MADRID, 6 nov. (EUROPA PRESS) -
Unión, Progreso y Democracia (UPyD) ha assegurat que si Catalunya s'independitzés, Catalunya Banc hauria de tornar totes les ajudes rebudes del Fons d'Ordenació i Reestructuració Bancària (FROB), xifrades en 12.000 milions d'euros.
Aquesta és una de les conclusions que s'extreuen de l'informe 'El cost de la No-Espanya' que UPyD ha presentat aquest dimecres i amb el qual intenta rebatre els arguments del nacionalisme mitjançant la defensa que "la idea d'Espanya, una realitat amb més de 500 anys d'història, ha estat un projecte d'èxit".
A l'apartat dedicat a analitzar els costos polítics i institucionals d'una eventual secessió, redactat per l'europarlamentari d'UPyD, Francisco Sosa Wagner, i per Mercedes Fuertes, l'informe recorda que "un important grup de caixes d'estalvis catalanes ha estat nacionalitzat per evitar la seva fallida".
Aquestes, que operen sota la denominació de Catalunya Banc, operen gràcies a les "quantioses ajudes" aportades pel FROB.
"La secessió suposaria negociar el curs de devolució d'aquestes ajudes si les noves autoritats catalanes volguessin adquirir la titularitat d'aquesta entitat financera", sosté.
Però a més, avisa que els Pressupostos de l'Estat de l'any en curs haurien de ser "ajustats" a la nova realitat territorial, així com les ajudes i subvencions a municipis, tant les de l'Estat com les de la Unió Europea.
ELEGIR MONEDA
Les autoritats del nou territori haurien a més de decidir la moneda de curs legal, que podria ser l'euro igual que en països com Andorra, Mònaco o Montenegro.
Tot i això, no podrien acudir als instruments de liquiditat i finançament establerts pel banc Central Europeu (BCE) per aconseguir euros i haurien d'apel·lar a entitats creditícies privades.
En aquest punt, l'informe recorda que les agències de qualificació ja tenen assignada la qualificació de bo-escombraries als títols fins ara emesos per Catalunya, "que porta diversos anys fora del mercat", i les amortitzacions de deute les ha realitzat "en part" gràcies a les aportacions de l'Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).
En canvi, si s'optés per encunyar una nova moneda, UPyD avisa de riscos "no menors", com la possible fugida dels grans capitals davant de la seva segura devaluació, així com l'extensió d'una hiperinflació.
Sosa Wagner i Fuertes deixen clar que una secessió de Catalunya obligaria a afrontar moltes reformes institucionals i de reordenació territorial, com buscar una nova seu en el territori espanyol de l'Escola Judicial que avui es troba a Barcelona o a les dependències en territori català del Banc d'Espanya.
Però a més, també caldria acomodar el nombre de diputats i senadors en les Corts Generals, "excloent els qui avui representen els ciutadans de les províncies catalanes".
De la mateixa manera, caldria reordenar la planta dels jutjats i tribunals de justícia i fixar els cursos per al traspàs de les seus "i donant l'opció a jutges, magistrats, fiscals i personal de l'administració a elegir entre un altre lloc en l'organització judicial espanyola o el seu abandonament de la funció pública espanyola".
De la mateixa forma, respecte els funcionaris, l'informe sosté que hauria d'obrir-se un curs perquè els que avui depenen de l'Estat o estan a Catalunya com a conseqüència dels traspassos realitzats a la comunitat, puguin optar "entre romandre al territori escindit i perdre la nacionalitat espanyola i la carrera administrativa, o passar a Espanya", i el mateix règim s'aplicaria per als funcionaris militars i els membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
FRONTERES I PASSAPORTS
Els autors de l'estudi creuen el més ardu seria el restabliment d'unes fronteres "que inevitablement afectarien la circulació de les persones i els fluixos comercials amb la possible introducció de nous aranzels".
El nou Estat hauria d'incorporar-se a l'Organització Mundial del Comerç per poder participar en els seus acords i, mentrestant, "es multiplicarien els aranzels al quedar exclosos del mercat únic europeu".
També els nous ciutadans haurien de disposar d'un passaport per passar a un altre país, a més que un altre "problema" seria la determinació de la nacionalitat dels residents a Catalunya que, fins el moment de la secessió, comptaven amb la nacionalitat espanyola "i el privilegiat estatus de ciutadà europeu".
En aquest context, l'informe repassa múltiples assumptes que haurien de ser analitzats, com el riu Ebre i les carreteres i autopistes.
A més, analitza una altra "aventura excitant" del nou Estat, com seria la de sol·licitar el seu ingrés a l'ONU i a la Unió Europea, i segons la seva opinió, està fora de tot dubte jurídic-institucional la sortida immediata del territori escindit de la Unió Europea, amb les conseqüències que això comportaria.
