Pagesos de Lleida demanen estudis de compatibilitat del regadiu o compensacions
BRUSSEL·LES, 17 març (EUROPA PRESS) -
La Comissió Europea ha avalat aquest dimarts l'actuació de la Generalitat al canal Segarra-Garrigues perquè els seus plantejaments s'han donat "en execució" de dues sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i ha recordat als pagesos de Lleida afectats pel projecte que poden recórrer als tribunals.
El representant de pagesos i ramaders de Lleida, Baudilio Ros Prat, en representació de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, ha denunciat aquest dimarts davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu el mal que ha provocat la Generalitat en modificar el projecte del canal Segarra-Garrigues "en una de les zones més deprimides del territori català".
Així, ha recordat que el projecte del canal aprovat l'any 1994 preveia la posada en regadiu de 70.000 hectàrees de finques fins aleshores destinades a secà, una superfície que amb el pas dels anys s'ha vist "àmpliament reduïda, ja que més del 40%" de la mateixa ha passat des d'aleshores a designar-se com a zona d'especial protecció de les aus (ZEPA) o llocs de la Xarxa Natura, que prohibeix el regadiu i això ha afectat negativament els pagesos que han vist "esfumades les seves expectatives de rebre l'aigua de reg".
El peticionari ha deixat clar que no pretenen "que es redueixin les superfícies que han d'estar protegides conforme a la Xarxa Natura 2000" però sí que es facin estudis a les zones protegides on es prohibeix el reg per demostrar "si és possible la compatibilitat del reg amb la protecció de les aus" estepàries a la zona, com sostenen els pagesos i tal com es va comprometre a fer el Govern en la posterior declaració d'impacte mediambiental del projecte del 2010.
"L'Institut Agrícola entén que bona part de les zones excloses poden ser aptes per a la permanència de les aus i la posada en regadiu", ha sostingut, i alhora ha evocat un recent informe que avala l'esmentada compatibilitat en el cas d'"una zona de reg molt pròxima al Canal Segarra-Garrigues".
Els pagesos demanen que si la compatibilitat és possible "es faci immediatament l'elevada inversió econòmica del projecte", el retard de la qual està impactant negativament a la zona i, en el cas que no sigui compatible, es compensi "econòmicament les finques afectades, que queden perpètuament sense opció de regadiu", tal com estableix la mateixa declaració ambiental, ha dit Ros Prat.
El peticionari ha deixat clar que no s'oposen al projecte secundari, conegut com a 'Proveïment des del Canal de Segarra-Garrigues' per proveir d'aigua la població de la zona però ha reclamat que no s'executi ni rebi finançament comunitari "mentre no s'acrediti que s'ha fet tot el possible per reduir al mínim la superfície agrícola que queda fora del reg del Canal Segarra-Garrigues".
En cas contrari, ha sostingut, "s'estaria vulnerant l'objectiu bàsic del canal", projecte declarat d'interès general el 1994, que no era un altre que "regar explotacions agrícoles".
Un representant de la Comissió Europea ha recordat durant el debat del cas que els ajustos realitzats a la zona de regadiu inicialment prevista per al projecte i denunciats pel peticionari s'han produït "en aplicació" de dues sentències del Tribunal de Justícia de la UE de juny i desembre del 2007, tal com ja va aclarir l'executiu comunitari el 2011, quan es va acceptar tramitar la denúncia del peticionari a la comissió europarlamentària.
El Tribunal europeu va condemnar Espanya per no haver classificat "suficients territoris" per a la protecció d'aus estepàries a Catalunya i per "haver aprovat el projecte d'irrigació del canal Segarra-Garriges en una àrea que prèviament havia d'haver estat destinada com a ZEPA i sense haver adoptat les mesures de conservació necessàries", ha recordat el funcionari comunitari.
"Les actuacions que s'han desenvolupat amb posterioritat són en execució d'aquestes dues sentències", ha recalcat, i alhora ha deixat clar als pagesos de Lleida que la decisió sobre les classificacions competeix als estats membre i "és recurrible davant els tribunals nacionals", de la mateixa manera que "els plans de gestió" sobre ús aprovats.
"Pel que fa a la legislació mediambiental, tant la classificació com amb posterioritat la reavaluació del projecte i les mesures de correcció i compensació necessàries, més l'establiment dels usos que es poden portar a terme a la zona, s'ha portat a terme conforme a les prescripcions de la legislació comunitària", ha confirmat el funcionari comunitari.
OBERT EL CAS
La Comissió de Peticions de l'Eurocambra ha acordat mantenir oberta fins que es dilucidi "la compatibilitat" de la protecció de les zones de protecció d'aus i del cultiu i enviarà una "carta a les autoritats locals" catalanes per conèixer "quanta aigua destinaran al cultiu" i "quin tipus de compensacions existeixen" en el cas que no hi hagi compatibilitat, ha explicat el president en funcions de la Comissió, l'eurodiputat democratacristià alemany, Peter Jahr.
L'eurodiputat del PP, Santiago Fisas, ha defensat mantenir la petició oberta a l'espera dels estudis de compatibilitat i ha considerat que "seria una incongruència" que a causa de "la zona ZEPA de protecció de les aus i el nou projecte de canal de transferir aigua per boca, els pagesos de la zona es quedin sense aigua" perquè el canal Segarra-Garrigues es va construir "per convertir una zona de secà en una zona de regadiu".
"Si això segueix endavant, haurien de ser indemnitzats per aquest perjudici", ha sostingut.
