El gegant energètic rus disposa ara d'un termini de 12 setmanes per presentar al·legacions
BRUSSEL·LES, 22 Abr. (EUROPA PRESS) -
La Comissió Europea ha enviat aquest dimecres un plec de càrrecs al gegant energètic rus Gazprom en què l'acusa formalment d'abusar de la seva posició dominant per obstaculitzar la competència i imposar preus alts al mercat del gas natural als països d'Europa central i de l'Est.
Gazprom disposa ara d'un termini de 12 setmanes per presentar les seves al·legacions i sol·licitar una audiència de defensa a l'executiu comunitari. L'enviament d'un plec de càrrecs suposa avançar un pas més per imposar una forta multa a la companyia russa, que podria arribar al 10% del seu volum de negocis.
"Em preocupa que Gazprom estigui vulnerant les regles antimonopoli de la UE en abusar de la seva posició dominant en els mercats de gas europeus. Considerem que pot haver aixecat barreres artificials que impedeixen que el gas flueixi d'uns països d'Europa central i de l'Est a altres, obstaculitzant la competència transfronterera. Mantenir els mercats nacionals de gas separats també ha permès a Gazprom cobrar preus que en aquesta fase considerem injustos", ha explicat la comissaria de Competència, Margrethe Vestager.
"Si les nostres preocupacions es confirmen, Gazprom haurà d'enfrontar-se a les conseqüències legals del seu comportament", ha avisat.
Les acusacions de Brussel·les es refereixen a l'actuació de Gazprom en vuit estats membre: Bulgària, República, Txeca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia i Eslovàquia. En aquests països, la companyia russa és el subministrador dominant de gas natural, amb quotes de mercat molt per sobre del 50% en la majoria d 'ells, i de fins al 100% en alguns.
La Comissió denuncia en particular tres conductes de Gazprom que segons la seva opinió demostren l'abús de la seva posició dominant. En primer lloc, la companyia russa imposa restriccions territorials en els seus acords de subministrament amb tots aquests països, entre les quals hi ha vetos a l'exportació i clàusules que exigeixen que el gas comprat s'usi en un determinat territori. Brussel·les creu que aquestes mesures impedeixen el lliure comerç de gas a l'espai econòmic europeu.
En segon lloc, l'executiu comunitari apunta que aquestes restriccions territorials poden desembocar en preus del gas més alts i permeten a Gazprom portar a terme una "política de preus injusta" en cinc estats membre: Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània i Polònia. En aquests països, la companyia russa cobra als majoristes preus que són "significativament més alts" que els seus costos o que els seus preus de referència. Això és el resultat en part de vincular en els contractes els preus del gas a una cistella de productes petrolífers, el que "ha afavorit indegudament a Gazprom" sobre els seus clients.
Finalment, Brussel·les acusa Gazprom d'aprofitar la seva posició de domini per supeditar el subministrament de gas a Bulgària i Romania a l'obtenció de concessions en infraestructures de transport. Per exemple, la companyia russa condiciona el subministrament a inversions en un projecte de gasoducte promogut per Gazprom o que s'accepti un reforç del control de Gazprom sobre una infraestructura.
