la societat dels Ducs i, entre aquests, els de diversos testimonis que van assegurar que Urdangarin els havia ofert, en presència de la seva dona, ser contractats per l'empresa "dels senyors" malgrat fer en realitat tasques domèstiques al domicili particular del matrimoni.
De fet, en un informe lliurat al Jutjat d'Instrucció número 3 el gener del 2013, l'Agència Tributària acusava Urdangarin d'haver interposat Aizoon per facturar serveis de caràcter personalíssim que no tenien res a veure amb l'activitat de la immobiliària, tot això amb l'objectiu de reduir la seva tributació en la declaració de l'IRPF i beneficiar-se al seu torn d'un tipus inferior de l'impost de societats.
Tot i això, no hi havia cap referència sobre el paper que desenvolupava la Infanta al capdavant d'aquesta societat, tot i que, segons Hisenda, durant el 2007 i 2008 el seu marit hauria defraudat al fisc fins a 337.138 euros en utilitzar Aizoon com a "pantalla".
TORRES APUNTA LA INFANTA
El nom de la Infanta va ressorgir amb força el 16 de febrer d'aquest any, quan Torres, citat novament pel magistrat en qualitat d'imputat, va assegurar en la seva declaració que la Casa Reial supervisava i estava al corrent de les activitats desplegades per Nóos, i més en concret la Duquessa i el secretari personal de les filles del Rei, Carlos García Revenga, també encausat.
Manos Limpias va anunciar llavors que tornaria a sol·licitar la imputació de Cristina en base tant a les afirmacions de Torres com els nombrosos correus electrònics que aquest va aportar a la causa.
A partir d'aquí, el sindicat va continuar sondejant el paper de la Duquessa al capdavant d'Aizoon mitjançant la sol·licitud de diverses diligències d'investigació a les quals va accedir el jutge, entre les quals hi havia la comprovació sobre si Urdangarin, la Infanta, Torres i la seva dona, Ana María Tejeiro, s'havien acollit a l'amnistia fiscal per regularitzar fons suposadament evadits o ocults, en el que suposava la primera resolució de Castro dirigida a indagar els comptes corrents, dipòsits i actius financers de la Duquessa.
L'acotació així de les indagacions a l'actuació de la Infanta Cristina i el lliurament paral·lel de nous correus per part de Torres en els quals Urdangarin consultava amb la seva dona les diverses gestions que tenia intenció de fer al capdavant de l'Institut Nóos, derivarien finalment en la imputació de la Infanta, el 3 d'abril del 2013, a través d'una sentència de 18 pàgines en la qual el jutge Castro veia la Infanta Cristina cooperadora necessària en els delictes que el seu marit presumptament hauria comès al capdavant de l'Institut Nóos.
Tot i això, l'oposició de la Fiscalia Anticorrupció, l'Advocacia de l'Estat i dels mateixos Ducs de Palma van portar l'Audiència Provincial de les Balears a haver de pronunciar-se sobre els recursos interposats per tots ells contra la decisió de Castro.
El tribunal va deixar sense efecte la imputació de la Infanta, si bé va obrir la via perquè aquesta fos investigada per delicte fiscal i de blanqueig de capitals a través d'Aizoon, després d'haver defraudat presumptament el fisc i davant de la possibilitat que hagués participat en el blanqueig de diners que de manera il·lícita hauria percebut Aizoon.
INVESTIGACIÓ DE TOTS ELS COMPTES I IMMOBLES DE LA INFANTA
Va començar així una intensa investigació que, al llarg de vuit mesos, va comportar el rastreig de tots els comptes corrents de la Infanta, de tots els seus béns mobles i immobles, fons d'inversió, actius financers i dipòsits, tant a nivell nacional com internacional, amb la sol·licitud de nombrosos informes a l'Agència Tributària, al Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional i a escorcolls de la propietat.
Això va derivar en la segona imputació de la Infanta i en la seva citació el passat 8 de febrer.
Des d'aleshores, Castro va mantenir en peu el seu criteri al voltant a la suposada participació de Cristina de Borbó en la defraudació a Hisenda per part del seu marit i va acordar mantenir la seva imputació al final de la instrucció de la causa per dos delictes fiscals i de blanqueig de capitals, delicte aquest últim que l'Audiència va revocar.
El tribunal va deixar en mans del jutge la decisió d'asseure la Infanta al banc dels acusats.
