BARCELONA, 20 nov. (EUROPA PRESS) -
Els consellers destituïts de la Generalitat, Jordi Turull i Josep Rull, han al·legat en els seus recursos contra l'ordre d'empresonament incondicional dictat per la jutgessa, Carmen Lamela, que acaten "expressament" l'article 155 de la Constitució i que han optat per concórrer a les eleccions del 21-D.
En sengles recursos d'apel·lació de l'advocat Jordi Pina, els dos exconsellers neguen els preceptes en els quals es basa la decisió d'empresonar-los: que hi hagi risc de reiteració delictiva, ja que han acatat el 155 i no tenen llocs de poder, i que hi hagi risc de fugida per la seva intenció de concórrer a les eleccions del 21 de desembre.
La defensa sol·licita en el seu escrit que, per a la substanciació del recurs, se celebri una vista en la qual es permeti la presència de tots dos investigats, a l'empara de l'article 766.5 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim).
Així, argumenten que no hi ha risc de reiteració delictiva --un dels preceptes per acordar la presó-- perquè els querellats a l'actualitat no ostenten cap càrrec al Govern de la Generalitat i perquè han acatat el 155.
Tots els querellats, "fins i tot discrepant políticament del seu contingut i legitimitat, han acatat expressament les mesures decretades a l'empara de l'article 155 de la Constitució sense efectuar ni promoure cap tipus de resistència a la seva aplicació", asseguren.
Afegeixen que després de l'aplicació del 155 cap dels querellats "ha optat per oferir ni promoure resistència al nou escenari, anunciant per contra el seu propòsit de concórrer a les urnes".
"No hi ha doncs voluntat, ni risc, de reiteració delictiva, sinó el compromís de mantenir les legítimes aspiracions polítiques en la llera de la confrontació democràtica electoral, amb ple respecte al pluralisme polític que ha de regir la convocatòria electoral", esgrimeixen.
ELECCIONS
Consideren que tampoc existeix risc de fugida pel compromís polític dels exconsellers amb Catalunya, sent "impensable" que volgués abandonar la terra amb la qual sempre s'han sentit compromesos, més encara en concórrer a les eleccions a la llista de JuntsxCat.
Defensen que la privació de llibertat "contravé el dret a eleccions lliures" del Protocol de la Convenció Europea de Drets Humans i el dret dels ciutadans a tenir representants polítics, que es tradueix, també, en el dret a la iniciativa i participació polítiques que es recull a l'article 23 de la Constitució Europea.
DRET A PARTICIPACIÓ POLÍTICA
Lamenten que la presó preventiva "lesiona irremeiablement" el seu dret a la participació política, ja que si no estiguessin privats de llibertat participarien sens dubte a la campanya electoral.
També rebutgen que es tingui en compte la manera d'actuar del president del Govern destituït, Carles Puigdemont, i altres consellers en marxar a Bèlgica per decidir si hi ha risc de fugida, ja que en cap cas aquests volen eludir l'acció de la justícia.
"Els que són aquí, podent haver estat allà, són aquí i van comparèixer a la primera crida judicial evidenciant, per tant,la seva total posada a disposició de la justícia espanyola", defensen.
ARRELAMENT FAMILIAR
Entre altres circumstàncies personals, els ex-càrrecs públics també esgrimeixen que tenen fills, en el cas de Rull de tres i vuit anys, i altres compromisos familiars, i el seu vincle laboral i econòmic amb Catalunya.
En el seu escrit, les defenses reiteren també que no consideren que s'hagin produït els delictes de rebel·lió, sedició i malversació, i que es va vulnerar el dret de defensa perquè "no va poder preparar adequadament amb el seu defensat, ni la seva declaració, ni les seves circumstàncies personals relatives al seu arrelament".
Així, consideren que hi ha "mesures menys oneroses per assegurar la presència de l'investigat en tot el procés", com la retirada de passaport, prohibició de desplaçar-se a l'estranger, presentacions regulars o fins i tot l'establiment d'una fiança.
