Adverteix al Govern sobre els Pressupostos: "Negociar sobre una estafa no ho farem"
BARCELONA, 2 set. (EUROPA PRESS) -
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha criticat que el president de la Generalitat, Salvador Illa, no es volgués reunir amb l'ex-president i líder del seu partit, Carles Puigdemont, a inicis de la legislatura catalana, i que ara hagi demanat una reunió amb ell: "Ara ha estat ell que ha anat a Lanzarote i suposo que ha rebut instruccions i ha demanat aquesta reunió"
Així s'ha manifestat aquest dimarts en una entrevista a Tv3 recollida per Europa Press, en referència a la trobada que va mantenir Illa amb el president del Govern, Pedro Sánchez, a la illa canària durant el mes d'agost.
Segons Turull, es tracta d'una iniciativa d'Illa que arriba "més d'un any tard del que hauria d'haver estat" i que creu que per Illa és en clau PSOE.
"Al president Illa cal llegir-li en clau PSOE, perquè és l'única cosa que li mou, li motiva i li esperona, i crec que ahir a tothom li va quedar bastant clar que quan se li veu motivat és quan parla del PSOE, més que quan parla de Catalunya", ha sostingut.
Ha lamentat que reconegui ara a Puigdemont com a ex-president, quan fa temps que hauria d'haver-li reconegut com a "actor polític davant d'un poder judicial que s'ha rebel·lat contra el legislatiu", i ha afegit que no se celebrarà en un clima de normalitat, perquè no es pot parlar de normalitat política mentre l'ex-president segueixi a Brussel·les.
EVENTUAL REUNIÓ AMB SÁNCHEZ
Sobre si aquesta trobada serà una bestreta d'una futura reunió amb Sánchez, Turull ha afirmat que sempre han defensat que es produeixi, ja que el PSOE va pactar amb Junts la investidura de Sánchez, però que no busquen la foto, que ja van insistir en el seu moment perquè es produís, i que ja no ho fan més.
"Li dono la importància en el sentit que els dos lideratges de dues forces polítiques que han fet un acord molt arriscat per ambdues parts, que es vegi, mirant-se als ulls, si aquí hi ha convicció o no per seguir endavant", ha expressat, en el que ha defensat que seria una amnistia política, textualment, davant de la inaplicació de la Llei d'Amnistia a Puigdemont.
Encara que ho ha situat com un element important, ha descartat que sigui condició per recolzar la governabilitat de Sánchez perquè, en les seves paraules, una reunió no ho arregla tot: "Per a nosaltres, per seguir endavant, no és una condició aquesta reunió, ni molt menys".
PRESSUPOSTOS
Sobre la possibilitat que Junts negociï els Pressupostos Generals de l'Estat amb el Govern, ha dit que, abans de fer-ho, hauran d'acreditar que han complert les inversions previstes a Catalunya en els comptes actuals: "Nosaltres negociar sobre una estafa no ho farem".
Ha dit que, sense complir en aquest aspecte, no han d'esperar que Junts se senti a negociar, i que si es comprova que no s'ha invertit el promès, s'haurien de transferir les quantitats pressupostades a la Generalitat: "El que han de fer és un taló, de tants diners que no s'han executat, per la Generalitat de Catalunya, perquè aquests diners reverteixi als catalans".
En aquest sentit, i preguntat per l'avís de Puigdemont que aquesta tardor passarien coses, ha afirmat: "O hi ha canvis, i hi ha canvis disruptius, o nosaltres haurem de prendre una decisió. I què estem fent ara? Parlar amb molta gent", ha dit, davant del que ha definit com una reacció que seria estructural.
JORNADA LABORAL I IMMIGRACIÓ
Sobre les negociacions amb el ministeri de Treball per a la reducció de la jornada laboral, ha dit que està havent-hi contactes, però que no avancen perquè ho veuen radicalment diferent, en les seves paraules, i perquè la mesura comportaria, al seu judici, tancaments de petites i mitjanes empreses o que les que es mantinguin ho farien "a costa de no poder donar uns sous dignes als treballadors".
Respecte al traspàs de les competències en immigració, ha justificat per què no han portat a votació la proposta: "Aquí hi ha hagut un factor inesperat, i és que Podem tingui la mateixa posició en aquest tema que Vox. No ens ho esperàvem".
Ha acusat a la formació que lidera Ione Belarra de "apuntar-se a la catalanofobia per 4 vots", ha defensat que la proposta és una llei d'instruments, no de polítiques d'immigració, i ha rebutjat les acusacions per racistes.
