BRUSSEL·LES 12 des. (EUROPA PRESS) -
Espanya podria rebre fins a 3.000 milions d'euros de les arques comunitàries en els pròxims set anys per desenvolupar els projectes prioritaris de la xarxa transeuropea de transports, és a dir, per a les línies de ferrocarril i connexions portuàries bàsiques que integren els corredors de la Mediterrània i de l'Atlàntic, segons les primeres estimacions de la Comissió Europea.
El pròxim gener, Brussel·les iniciarà estudis detallats sobre cadascun dels corredors que componen la xarxa europea per tenir "les dades i les prioritats precises", el que permetrà oferir uns càlculs més ajustats, però ja calcula que "Espanya podria rebre 2.000 o 3.000 milions d'euros" per al període 2014-2020, en funció dels projectes que present, ha explicat a la premsa l'expert comunitari en matèria de Transports Carlo de Grandis.
Tenint en compte aquestes estimacions, el Corredor Mediterrani pot aspirar a una magnitud d'inversió comunitària de "més de 1.000 milions d'euros", ha afegit l'expert.
Pel que fa als terminis, De Grandis s'ha mostrat optimista pel que fa que una majoria dels projectes previstos en terra espanyol, amb línies de ferrocarril interoperables i connexions eficaces als ports prioritaris, "estiguin en marxa el 2020", això és, deu anys abans del termini compromès per la Unió Europea per al conjunt de la xarxa.
La línia d'alta velocitat que des d'aquest 15 de desembre unirà Barcelona amb París és un dels exemples de les rutes que donaran forma al mapa europeu de ferrocarril per a passatgers i mercaderies, del qual De Grandis ha destacat que és un desenvolupament "històric" perquè és la primera vegada que s'unirà Espanya i França per tren, sense necessitat de canviar, ni d'esperar a la frontera.
Aquest trajecte es realitzarà de moment en una mica més de sis hores, un temps que "no és ideal per viatjar en tren", segons reconeix Brussel·les, però que podrà en unes dues hores a l'horitzó de 2020 si França conclou els treballs pendents per escurçar aquests temps.
'I' BASCA
De Grandis també ha parlat de l'anomenada 'I' basca, de la qual ha dit que els experts de l'executiu comunitari que van viatjar al País Basc l'octubre passat per veure l'estat de les obres van quedar "sorpresos per com s'ha avançat", en especial en el tram guipuscoà.
A més, ha explicat que "només falten tres trams curts fonamentals" perquè la 'I' basca pugui funcionar, el que espera que ocorri "abans del 2018, el 2017 el més aviat".
El funcionament de la xarxa transeuropea suposarà "més activitat econòmica i més inversions estrangeres i exportacions per a Espanya", ha afegit De Grandis, qui no ha posat en dubte la capacitat del Govern espanyol per assumir les inversions necessàries per a aquests projectes malgrat l'impacte de la crisi econòmica al país.
"El Govern espanyol sempre ha realitzat projectes importants en infraestructures i, la majoria d'ells, bastant barats", en comparació dels costos en altres països de la UE, ha explicat.
Altres fonts comunitàries recalquen que existeix "el compromís polític, els recursos i la capacitat tècnica" per avançar a bon ritme a la península Ibèrica, perquè ja s'han posat en marxa molts dels trams integrats en el traçat de la xarxa transeuropea.
"Totes les connexions fonamentals estaran d'aquí al 2020, el que no significa fer línies d'alta velocitat a tots els corredors", puntualitzen les fonts.
Els projectes inclosos a la xarxa bàsica europea rebran entre un 30% i un 50% de cofinançament europea, en funció del tipus de traçat, a partir del fons per a infraestructures de transport, energia i banda ampla inclòs en el pressupost de la UE 2014-2020, amb una dotació de 29.300 milions d'euros per a aquest període.
