Actualitzat 21/02/2015 10:54

L'Eurogrup arriba a un acord amb Grècia per prorrogar quatre mesos el rescat

El presidente del Eurogrupo, Jeroen Dijsselbloem
REUTERS

Atenes ha de presentar una primera llista de reformes prioritàries dilluns

BRUSSEL·LES, 21 febr. (EUROPA PRESS) -

Els ministres d'Economia de l'eurozona han assolit aquest divendres, al tercer intent, un acord amb el nou Govern grec per prorrogar durant quatre mesos --en lloc de sis com havia sol·licitat inicialment Atenes-- el seu programa d'assistència financera, que venç el pròxim 28 de febrer.

A canvi de la pròrroga, Grècia es compromet a presentar dilluns una primera llista de reformes prioritàries, basades a l'actual rescat.

Aquestes reformes seran examinades per les institucions de la troica (formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional). Si l'avaluació és positiva, l'Eurogrup donarà el seu vistiplau a la pròrroga dimarts per teleconferència i començarà el procés de ratificació de la pròrroga en els parlaments nacionals que han de fer-ho (els d'Alemanya, Finlàndia, Estònia i Països Baixos). La llista haurà de detallar-se completament i pactar-se amb la troica a final d'abril.

Grècia ha reiterat "el seu compromís inequívoc de complir les seves obligacions financeres amb tots els seus creditors plenament i en el termini". A més, promet "abstenir-se de revertir mesures i de canvis unilaterals a les polítiques i reformes estructurals que puguin tenir un impacte negatiu en els objectius fiscals, la recuperació econòmica o l'estabilitat financera", segons es recull en la declaració aprovada per l'Eurogrup.

"Hi ha hagut una sèrie de mesures anunciades a Atenes, però el Govern grec ens ha garantit que, si aquestes mesures tenen un impacte negatiu en la sostenibilitat fiscal, només s'adoptaran d'acord amb les institucions (de la troica)", ha assegurat el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, en roda de premsa al final de la reunió.

"Això no significa que el Govern grec no pugui adoptar un nou tipus de mesures o un nou enfocament polític però, si té un impacte en el pressupost, ha de finançar-se plenament", ha explicat. "El Govern grec proposarà noves mesures per afrontar els problemes socials que són prioritaris per a ells. I hi ha obertura i flexibilitat dins del programa, però ha d'estar pagat", ha ressaltat.

Una altra concessió que obté Atenes és que es relaxa el seu objectiu de superàvit pressupostari per a 2015, que inicialment era del 3% del PIB. Grècia demanava rebaixar-lo a l'1,5% i la declaració final diu que la meta es fixarà "tenint en compte les circumstàncies econòmiques", que són pitjors del que es preveia.

FINANÇAMENT FUTUR

Si es compleixen totes les condicions, l'Eurogrup desemborsarà els fons pendents, que són 1.800 milions del fons de rescat i uns altres 1.900 milions dels beneficis del BCE per la compra de deute grec. A això cal sumar un tram de 3.500 milions de l'FMI. El pagament ha de ser aprovat per l'eurozona. Pel que fa als bons per valor de gairebé 11.000 milions d'euros per a recapitalitzar la banca que s'havien transferit a Atenes, tornaran al fons de rescat però segueixen estant disponibles si el BCE els considera necessaris.

Dijsselbloem espera que els pagaments es facin "com més aviat millor", però tot dependrà del que faci Grècia. I ha explicat que la pròrroga és de quatre mesos, en lloc dels sis que demanava Atenes, perquè cal avaluar ràpidament les necessitats futures de finançament de Grècia amb vista a un possible tercer rescat.

"Encara hi ha diners disponibles en el programa, és limitat i necessitem avaluar ràpidament quins són els reptes del futur en termes de necessitats de finançament", ha apuntat el president de l'Eurogrup. "Quatre mesos és el termini adequat tenint en compte el que hem de fer i el que encara hi ha en el programa en termes de finançament", ha indicat.

RECONSTRUIR LA CONFIANÇA

Dijsselbloem ha celebrat l'acord perquè considera que "és un primer pas en el procés de reconstruir la confiança" amb Grècia després de l'elecció del nou Govern de SYRIZA. De fet, ell ha estat l'autor del text de compromís pactat primer amb Grècia i Alemanya i després ratificat per la troica i el conjunt del Eurogrup.

El mateix Disselbloem ha negociat per separat el text amb el ministre grec de Finances, Yanis Varoufakis, i amb l'alemany, Wolfgang Schäuble, acompanyat pel comissari d'Assumptes Econòmics, Pierre Moscovici, i la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde.

Varoufakis i Schäuble no han mantingut cap contacte directe durant les negociacions, segons les fonts consultades. Quan el text ja s'havia tancat, Alemanya, Grècia i els representants de la troica han celebrat una última reunió per ratificar-lo.

Després s'ha presentat a la resta de l'Eurogrup, moment en el qual Espanya ha plantejat algunes reserves que després ha aixecat, segons fonts europees. El ministre Luis de Guindos ha negat que intentés bloquejar el text i ha explicat que es va limitar a demanar que la troica presentés una primera avaluació de les reformes gregues abans que l'Eurogrup doni el seu vistiplau definitiu.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés