Acusa els jutges d'"imposar la seva voluntat per sobre del text d'una llei democràtica"
BARCELONA, 4 jul. (EUROPA PRESS) -
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha presentat un recurs de súplica contra la interlocutòria del Tribunal Suprem (TS) que va declarar no amnistiat el delicte de malversació de cabals públics pel qual va ser condemnat amb Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa.
En el recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, la defensa de Turull subratlla que "no és més greu ni més reprotxable el que en el seu moment --segons la sentència que els va condemnar-- van fer el Sr. Turull i altres membres del Govern que el que ha fet ara la sala: imposar la seva voluntat per sobre del text d'una llei democràtica i de facto derogar-la pel que fa a la malversació".
El document recorda al Suprem que el sentit i la finalitat de la mesura de gràcia aprovada no és cap altre que "extingir per complet la responsabilitat penal de les persones que van intervenir en l'organització del referèndum" d'independència de Catalunya.
Sobre l'argumentació de l'alt tribunal, que va assegurar que hi va haver un enriquiment personal, el recurs assenyala que Turull va ser condemnat per un delicte de malversació de cabals públics per la "contractació de diversos compromisos de despesa en relació amb el referèndum, els quals no es van arribar a materialitzar".
Així i tot, insisteix la defensa, sostenir que qui es compromet a pagar amb diners públics una sèrie de despeses necessàries per a una consulta ciutadana no persegueix enriquir-se o, en altres paraules, "beneficiar-se patrimonialment a títol personal, només és possible amb una interpretació totalment forçada i extravagant".
"NO ES VA APODERAR DE RES"
El recurs insisteix que "el Sr. Turull no es va apoderar mai de res", ja que els compromisos de despesa que va adquirir en nom de l'administració catalana no van revertir en un increment del seu patrimoni personal ni va rebre cap contrapartida.
Sobre el delicte de perjudici dels interessos financers de la UE, el recurs recull que si el TS va considerar provat que els condemnats sabien que el que s'oferia a la ciutadania catalana no era sinó l'esquer per a una mobilització que mai desembocaria en la creació d'un estat sobirà, "és absolutament contradictori sostenir ara que amb els fets pels quals el Sr. Jordi Turull va ser condemnat van posar en risc la integritat territorial i interessos econòmics de la Unió Europea".
