BRUSSELLES 15 jul. (EUROPA PRESS) -
La desena legislatura del Parlament Europeu arrencar aquest dimarts amb una sessió plenria en la que la seva actual presidenta, Roberta Metsola, revalidar el crrec que ocupa des del 2022, mentre que dijous que ve se sotmetr a votació la reelecció de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a qui recolza una ajustada majoria d'eurodiputats.
Aquest ple es dedicar fonamentalment a les decisions institucionals prpies de la primera sessió constitutiva, encara que hi haur també temps per a un debat i resolució sobre Ucrana.
Ser a més una sessió en la que finalment no participar l'eurodiputat de Junts, Toni Comín, perqu el seu escó roman vacant després que la Junta Electoral Central (JEC) no l'inclogués en la llista definitiva per no haver complert el trmit d'acatament de la Constitució. Comín va demanar el dijous mesures cautelars davant del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) per aquest dilluns ha dit des d'Estrasburg que torna a Brusselles en no haver-hi encara una decisió de la Justícia europea.
El ple arrencar dimarts amb l'aprovació de Metsola i es triar també als 14 vice-presidents --que, junt amb la presidncia de l'Eurocambra i els cinc qüestors, componen la Mesa del Parlament Europeu--, a les quals opten dos eurodiputats espanyols: el socialista Javi López i el 'popular' Esteban González Pons.
A última hora, l'Esquerra europea ha presentat com a candidata a presidir l'Eurocambra l'eurodiputada de Podem, Irene Montero, encara que compta amb nulles probabilitats d'imposar-se a Metsola, que és l'opció de consens entre els principals grups en l'Eurocambra.
Les decisions es prendran mitjanant vot secret durant el ple que se celebrar a Estrasburg (Frana) entre dimarts i dijous i en el que Von der Leyen buscar repetir la majoria composada per 'populars', socialistes i liberals que ja va recolzar la seva candidatura el 2019.
Aquests tres grups sumen un total de 401 escons del total 720 que componen l'hemicicle, més fragmentat i redut --amb 27 seients menys després de la sortida del Regne Unit de la UE-- que fa cinc anys, quan la política alemanya es va convertir en la primera dona a presidir l'Executiu comunitari. Von der Leyen necessita sumar 361 escons per superar la revlida, la qual cosa l'obliga a buscar suports fora de la frgil majoria de la coalició de centre per compensar eventuals canvis d'última hora.
Només la seva prpia família política, el Partit Popular Europeu (PPE, amb 188 escons), ha garantit a la cap de l'Executiu comunitari un suport sense fissures, ja que socialdemcrates i liberals condicionen el seu suport al respecte de les seves prpies prioritats, al mateix temps que han traat com a línia vermella qualsevol cooperació amb l'extrema dreta, que en aquesta legislatura ha aconseguit constituir tres grups i sumar de moment 187 escons.
Són els Conservadors i Reformistes (78) que lideren els Germans d'Itlia de la primera ministra transalpina, Giorgia Meloni; els Patriotes per Europa (84) impulsats pel primer ministre hongars, Viktor Orbán, i que acull també Vox i els partits de Marine Le Pen i Matteo Salvini; i l'Europa de les Nacions Sobiranes (25), creat pel partit ultra alemany Alternativa per Alemanya.
Encara que les famílies socialdemcrata (136) i liberal (77) han deixat clar a Von der Leyen que no comptar amb els seus vots si pacta amb els grups d'extrema dreta, la política alemanya ha tractat de diferenciar entre els tres grups i ha tendit la m al partit de Meloni, en afirmar que comptar amb els que es declarin proeuropeus, contraris al rgim del rus Vladimir Putin i defensors de l'Estat de dret. En aquest context, fonts d'ECR van confirmar a Europa Press que Von der Leyen participar en la reunió de grup a primera hora de dimarts.
Pel seu costat, els Verds, que han assegurat estar "llestos per treballar de manera constructiva", han rebutjat també qualsevol acord amb l'extrema dreta, a la qual exclouen d'una "majoria estable" de la qual volen formar part, al mateix temps que demanen no fer "marxa enrere en la política climtica". L'Esquerra europea, per la seva banda, ha expressat clarament que no recolzar la reelecció de Von der Leyen.
