BRUSSEL·LES 7 des. (EUROPA PRESS) -
Unes 45.000 persones arribades majoritàriament des de Catalunya han recorregut aquest dijous part del barri europeu de Brussel·les per reivindicar el procés independentista i atacar la falta de suports a la Unió Europea, durant una manifestació que han tancat l'expresident català Carles Puigdemont i la 'número 2' de la candidatura d'ERC, Marta Rovira.
Sota el lema 'Europe, wake up, democracy for Catalonia' (Europa, desperta, democràcia per a Catalunya) i una pancarta a la capçalera de la marxa per exigir l'alliberament dels activistes i exmembres del Govern a la presó, la comitiva ha recorregut els prop de 2,5 quilòmetres en unes quatre hores d'ambient reivindicatiu i festiu.
Els manifestants han acudit amb senyeres, estelades, alguna bandera europea, i bufandes i llaços grocs, color que han convertit en símbol de solidaritat amb els empresonats per participar en l'organització del referèndum il·legal de el 1 d'octubre.
"Democràcia, alguns la defensen quan li convé. Vergonya" i "Respecteu la democràcia a Catalunya, deixeu de mirar a un altre costat", són algunes de les pancartes en anglès, francès i català dirigides a la Unió Europea pels simpatitzants de l'independentisme.
MANOLO ESCOBAR DES D'UNA BALCONADA
En un moment del recorregut, veïns del barri europeu han reaccionat al pas de la manifestació independentista amb banderes espanyoles, en una balconada des de la qual s'ha escoltat la cançó "¡Que viva España!". Els manifestants han respost amb càntics d'independència.
La Policia de Brussel·les ha desplegat un important dispositiu de seguretat i avisat que s'esperaven importants problemes de mobilitat a la ciutat, acostumada a acollir unes 900 manifestacions cada any. La xifra de 45.000 participants ha estat facilitada per les autoritats locals, mentre que els organitzadors no han ofert cap càlcul.
El circuit traçat els ha permès recórrer el barri europeu i passar prop de les principals institucions de la Unió Europea (Comissió Europea, Consell i Parlament Europeu), encara que no arribessin a concentrar-se davant d'elles perquè l'accés a la plaça de Schuman on es troben no se'ls ha permès, malgrat haver-ho sol·licitat.
PUIGDEMONT ARREMET CONTRA LES INSTITUCIONS COMUNITÀRIES
En l'acte final de la manifestació, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha carregat contra les institucions comunitàries, a les quals ha acusat de tenir "una doble vara de mesurar" i d'"animar Rajoy en la seva repressió" contra el moviment independentista. A més, ha preguntat al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, si creu que els manifestants han anat a Brussel·les a donar suport a delinqüents.
Per la seva banda, la número '2' d'ERC, Marta Rovira, ha demanat als independentistes que han assistit a la manifestació que "absolutament totes i tots" vagin a votar el proper 21 de desembre per "acabar aquest treball" i "validar la república i tornar-la la reconstruir des de l'inici".
En nom de la CUP ha intervingut el regidor a l'Ajuntament de Vic (Barcelona) Joan Coma, que ha denunciat la "imprescindible i inacceptable complicitat" de la UE amb el comportament "repressiu" del Govern espanyol. "L'agressivitat de l'Estat espanyol no seria possible sense la complicitat de l'actual Unió Europea", ha expressat.
Abans de les intervencions de l'expresident, Rovira i Coma, han pres la paraula els exconsellers de la Generalitat que són a Bèlgica amb Puigdemont, entre ells l'exconseller de Salut, Toni Comín, que ha pronunciat el discurs més exaltat i ha acusat el Govern de "franquista" i de tenir "por" que "un jutge belga" digui que són presos polítics.
En l'acte final també han intervingut l'eurodiputada de Gal·les Jill Evans, l'eurodiputat eslovè Ivo Vajgl, així com Mark Demesmaeker, eurodiputat de la formació nacionalista flamenca N-VA. De la mateixa forma, han participat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, i el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro.
BRUSSEL·LES ASSENYALA EL DRET A MANIFESTAR-SE, NO A "IGNORAR LA LLEI"
El vicepresident primer de la Comissió Europea i responsable de l'Estat de dret, Frans Timmermans, ha dit aquest dijous sobre la multitudinària marxa a Brussel·les a favor de la independència de Catalunya que tots els ciutadans tenen dret a manifestar-se i expressar les seves opinions, però no a "ignorar" la llei.
"Tot ciutadà té dret a organitzar-se per expressar una ambició o esperança política de canvi, la qual cosa diem en la Comissió, sobre la base de l'Estat de dret, és que si no estàs d'acord amb la llei pots canviar-la (...), però el que no es pot permetre és simplement ignorar la llei", ha expressat Timmermans en una roda de premsa a Brussel·les, preguntat per la mobilització del 7D.
El polític holandès ha dit estar "sempre interessat" per allò que diuen els ciutadans que senten la "necessitat de baixar als carrers" per reivindicar les seves opinions, però ha avisat que les protestes en la qüestió catalana no van en una única adreça.
"Hem vist a milions d'espanyols i catalans expressar-se de tots dos costats, no és una protesta de sentit únic, si tenim en compte el que s'ha vist també als carrers de Barcelona en els últims mesos", ha indicat.
Així les coses, Timmermans ha volgut subratllar que l'Estat de dret "no funciona" de manera que un pugui "utilitzar una expressió democràtica com a argument per dir que pot ignorar la llei".
"L'Estat de dret protegeix a tots, majoria i minoria. Tenim el dret de contestar les lleis, tenim el dret de canviar les lleis de manera democràtica, no tenim dret a ignorar la llei", ha reblat.
En aquest sentit, ha advertit als qui pretenen que per tenir una majoria poden "dir el que vol dir la llei, sense respectar-la", perquè els qui no estan d'acord amb les lleis podrien en el futur usar el mateix raonament contra ells i els seus "drets".
La manifestació convocada aquest dijous a Brussel·les per ANC i Òmnium buscava cridar l'atenció de la Unió Europea sobre el desafiament independentista i retreure a les institucions europees que no hagin donat suport a les seves aspiracions secessionistes.
L'ANC va informar la vespra que havia sol·licitat reunir-se amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, però fonts comunitàries van indicar a Europa Press que no havien rebut cap petició sobre aquest tema i que, en tot cas, el cap de l'Executiu comunitari té una agenda "molt carregada".
