Publicat 05/01/2014 12:48

UDC aprovarà dotar-se d'un codi ètic al seu congrés extraordinari de febrer

J.Ortega, J.A.Duran, R.Espadaler, J.M.Pelegrí (UDC)
EUROPA PRESS

BARCELONA 5 gen. (EUROPA PRESS) -

UDC preveu que del congrés extraordinari que farà a Sitges (Barcelona) el 22 de febrer surti el mandat de dotar-se en un any d'un codi ètic "de compliment per part de tots els afiliats".

Aquesta és una de les propostes que figuren en la ponència d'estatuts del partit, a la qual ha tingut accés Europa Press, i que es presenta amb vista a un congrés on, a diferència d'altres anteriors, no hi ha ara com ara un sector crític definit, després de la marxa del partit de l'alcalde de Vic (Barcelona), Josep Maria Vila d'Abadal, i dels militants de marcat perfil sobiranista agrupats al voltant del col·lectiu 'El Matí'.

A l'últim congrés que van celebrar els democratacristians, també a Sitges el 2012, els compromissaris van aprovar la convocatòria d'un congrés extraordinari amb el propòsit de dotar al partit d'uns nous estatuts, i --a l'espera que es presentin esmenes al text i que aquestes siguin transaccionades-- es pretén regularitzar la convocatòria de primàries com a mètode d'elecció de candidats i impulsar diverses iniciatives internes a favor de la transparència i la regeneració democràtica.

El 2012, els crítics van aconseguir gairebé el 20% dels vots a la candidatura a la presidència del comitè de govern que va presentar Vila d'Abadal, que mesos més tard va anunciar que es donava de baixa del partit -- el seu avi havia estat un dels seus fundadors el 1931--; després va ser un dels impulsors del sobiranisme a nivell municipal --presidint l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), i a l'octubre del 2013 va anunciar que creava una nova organització, el Moviment Demòcrata Català.

"MÀXIMA TRANSPARÈNCIA"

El projecte d'estatuts sosté que un dels compromisos d'UDC amb els catalans és fonamentar la seva actuació i la dels seus militants en el principi de la màxima transparència, i també detalla que les aliances amb altres partits i qualsevol decisió que afecti a la "sobirania" del partit ha de ser aprovada pel Consell Nacional.

Per garantir la participació de les bases, el partit es compromet a establir els mecanismes telemàtics i presencials, i, per vetllar per la renovació interna, s'estableix que a la presentació de qualsevol llista a òrgans interns del partit, es necessiti que un 25% dels seus integrants no porti més de dos mandats com a membre.

Una altra novetat és que es preveu que el Consell Nacional pugui acordar, si ho veu oportú, unes primàries per elegir als caps de llista als municipis de més de 30.000 habitants o el seu candidat a presidir la Generalitat.

La ponència fa diverses al·lusions al debat sobiranista català: el preàmbul deixa clar que un dels objectius d'UDC és la "restauració integral dels drets de Catalunya" juntament amb altres principis com la justícia social i el progrés.

També es proclama que és "inalienable" el dret del territori a l'autodeterminació per definir com ha de ser el seu futur, i de fet, aquest és un principi que per primera vegada va reconèixer Unió al seu congrés de l'any 2000.

Contingut patrocinat