Afirma que les seves al·legacions d'"oblit i ignorància" es van aproximar en la pràctica "més al dret a no prestar declaració"
PALMA DE MALLORCA, 25 juny (EUROPA PRESS) -
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, equipara, en la sentència que suposa el primer pas perquè la infanta Cristina s'assegui al banc dels acusats, el paper representat per la dona d'Iñaki Urdangarin amb la de l'exsoci d'aquest, Diego Torres, a l'asseverar que "en la major part de les vegades" semblaven ser "simples comissionades que obedientment complien el seu comès" sense prèviament dissipar els dubtes sobre la legalitat o no de la seva actuació.
Així ho posa de manifest en la seva resolució, en què compara l'actitud mostrada per totes dues durant la instrucció de la causa i més en concret en els seus interrogatoris, en la mesura que "en molts dels casos s'apel·lava a la falta de memòria, en altres a la ignorància sobre qüestions que per haver intervingut en elles haguessin de conèixer, i en altres es responia en termes tan dubitatius que tant avalarien una determinada resposta com la contrària".
En el cas de la germana del rei Felip VI, apunta fins i tot que la seva actitud i les seves al·legacions d'"oblit i ignorància" es va aproximar en la pràctica "més a l'exercici del dret a no prestar declaració que al de fer-ho".
Sense deslegitimar aquesta posició, el magistrat apunta en qualsevol cas que les "reiterades apel·lacions al desconeixement de la pràctica totalitat de les preguntes que se li van formular" l'"incapaciten" per minimitzar els indicis incriminatoris que pesen sobre la dona d'Urdangarin.
"Ja no és que les preguntes que se li van formular fossin fàcilment adivinables, sinó que una gran part de les quals se li van arribar a formular li havien de resultar prèviament conegudes" d'acord amb els indicis que constaven en la sentència segons la qual la Infanta va ser imputada, el passat 7 de gener, afegeix Castro en aquest sentit, recordant que aquesta resolució "venia de facto a representar un qüestionari de preguntes que indefectiblement se li haurien de plantejar i ni així i tot han estat raonablement contestades".
Tal com incideix, tant la Infanta com Tejeiro van tenir "àmplia possibilitat" de prestar declaració en seu judicial, malgrat la qual cosa el "denominador comú" entre totes dues va ser que "no van oferir cap resposta que possibilités una ulterior tasca de comprovació sobre si les que van abocar s'ajustaven o no a la veritat".
"No és que Cristina de Borbó i Grècia ni Ana María Tejeiro Losada estiguin obligades a respondre", puntualitza Castro, precisant que "això no excusa que tant les respostes com els silencis siguin matèria a valorar per l'òrgan instructor a fi de determinar si els indicis de criminalitat que sobre les seves autores pesaven, i que van determinar la seva convocatòria en qualitat d'imputades, han quedat esvaïts o si, per contra, segueixen conservant la seva virtualitat incriminatòria".
