Defensen que la llei preveu la suspensió només en casos de l'ús d'armes
BARCELONA, 13 jul. (EUROPA PRESS) -
L'advocat dels diputats de JxCat al Parlament Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull ha presentat aquest divendres un recurs de reforma i subsidiari d'apel·lació davant el magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra la suspensió dels seus càrrecs perquè causa "perjudicis desproporcionats" als electes i els seus votants el 21 de desembre de 2017.
Al seu escrit, l'advocat Jordi Pina rebutja la interpretació de Llarena que els titlla d''individus rebels', supòsit necessari per aplicar la suspensió, perquè és "absolutament literalista i no correspon amb la interpretació del Tribunal Constitucional", i demana que si s'estima el recurs, mentre es resol, es permeti als diputats mantenir el vot per delegació.
Així, cita la sentència 199/1987 que preveia la mesura de suspensió per prevenir i combatre l'acció de bandes armades i organitzacions terroristes i "va considerar sinònimes a l'efecte d'aquesta previsió legal la condició de 'rebel' i d''armada", que es caracteritzen per usar armes de foc, bombes, granades, substàncies o aparells explosius o mitjans incendiaris.
En aquest sentit, assegura que en cap moment els seus clients van usar aquest tipus d'instruments i lamenta que "aquesta interpretació restrictiva del precepte que en el seu moment va sostenir el Tribunal Constitucional ha estat inexplicablement esbiaixada".
ALTERA LES MAJORIES
Apunta, a més, al fet que no és el mateix suspendre a un càrrec públic que a un diputat electe "ja que suspendre un diputat altera la formació de les majories parlamentàries".
Qualifica d'innovador que el jutge permeti substituir-los per la figura del diputat interí i subratlla que la Sala penal del Tribunal Suprem "no té absolutament cap competència per indicar a una Cambra legislativa com ha d'interpretar el seu propi reglament".
"CÀLCUL POLÍTIC"
Enlletgeix al jutge que hagi trigat dues setmanes a dictar aquestes suspensions previstes en l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal des que va ser ferm el processament el 26 de juny.
Argumenta que si el retard es va deure a la voluntat de no interferir en la trobada dels presidents dels governs espanyol i català "es tractaria d'una pura decisió de càlcul polític, totalment impròpia de l'Administració de Justícia".
