Actualitzat 08/08/2013 16:05

UGT demana per carta als eurodiputats catalans respondre "amb duresa" Rehn (CE)

El secretario general de UGT Catalunya, Josep Maria Àlvarez (UGT)
EUROPA PRESS

BARCELONA 8 ago. (EUROPA PRESS) -

El secretari general d'UGT Catalunya, Josep Maria Àlvarez, ha enviat una missiva als eurodiputats catalans reclamant-los que responguin "amb duresa" a la proposta del comissari europeu d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, de reduir un 10% els salaris a Espanya, ha informat aquest dijous el sindicat.

En la carta expressa la seva perplexitat pel silenci dels eurodiputats, i els demana que traslladin a la Comissió Europea (CE) la "més que comprensible indignació" dels catalans perquè el Parlament Europeu sigui un verdader contrapès democràtic a les institucions internacionals que, segons la seva opinió, estan empenyent Espanya a l'abisme.

"No puc entendre que, com a representant dels catalans i defensor dels seus interessos a la Unió Europea, no hagis rebutjat i condemnat públicament les paraules del comissari", que van arribar l'endemà de donar-se a conèixer que 50.000 menors a Catalunya pateixen desnutrició, segons dades del Síndic de Greuges, recrimina Àlvarez.

Carrega contra la situació de Catalunya i de l'Estat espanyol després d'aplicar les receptes econòmiques dictades pel Banc Central Europeu (BCE), el Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea (CE), perquè considera que han deteriorat encara més l'economia a l'enfonsar el consum i la inversió, i "per condemnar la ciutadania a la misèria, com a conseqüència d'una devaluació interna brutal i injusta".

També lamenta en el text que només se socialitzin les pèrdues i mai els beneficis, i que els sacrificis s'exigeixin només als treballadors, pensionistes i aturats, "mai als poderosos, es tracta d'una estafa".

"Parlant de privilegiats i d'indecència", càrrega contra Rehn i la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, per demanar reduccions salarials mentre ells cobren 22.963 euros mensuals més 911 euros de complement de despeses i 383.000 euros anuals lliures d'impostos, respectivament.

Segons Àlvarez, que pregunta a Rehn i Lagarde si tenen alguna cosa a dir sobre els 36.000 milions d'euros de diners públics que no tornaran les entitats financeres espanyoles rescatades, aquest estatus socioeconòmic ofega la sensibilitat per entendre el sofriment de moltes famílies, i "no ofereix cap autoritat moral per demanar més sacrificis a milions de ciutadans".

Contingut patrocinat