BARCELONA 16 gen. (EUROPA PRESS) -
La UGT de Catalunya ha reclamat aquest dilluns sis nous jutjats socials a la ciutat de Barcelona per solucionar el col·lapse d'expedients i la conseqüent lentitud en la celebració dels judicis, ja que ha constatat que el gabinet jurídic del sindicat té 113 expedients amb data de judici per al 2018 i el 2019.
El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, i el gerent del gabinet jurídic, Alejandro Llano, han explicat en roda de premsa que els judicis per als 110 casos estan previstos per al 2018 i altres tres per al 2019, fet que cal sumar-hi la durada dels processos judicials després de la vista ora. Això significa que una demanda presentada el 2015 pot tenir una sentència ferma a final del 2019 o a principi del 2020.
Dels expedients que el sindicat té pendents, la majoria (48) són per reclamació de quantitat (per exemple, per salaris endarrerits); 28 són per reclamar sancions, 11 per incapacitat, vuit per invalidesa i Seguretat Social, set per acomiadament i la resta per reclamacions de drets, prestacions, jubilació i excedència.
Llano ha alertat que el nombre d'expedients pendents de data el 2007 a Barcelona va ser de 3.800, mentre que el 2015 es van arribar als 33.000, fet que ha atribuït a la reforma laboral, que ha afirmat que ha contribuït a judicialitzar les relacions laborals.
Ha explicat que la reforma laboral va suposar l'eliminació del salari de tramitació --el sou que l'empresa havia de seguir pagant fins a la celebració del judici--, per la qual cosa les empreses "ja no tenen pressa perquè arribi el judici".
Llano ha assenyalat que el gabinet jurídic de la UGT de Catalunya demanarà una reunió amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, així com també amb el Síndic de Greuges i amb els diferents partits amb representació al Parlament.
Camil Ros ha sostingut que el principal responsable per resoldre la sobresaturació és el Govern espanyol, que és qui ha de decidir ampliar la plantilla de jutges, i ha instat el delegat de l'Executiu espanyol a Catalunya, Enric Millo, i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que "afrontin aquest tema si és veritat que volen fer coses concretes a Catalunya".
