BRUSSEL·LES 15 jul. (EUROPA PRESS) -
La desena legislatura del Parlament Europeu arrencarà aquest dimarts amb una sessió plenària en la que la seva actual presidenta, Roberta Metsola, revalidarà el càrrec que ocupa des del 2022, mentre que dijous que ve se sotmetrà a votació la reelecció de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a qui recolza una ajustada majoria d'eurodiputats.
Aquest ple es dedicarà fonamentalment a les decisions institucionals pròpies de la primera sessió constitutiva, encara que hi haurà també temps per a un debat i resolució sobre Ucraïna.
Serà a més una sessió en la que finalment no participarà l'eurodiputat de Junts, Toni Comín, perquè el seu escó roman vacant després que la Junta Electoral Central (JEC) no l'inclogués en la llista definitiva per no haver complert el tràmit d'acatament de la Constitució. Comín va demanar el dijous mesures cautelars davant del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) però aquest dilluns ha dit des d'Estrasburg que torna a Brussel·les en no haver-hi encara una decisió de la Justícia europea.
El ple arrencarà dimarts amb l'aprovació de Metsola i es triarà també als 14 vice-presidents --que, junt amb la presidència de l'Eurocambra i els cinc qüestors, componen la Mesa del Parlament Europeu--, a les quals opten dos eurodiputats espanyols: el socialista Javi López i el 'popular' Esteban González Pons.
A última hora, l'Esquerra europea ha presentat com a candidata a presidir l'Eurocambra l'eurodiputada de Podem, Irene Montero, encara que compta amb nul·les probabilitats d'imposar-se a Metsola, que és l'opció de consens entre els principals grups en l'Eurocambra.
Les decisions es prendran mitjançant vot secret durant el ple que se celebrarà a Estrasburg (França) entre dimarts i dijous i en el que Von der Leyen buscarà repetir la majoria composada per 'populars', socialistes i liberals que ja va recolzar la seva candidatura el 2019.
Aquests tres grups sumen un total de 401 escons del total 720 que componen l'hemicicle, més fragmentat i reduït --amb 27 seients menys després de la sortida del Regne Unit de la UE-- que fa cinc anys, quan la política alemanya es va convertir en la primera dona a presidir l'Executiu comunitari. Von der Leyen necessita sumar 361 escons per superar la revàlida, la qual cosa l'obliga a buscar suports fora de la fràgil majoria de la coalició de centre per compensar eventuals canvis d'última hora.
Només la seva pròpia família política, el Partit Popular Europeu (PPE, amb 188 escons), ha garantit a la cap de l'Executiu comunitari un suport sense fissures, ja que socialdemòcrates i liberals condicionen el seu suport al respecte de les seves pròpies prioritats, al mateix temps que han traçat com a línia vermella qualsevol cooperació amb l'extrema dreta, que en aquesta legislatura ha aconseguit constituir tres grups i sumar de moment 187 escons.
Són els Conservadors i Reformistes (78) que lideren els Germans d'Itàlia de la primera ministra transalpina, Giorgia Meloni; els Patriotes per Europa (84) impulsats pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i que acull també Vox i els partits de Marine Le Pen i Matteo Salvini; i l'Europa de les Nacions Sobiranes (25), creat pel partit ultra alemany Alternativa per Alemanya.
Encara que les famílies socialdemòcrata (136) i liberal (77) han deixat clar a Von der Leyen que no comptarà amb els seus vots si pacta amb els grups d'extrema dreta, la política alemanya ha tractat de diferenciar entre els tres grups i ha tendit la mà al partit de Meloni, en afirmar que comptarà amb els que es declarin proeuropeus, contraris al règim del rus Vladimir Putin i defensors de l'Estat de dret. En aquest context, fonts d'ECR van confirmar a Europa Press que Von der Leyen participarà en la reunió de grup a primera hora de dimarts.
Pel seu costat, els Verds, que han assegurat estar "llestos per treballar de manera constructiva", han rebutjat també qualsevol acord amb l'extrema dreta, a la qual exclouen d'una "majoria estable" de la qual volen formar part, al mateix temps que demanen no fer "marxa enrere en la política climàtica". L'Esquerra europea, per la seva banda, ha expressat clarament que no recolzarà la reelecció de Von der Leyen.
