BARCELONA, 13 nov. (EUROPA PRESS) -
Els exconsellers de la Generalitat Jordi Turull i Josep Rull han demanat a la Sala Penal de l'Audiència Nacional l'arxivament de la causa per presumpta rebel·lió, sedició i malversació, davant la falta "de qualsevol besllum d'alçament o violència" en el procés independentista.
En sengles recursos d'apel·lació presentats davant la Sala Penal de l'Audiència Nacional, recollits per Europa Press, els dos exconsellers afirmen que "no concorren en els fets que es relaten en la present querella --de la Fiscalia-- els elements típics exigits pels gravíssims delictes que s'imputen".
Asseguren que "el mer dictat de lleis o resolucions de cap manera pot equiparar-se amb la realització d'un alçament públic i violent", tal com exigeix el delicte de rebel·lió.
"Tampoc suposa un alçament públic o violent la realització de mobilitzacions de protesta pacífica per part dels ciutadans, que només han pretès expressar opinions polítiques", prossegueixen els escrits de l'advocat dels dos polítics del PDeCAT, Jordi Pina.
Al·leguen sobre la convocatòria de referèndum aprovada pel Consell Executiu el 6 de setembre del 2017, que la convocatòria il·legal d'un referèndum ja no és delicte des de la reforma concretada en la Llei Orgànica 2/2005, que va derogar l'article 506 bis.
A més, els exmembres del Govern esgrimeixen que "votar a favor d'una convocatòria il·legal d'un referèndum res té a veure amb alçar-se de manera pública o violenta, que és l'exigit per a la rebel·lió".
Lamenten que la Fiscalia pretengui fer responsables els consellers "de qualsevol acte de protesta --àdhuc no violent-- esdevingut en els últims mesos de llarg a llarg de la geografia catalana, argumentant sense cap indici per sustentar semblant hipòtesi que tals fets obeirien a un pla comú orquestrat pels querellats per aconseguir la independència de Catalunya".
COMPETÈNCIA
En el recurs defensen que l'Audiència Nacional no és competent per jutjar el delicte de rebel·lió i que hauria de traslladar-se la causa als jutjats d'instrucció de Barcelona, on van ocórrer els fets.
Entre altres arguments, destaquen un acte de 2 de desembre del 2008 dictat pel Ple de la Sala Penal en el qual s'afirmava que "el delicte de rebel·lió mai ha estat competència d'aquesta Audiència Nacional".
Aquest argument, recorden, va valer en el seu moment per rebutjar la competència del Jutjat Central del que era titular el jutge Baltasar Garzón "per investigar l'anomenat 'alçament nacional' del 1936 --un cas consistent en un aixecament armat en tota Espanya que va donar
lloc a una llarga Guerra Civil--".
En cas de desestimar-se aquesta petició, demana que es plantegi una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè al seu parer es veu afectat el dret fonamental a un judici independent i imparcial.
FIANÇA DE 6,2 MILIONS
En un tercer escrit, presentat davant Lamela, Turull i Rull demanen deixar sense efecte la fiança acordada de 6,2 milions d'euros per la seva "absoluta improcedència", recordant que el mateix Tribunal Suprem, que investiga la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la Mesa del Parlament, ha denegat aquesta mesura cautelar per falta de base probatòria.
Recorden que la querella presentada davant l'Audiència i la presentada davant el Tribunal Suprem "són idèntiques en el substancial i per això freturoses ambdues d'argumentació mínima per sustentar tan greu mesura peticionada".
"No seria lògic que el Tribunal Suprem a uns no els apliqués cap mesura real i en canvi aquest Jutjat persistís en la seva primigènia decisió, ja que s'estaria conculcant el principi de seguretat jurídica i d'igualtat davant la llei", defensen.
