Europa Press/Contacto/Valeria Mongelli - Arxiu
MADRID, 30 abr. (EUROPA PRESS) -
L'Alt Representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borell, ha advocat per una major cooperació entre la Unió Europea i Llatinoamrica durant la cimera 'Amrica Llatina, el Carib i Europa: recalibrar nostra associació estratgica' a Cartagena (Colmbia) i ha atribut la reducció de les relacions durant l'última dcada als problemes sorgits a Europa i a la "fragmentació llatinoamericana".
"La Serralada Andina pot ser el que va ser el Golf Prsic el segle passat", ha declarat Borrell, i ha assegurat que l'economia mundial del segle XXI no podr construir-se sense Llatinoamrica a causa dels seus recursos naturals, especialment en relació amb les noves tecnologies i les energies verdes.
Borrel ha posat com a exemple a la regió per les baixes emissions histriques, encara que ha advertit que encara així ser una de les zones més afectades per la "amenaa global" del canvi climtic.
A més, ha afegit que Llatinoamrica és la regió amb més biodiversitat del món, i que té un dels majors potencials en energies renovables a causa de tenir el 30 per cent de tot l'aigua dola del món, per les seves hores de sol, per la seva capacitat per generar tota classe d'energies alternatives i per posseir el 80 per cent de les reserves de liti.
La Unió Europea podria integrar a Mercosur, una de les economies més tancades del món, en els circuits econmics internacionals, encara que Borrell creu que cal "discutir molt" els acords perqu ambdues parts surtin beneficiades i que "no posi en perill els equilibris ecolgics".
"L'oportunitat que ens ofereix aquesta nova cimera, i la Presidncia espanyola, és gran, i caldr jutjar si l'hem aprofitat o no", ha comentat el polític espanyol, que també ha demanat "modernitzar l'arquitectura financera i de seguretat internacional" en la qual s'incloguin regions subrepresentadas com Llatinoamrica, frica i el sud-est asitic.
RELACIONS UE-LLATINOAMRICA
El polític espanyol ha realitzat una anlisi del declivi de les relacions entre la UE i Llatinoamrica des de 2010, que fins llavors hi havia un "flux financer enorme" a la regió i en la qual es va arribar a invertir més que en Xinesa, el Japó, l'Índia i Rússia junts.
"Des del 2010, en canvi, vam plegar veles (...) Perqu van aparixer nous problemes interns a Europa, perqu la crisi econmica del 2008 ens va afeblir molt als europeus, perqu des d'frica van arribar problemes que ens van desestabilitzar, perqu vam tenir crisis migratries, perqu vam tenir el Brexit, perqu en alguns pasos, com a Espanya, va haver-hi crisis polítiques i institucionals fortes", ha explicat Borrell.
A més, Borrell ha anunciat que treballen amb el president pro témpore de la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Del Carib (CELAC) i president de Saint Vincent i les Grenadines, Ralph Everard Gonsalves, per preparar una trobada a Brusselles el proper mes de juliol, el primer en vuit anys.
APARICIÓ DE XINESA
Ha continuat dient que, encara que Llatinoamrica no va passar a l'oblit, la "fragmentació llatinoamericana" i l'aparició de Xinesa, que entre l'any 2000 i 2020 va multiplicar gairebé un 30 per cent les seves inversions i s'ha convertit en el "primer o segon" soci comercial de tots els pasos de la regió, en la qual ha organitzat fins i tot més cimeres que la UE i ha incorporat a 21 pasos al programa de la Ruta de la Seda.
No obstant aix, ha assenyalat que la presncia de Xinesa a la regió est "sobrevalorada" doncs "el seu ritme d'inversió segueix sent molt escs i l'import de les seves inversions acumulades en tota Amrica Llatina no arriba al 5 per cent, i aix no són unes grans bases com perqu sigui la potncia dominant".
MÓN MULTIPOLAR
Respecte als canvis en la geopolítica mundial, Borrell ha manifestat que la UE no vol ni un món dividit en blocs ni una multipolaritat "desordenada" que generi molts conflictes regionals, i ha garantit que la Unió Europea intentar ser "un pol", i que actualment s'enfronta a "una guerra d'agressió d'un país poderós contra el seu veí".
"Hem armat a Ucrana, sí. No som una unió militar, per hem de mobilitzar els nostres recursos, mentre trobem una solució que detingui aquesta guerra", ha adms Borrell.
L'Alt Representant ha sostingut que els ucranesos són els primers que volen que la guerra acabi quan abans perqu són ells els que estan sent bombardejats tots els dies, per que "no volem la pau dels venuts", sinó que s'ha d'arribar a un acord just, que respecti el Dret Internacional i que no "cronifiqui" el conflicte.
"La guerra ha curtcircuitar els fluxos energtics i d'aliments. Ucrana produeix més de 30 milions de tones d'aliments, i si vost bloqueja la sortida d'aquests aliments, acaba utilitzant el gana com a arma de guerra", ha reblat Borrell.
