L'Associació Antic Gremi de Revenedors s'adhereix a la campanya
BARCELONA, 15 abr. (EUROPA PRESS) -
Un centenar de persones s'han concentrat aquest dimarts a la tarda enfront de la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana de Barcelona per demanar el trasllat de la comissaria, que l'edifico sigui reconvertit íntegrament en un espai de memòria de la repressió i per recordar les tortures, vexacions i maltractaments ocorreguts en ell durant el franquisme i la transició.
La concentració s'emmarca en una campanya de protestes impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la Comissió de la Dignitat.
Una de les víctimes d'aquestes tortures, Jordi Llobet Martí, ha explicat que la seva detenció es va produir el 27 de febrer de 1984, quan tenia 18 anys, després d'assistir a una protesta a la plaça Sant Jaume de Barcelona en contra de la prohibició del Govern als productors per etiquetar els seus productes alimentaris en català.
Després d'un "berenar d'etiqueta" a la plaça, a l'altura de la font de Canaletes, en les Rambles, uns policies li van demanar a dos dels seus companys que s'identifiquessin i els van apartar amb violència i, davant de la seva insistència per saber a on els portaven, el van registrar, detenir i traslladar amb un altre jove a Via Laietana 43.
"Hi havia un que m'obliga a parlar en castellà i com jo no parlava m'anava donant estirades de pèl", ha explicat Llobet a preguntes d'Europa Press, i ha afegit que el policia va arribar a dir que l'hi anava a carregar i que en el trajecte ho va asfixiar, estrenyent-li el coll amb les mans.
Una vegada a Via Laietana, li van demanar que entrés a un vestíbul i, en equivocar-se de porta, sosté que el policia ho va agarrar del pèl, ho va portar a un passadís en el qual hi havia una quinzena de detinguts amb les mans en alt i les cames obertes, i que a ell ho van obligar a col·locar-se en aquesta mateixa postura propinant-li una puntada.
"EM VAIG MENJAR L'OCTAVETA"
En registrar la motxilla de Llobet, els policies van trobar una agenda, un llibre de música i una octaveta que Llobet portava sobre la concentració a la qual havia assistit a la plaça Sant Jaume i, mitjançant estirades de pèl, li van demanar que la llegís en castellà.
"Jo em vaig quedar mut, no deia gens, i em va dir que o la llegia en castellà o que em mengés l'octaveta i me la vaig menjar... Em va donar un cop de puny fort en la panxa, em va agarrar pel coll contra la paret i em vaig espantar perquè va ser molta estona i em va amenaçar amb què trauria la porra i em pegaria, així que em vaig menjar l'octaveta", recorda.
Assegura que mai va saber el motiu de la seva detenció ni els drets que tenia i que, després de tres hores dempeus amb els braços en alt i les cames obertes, ho van deixar en llibertat "com si no hagués passat gens".
Explica que en aquell moment ja van presentar un escrit davant de la Comissió de Drets Humans del Parlament de Catalunya i que, ara que la Fiscalia de Barcelona ha obert diligències penals per investigar tortures perpetrades per membres de l'anomenada Brigada Polític-Social a Barcelona arran de la denúncia de Blanca Serra, el seu cas també seria denunciable.
NOVA ADHESIÓ A LA CAMPANYA
A aquesta campanya s'ha adherit aquest dimarts l'Associació Antic Gremi de Revenedors 1447 i el seu president, Francesc Sendil, ha manifestat que els motius que els han portat a prendre aquesta decisió són per donar suport a les víctimes i "mantenir viva la seva memòria".
Ha afegit que la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana és un símbol del "colonialisme opressor", que ningú pot garantir que les tortures no es repetiran, en les seves paraules, i, finalment, per reivindicar els espais públics que expliquen la història dels catalans.
Sendil considera que el fet que la comissaria romangui en el centre de la ciutat o es destini només una part --i no íntegrament, com demanen les entitats memorialistes-- a un espai de memòria suposa "un escarn públic".
RESPOSTA AL SUP
L'advocada i cofundadora de la Comissió de la Dignitat, Pilar Rebaque, ha celebrat que la Fiscalia hagi obert diligències per investigar les tortures i ha donat les gràcies a Blanca Serra --present en la concentració--, per interposar una denúncia en el seu nom, en el de la seva germana Eva Serra --ja morta-- i en el de totes les persones que van ser torturades i maltractades a Via Laietana.
També ha respost al SUP, després que el sindicat assegurés el dilluns que defensarà la Prefectura Superior de Via Laietana "fins a les últimes conseqüències" i que no escatimarà en mitjans i esforços per preservar la continuïtat i la millora de les condicions dels policies nacionals que presten servei a Catalunya.
En aquest sentit, Rebaque ha manifestat que la declaració del SUP podria haver estat signada per "qualsevol partit d'extrema dreta" i que és lamentable, textualment, que un sindicat policial ignori la Llei de Memòria Democràtica i les tortures practicades en aquest edifici durant el franquisme i amb posterioritat.
L'edifici, ha afirmat Rebaque, està tacat de "sang i repressió", i ha afegit que ignorar els crims comesos no és defensar cap principi democràtic i que la Llei de Memòria obliga la reparació i a fer memòria dels espais significatius en els quals es van cometre perquè no es repeteixin mai més.
Finalment, els assistents, entre els quals també es trobava el responsable de l'àrea de Gestió Jurídica i Seguretat de l'ANC, Josep Cruanyes, han llegit un llistat amb els noms dels policies que presumptament van cometre tortures a Via Laietana al crit de "torturadors" i han cantat l'himne Els Segadors.
