Eduardo Parra - Europa Press
El PDeCAT en defensa la derogació i els socialistes prefereixen introduir requisits per limitar l'abast de l'aplicació
MADRID, 18 des. (EUROPA PRESS) -
El Govern central est obert a escometre una reforma de la llei d'enjudiciament criminal (LeCrim) per rebaixar l'abast de l'article que va permetre al Parlament i al Congrés espoliar de les seves actes de diputats diversos líders del procés mentre estaven processats pel referndum, per sense haver estat encara condemnats.
Després de la supressió del delicte de sedició i d'haver pactat amb ERC una rebaixa de penes per al delicte de malversació, ara els socialistes han ofert al PDeCAT retocar a la baixa l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal.
Segons aquest precepte, "ferma una interlocutria de processament i decretada la presó provisional per delicte coms per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estiguera ostentant funció o crrec públic quedar automticament susps en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó".
ES VA UTILITZAR AL PARLAMENT I AL CONGRÉS
Aquesta previsió es va utilitzar el 2018 per desposseir de les seves actes de diputats al Parlament Raül Romeva, Oriol Junqueras, Josep Rull i Jordi Turull i Negre, i un any després la Mesa del Congrés la va utilitzar per suspendre els tres últims i Jordi Sánchez de la seva condició de diputats. També ha servit per suspendre del crrec públic altres polítics independentistes.
El PDeCAT ha plantejat la derogació d'aquest article mitjanant esmenes a dues lleis. Ho va fer el passat mes de novembre en esmenar la llei orgnica d'eficincia organitzativa del servei públic de la Justícia i ho va tornar a fer la setmana passada durant la tramitació de la reforma del Codi Penal que, entre altres coses, va acabar amb el delicte de sedició.
El PSOE no va entrar en aquest punt durant el debat de les esmenes de la reforma penal, per sí que ha fet una oferta al PDeCAT en el marc de la tramitació de la llei d'eficincia processal, que encara es discuteix en la Comissió de Justícia del Congrés.
En concret, el PSOE ha plantejat una esmena transaccional per limitar l'abast de l'article 384 bis de la LeCrim, de manera que la suspensió del crrec públic es produeixi en els casos en els quals el delicte pel qual se'ls processi sigui "greu o molt greu" i hi intervingui "violncia o intimidació".
REQUISITS A LA BAIXA
Textualment, l'esmena que ofereix el PSOE, a la qual ha tingut accés Europa Press, preveu que, "sense perjudici del que s'estableixi en les regulacions de les diferents ocupacions i professions públiques", quan sigui "ferma la interocutria de processament, només es podr acordar la suspensió de crrec o ofici públic, concretant el seu abast", quan concorrin certs requisits.
Aquests requisits són "que el delicte pel qual es processa sigui greu o molt greu, porti aparellada una pena d'inhabilitació o suspensió d'igual naturalesa i s'hagi coms amb violncia o intimidació", que "la mesura cautelar resulti necessria per prevenir el risc de comissió de fets delictius concrets relacionats amb el que és objecte del procés" i que "sigui sollicitada pel Ministeri Fiscal o per acusació personada".
L'esmena redactada pel PSOE afegeix que, una vegada sollicitada l'adopció d'aquesta mesura cautelar, es convocar una audincia que s'haur de celebrar dins dels cinc dies següents a la petició de la mesura, i al processament de la qual hauran d'acudir, assistits de lletrat, el Ministeri Fiscal i les altres parts personades.
EN ATENCIÓ A LES OBLIGACIONS DEL CRREC
En aquesta audincia, continua el text proposat, "es podran realitzar allegacions i proposar els mitjans de prova que es puguin practicar en l'acte" perqu el jutge o tribunal decideixi sobre "la procedncia o no de la suspensió cautelar de crrec o ofici públic atenent a les obligacions inherents al crrec públic exercitat".
Segons han informat a Europa Press fonts parlamentries, el PDeCAT encara no ha donat el vistiplau a la proposta del PSOE. En tot cas, la previsió és que la tramitació de la llei orgnica d'eficincia organitzativa del servei públic de la Justícia no es reprengui al Congrés fins després de Nadal.
El PDeCAT és partidari de la supressió d'aquest article de la LeCrim. Segons argumenta, davant la demanda presentada pels quatre polítics que van ser suspesos al Parlament, el Comit de Drets Humans de les Nacions Unides sosté que l'aplicació de l'article 384 bis de Lecrim "constitueix una violació de l'article 25 del pacte internacional de drets civils i polítics.
UN ARTICLE EXTEMPORANI
En la seva resolució del passat mes d'agost, aquest comit esmentava en concret que aquest pacte internacional "es reconeix i empara el dret de tot ciutad a participar en la direcció dels assumptes públics, el dret a votar i a ser triat, i el dret a tenir accés a la funció pública" i que amb independncia de la forma de constitució o govern que adopti un Estat, "l'exercici d'aquests drets pels ciutadans no es pot suspendre ni negar".
Pel diputat del PDeCAT Genís Boadella l'article 384 bis de Lecrim és "absolutament extemporani, ja que la seva aprovació va ser fruit d'un context en el qual l'activitat terrorista era notria i constant", un escenari que, remarca, "afortunadament ha quedat en el passat".
Per tant, la formació reclama la seva derogació "en honor d'evitar que es tornin a lesionar els drets dels electors i els representants electes i així evitar violacions de l'article 25 del pacte internacional de drets civils i polítics".
