BRUSSELLES 24 febr. (EUROPA PRESS) -
Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea han comenat aquest dijous la cimera extraordinria en la qual decidiran l'abast de les sancions per respondre la invasió russa d'Ucrana.
Sobre la taula estar el paquet elaborat les últimes setmanes per la Comissió Europea en plena escalada de les tensions amb Moscou, encara que l'exclusió de Rússia del sistema bancari SWIFT i les possibles mesures energtiques es presenten com assumptes que hauran de decidir els líders de la UE, en una reunió que transcorre sense dispositius mbils per assegurar la confidencialitat.
A la seva arribada a la cimera, el primer ministre belga, Alexander De Croo, ha assegurat que el paquet de sancions ha d'aprovar-se al més aviat possible i "no han de bordar sinó mossegar" a l'economia russa.
Encara que De Croo ha valorat positivament la proposta sobre la taula, ha demanat estendre les restriccions a les operacions d'entitats russes en l'entorn financer internacional. I ha apostat per que aquest paquet de sancions "sigui el bo" i la UE no es reservi mesurades per més endavant.
A favor del paquet "més sever possible" s'ha mostrat també el primer ministre eslov, Janez Jansa, que ha reclamat suport militar, econmic i humanitari a Kíev. "És important que el preu de l'agressió sigui significativa", ha indicat, avisant que les sancions "no són suficient" i demanant que la UE ofereixi a Ucrana l'entrada en el club comunitari abans de 2030.
Pel seu costat, el president de Litunia, Gitanes Nauseda, ha demanat una resposta forta de la UE després d'alertar que l'acció militar russa és "contra Europa, la democrcia i l'ordre internacional". "No podem permetre'ns el luxe de discutir, ha d'haver-hi debat per hem de prendre decisions", ha recalcat.
El seu collega estonia, Kaja Kallas, ha insistit que els Vint-i-set han de fer "tot el possible" per recolzar a Ucrana amb eines prctiques, militars i políticament. "Cal deixar clar que les portes de la UE i l'OTAN no estan tancades. Personalment crec que que Putin est infravalorando la capacitat d'Ucrana de lluitar per la seva llibertat", ha afegit, indicant que tota Europa ha d'estar preocupada per la invasió russa i no solament els pasos bltics i de l'est.
Un altre dels líders més durs ha estat el primer ministre de Polnia, Mateusz Morawiecki, qui ha assenyalat que "és hora d'actuar" contra Rússia i ha advocat per aplicar sancions massives i severes contra Putin. A més, ha incidit que tothom est pendent del tipus de reacció que tindr la UE i de quin tipus de sancions adoptar.
Del seu costat, el ministre de Letnia, Arturs Krisjanis, ha instat a "allar" a Putin i al seu rgim de la resta del món amb sancions coordinades. "Si no responem a aix, a qu responem", ha exhortat Krisjanis, mostrant-se favorable a recolzar en termes militars a Kíev.
La primera ministra de Finlndia, Sanna Marin, per la seva banda, ha indicat que la Unió Europea sempre és partidria del dileg i de cercar vies pacífiques per resoldre crisis, per que les accions de Rússia han demostrat que el Kremlin no ho és. "Putin no és ara com ara el tipus de líder amb el qual pots negociar ara", ha dit.
Així mateix, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que es reuneix amb els líders abans que aquests inicin la cimera a Vint-i-set, ha dit que és un dia fosc per a la democrcia i la pau i lamentat que aquesta "brutal agressió" estigui "destinada a destruir i dividir Europa".
"És un atac directe al cor del model de societat democrtica i Putin vol dividir perqu tem aquest model", ha raonat la conservadora maltesa, que ha recalcat l'unitat del bloc i ha avisat que "cap agressió quedar sense resposta".
