Actualitzat 17/11/2022 16:14

Uns 1.500 empresaris reclamen a Barcelona acabar les obres del corredor mediterrani

Puig, Aragonès i López Miras carreguen contra el "centralisme" en infraestructures

Foto de grup del 'VI acte empresarial pel corredor mediterrani' a Barcelona
LORENA SOPENA (EUROPA PRESS)

BARCELONA, 17 nov. (EUROPA PRESS) -

Més de 1.500 empresaris i representants de la societat civil han reclamat al Govern central més celeritat en les obres del corredor mediterrani i han criticat el "centralisme" en infraestructures.

Ho han fet en el 'VI acte empresarial pel corredor mediterrani' celebrat aquest dijous al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB).

VICENTE BOLUDA (AVE)

En paraules del president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Vicente Boluda, cal més celeritat en les obres i els trams que falten del corredor mediterrani, i troba "impossible" que el corredor estigui enllestit el 2026.

Sobre els fons europeus, ha dit que potser n'hi ha hagut que han anat a infraestructures que s'han atribuït al corredor però que no eren del corredor mediterrani: "Crec que han desviat algun o altre fons important a infraestructures que no corresponien al corredor".

RAQUEL SÁNCHEZ

La ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha sostingut que l'avenç des del 2018 en les obres del corredor és "indiscutible", i preveu que estigui acabat completament el 2030.

Ha explicat que durant el primer semestre de l'any el Govern central estendrà els quilòmetres en servei del corredor a 327, i ha recordat que hi ha 700 quilòmetres més en obres.

"CENTRALISME"

Els presidents de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i de la Comunitat de Múrcia, Fernando López Miras, han coincidit a carregar contra el "centralisme" en la construcció de les infraestructures.

Aragonès ha lamentat la visió "absolutament centralista i radial" en la planificació de les infraestructures per part del Govern central.

Puig ha apuntat que "el pes de l'Espanya radial continua i produeix un efecte aspirador i de concentració al centre de la península que acaba sent molt negatiu per al conjunt del país", per la qual cosa considera que s'ha de canviar la dinàmica per posar fi al centralisme.

López Miras, per la seva banda, ha demanat que l'executiu espanyol "deixi de prioritzar unes comunitats sobre les altres a l'hora d'executar infraestructures" i tracti tots els territoris per igual.

"FITES PENDENTS PER AL 2022"

En l'acte també s'ha donat a conèixer la segona revisió semestral, en què es detecten "set fites pendents per al 2022, entre les quals hi ha la finalització de les obres del túnel de Castellbisbal (Barcelona), de la col·locació del tercer carril a la via rasant entre Castelló i València, i la posada en funcionament de la via única en ample ibèric al tram Moixent-La Encina.

Els altres quatre són els projectes dels trams restants de la línia Múrcia-Cartagena; el projecte del soterrament de Llorca, la definició de l'alternativa a la línia Almeria-Granada; i la solució de l'electrificació al tram Ronda-Bobadilla.

ASSISTENTS

Hi han assistit els presidents del Port de Barcelona, Damià Calvet; de Fira de Barcelona, Pau Relat; de Banc Sabadell, Josep Oliu; de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri; de Mercadona, Juan Roig; de Port Castelló, Rafael Simó, i del Cercle d'Economia, Jaume Guardiola.

També hi han estat els presidents de Pamesa, Fernando Roig; de Cajamar, Eduardo Baamonde; de Porcelanosa, Héctor Colonques, i de Baleària, Adolfo Utor, entre d'altres.

Contingut patrocinat