Lamenta que s'hagi tractat de "confondre" aquesta proposta
VITÒRIA, 29 set. (EUROPA PRESS) -
El president del Consell Nacional d'UDC i conseller d'Interior de la Generalitat, Ramón Espadaler, ha assegurat que l'esmentada 'tercera via' propugnada pel seu partit inclou com a objectiu la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya i no té "res a veure" amb el federalisme, ja que es tracta d'una estratègia orientada a garantir la continuïtat de Catalunya com a nació.
Espadaler ha plantejat aquesta reflexió en declaracions als mitjans durant el 'Alderdi Eguna' (Dia del Partit) del PNB celebrada aquest diumenge a Vitòria, al qual ha acudit com a convidat al costat del conseller d'Economia Felip Puig (CDC).
Espadaler ha assegurat que "la malament anomenada tercera via" plantejada pel secretari general d'UDC, Josep Antoni Duran, respon a "l'objectiu nítid" de defensar la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya, alguna cosa que no s'ha de perdre de vista.
"CONFONDRE"
El dirigent d'UDC ha assegurat que l'estratègia que defensa el seu partit té com a finalitat "la continuïtat de la nació catalana i la pervivència del fet diferencial, cultural, lingüístic i educatiu" de Catalunya.
A més, ha destacat que l'anomenada 'tercera via' pretén donar resposta a les necessitats en matèria de finançament i sobre la presència de Catalunya al "marc internacional i europeu".
Espadaler ha subratllat la importància que el Parlament de Catalunya "posi les peces en disposició de poder fer, com s'ha aprovat per àmplia majoria, una consulta al 2014".
Aquest és el nostre compromís; el d'Unió, CiU i el d'un espectre ampli del Parlament", ha afegit.
'PLA IBARRETXE'
Per la seva banda, Puig ha destacat les "diferències" existents entre l'actual procés sobiranista català i la via empresa en el passat al País Basc per l'exlehendakari Juan José Ibarretxe.
"Ells van tenir el seu moment i van intentar un procés difícil. La diferència amb Catalunya és que el procés que es va desenvolupar al País Basc va ser un procés polític d'alta tensió, mentre que a Catalunya no és només una qüestió política, sinó sobretot un gran moviment i convulsió social", ha explicat.
A la mateixa línia, ha indicat que la situació que es viu actualment a Catalunya no respon només a una proposta política, sinó que és fruit "d'una gran exigència social".
"Això és el que marca la diferència i el que, segurament, ens va a permetre progressar d'una o una altra manera a Catalunya, i no quedar bloquejats com, lamentablement, ha passat al País Basc".
Referint-se al rebuig de l'anomenat 'Pla Ibarretxe' al Congrés dels Diputats i a la impossibilitat que la consulta impulsada per l'exlehendakari no s'arribés finalment a desenvolupar, ha atribuït aquella situació que existia "certa divisió entre la tensió política i la situació social".
"A Catalunya, aquest divorci no es produeix i hi ha una clara confluència entre les iniciatives polítiques i les de la societat, que ha entès que hem arribat al final d'un procés i que cal començar una via diferent", ha afegit.
