Publicat 22/10/2014 20:00

Rajoy confia a aconseguir per a Espanya compromisos en interconnexions energètiques a la cimera que arrenca demà

Mariano Rajoy
EUROPA PRESS

Dóna la batalla perquè la resta d'Europa ajudi que la Península Ibèrica deixi de ser una illa energètica

MADRID, 22 oct. (EUROPA PRESS) -

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, viatjarà demà a Brussel·les per participar entre dijous i divendres en la cimera de líders europeus a la qual acudeix amb l'objectiu d'aconseguir compromisos, també de caràcter econòmic, per millorar les interconnexions d'electricitat i gas entre Espanya i la resta de la UE.

Espanya ha donat la batalla davant dels seus col·legues europeus per recordar-los el compromís incomplert per la UE de millorar la interconnexió de la Península Ibèrica, amb un ràtio d'interconnexió de tan sols l'1,2%, respecte de l'objectiu del 10% que la UE es va marcar el 2002.

I per a això ha decidit vincular l'aprovació per part del Consell Europeu dels nous objectius de lluita contra el canvi climàtic amb vista al 2030 amb la necessitat d'actuar perquè la Península Ibèrica deixi de ser una illa energètica.

El Govern espanyol confia que els líders europeus donin "satisfacció" a les seves aspiracions en aquest sentit, doncs percep en els últims dies que la resta de països han assumit que cal donar resposta al que ja denominen el "cas ibèric", ha avançat aquest dimecres el secretari d'Estat per a la UE, Iñigo Méndez de Vigo, que ha comparegut al Congrés per informar amb caràcter previ dels temes que centraran el Consell Europeu, com és habitual.

Méndez de Vigo ha dit tenir confiança que els caps d'Estat i de Govern acceptaran permetre que Espanya tingui accés a un fons pensat inicialment per ajudar els Estats Membre menys rics (aquells dels quals la renda per càpita el 2013 no superi el 90% de la renda per càpita mitjana europea, entre els quals no s'inclou Espanya) a complir els objectius fixats per la UE per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

Espanya ha sol·licitat, i espera aconseguir, que les conclusions que aprovin divendres els líders europeus s'accedeixi a que aquest fons serveixi també "per a promocionar aquelles obres o decisions nacionals" que permetin millorar la capacitat d'interconnexió d'aquells països que no tinguin cobertes les seves necessitats en aquest sentit, com és el cas d'Espanya i Portugal.

Però Espanya aspira a més a vincular els objectius de la UE en matèria de quota de renovables --es vol passar a un 27% el 2030-- amb la capacitat d'interconnexió dels Estats Membre. És a dir, que a l'hora d'exigir als països membres que augmentin la seva producció d'energia a través de les renovables es tingui en compte la situació de cada país en matèria d'interconnexions perquè un país amb excedents ha de tenir capacitat de vendre'ls fora.

Tot i que el secretari d'Estat no ha parlat en cap moment d'amenaça de veto, el fet cert és que Espanya tindria capacitat, si volgués, de bloquejar el projecte de conclusions de la cimera si no veiés complertes les seves aspiracions.

El Govern espanyol ha vist una finestra d'oportunitat en la crisi oberta entre la UE i Rússia per Ucraïna per convèncer els seus socis europeus que ha arribat el moment de solucionar el dèficit en interconnexions de la Península Ibèrica.

I és que augmentant les interconnexions, Espanya podria fer arribar a la resta d'Europa qualsevol superàvit d'energia produïda amb renovables o part del gas que importa d'Algèria i reduir així la dependència respecte al gas rus.

EL PSOE DEMANA RESOLDRE "JA" LES INTERCONNEXIONS AMB FRANÇA

En el torn de portaveus, la diputada socialista Meritxell Batet ha urgit al Govern a solucionar "ja" el tema de les interconnexions energètiques amb França.

Méndez de Vigo ha indicat que el Govern espanyol està "satisfet" de com s'estan produint les negociacions amb França i ha dit que, tot i que París defensa com és obvi els seus interessos, també es posa "a la pell de l'altre".

Com han fet també altres portaveus, Batet ha volgut conèixer quines mesures Espanya i la UE s'estan plantejant per fer front a l'amenaça de l'Ebola, que és un altre dels assumptes que abordaran els líders europeus en la seva reunió.

En concret, Batet ha demanat al Govern espanyol que destini més fons de la cooperació a ajudar als països africans més afectats per l'epidèmia perquè fins a la data la seva aportació ha estat "modesta".

Méndez de Vigo ha defensat la reacció de "rapidesa" que, sota el seu punt de vista, ha tingut la UE front a aquesta crisi i ha cridat l'atenció sobre el fet que la Unió no té estrictament competències en la matèria.

Però així i tot, ha subratllat, ha articulat un mecanisme per garantir les evacuacions de ciutadans europeus que s'infectin del virus a Àfrica i ha acordat nomenar un coordinador europeu contra l'Ebola, el que demostra, segons la seva opinió, que la Unió és capaç de coordinar les respostes dels seus Estats Membre.

La UE, ha recordat, també estudiarà la proposta alemanya de crear una missió europea de personal sanitari que lluiti contra el virus sobre el terreny a Àfrica, a més d'haver aportat 500 milions d'euros per atendre l'emergència humanitària, una xifra que alguns països membres com el Regne Unit han demanat augmentar.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés