Diu que la campanya 'Civisme' va quedar "deserta" i que l'anunci sobre el referndum es va emetre de manera gratuta
MADRID, 19 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller de Presidncia de la Generalitat Jordi Turull, que s'enfronta a 17 anys de presó per rebellió i malversació de fons públics, ha assegurat aquest dimarts davant del tribunal del procés independentista a Catalunya que no es va fer servir "ni un euro públic" en l'organització del referndum illegal de l'1 d'octubre del 2017, així com en les campanyes de publicitat, almenys, les que depenen del seu departament. Malgrat aix, el fiscal Jaime Moreno li ha ensenyat factures que l'exconseller no ha sabut explicar.
El representant del Ministeri Públic ha centrat el seu interrogatori en el finanament dels preparatius i les campanyes de publicitat per a la votació. En aquest punt, Turull ha comenat afirmant que quan va entrar a la Conselleria el juliol del 2017, per substituir Neus Munté, li van comunicar que hi havia en marxa la denominada campanya 'Civisme', que finalment no es va arribar a dur a terme per una manca de pressupost.
Si bé, ha indicat que després d'haver sollicitat diverses vegades el trasps de 13 milions d'euros des de la Conselleria d'Economia, que dirigia l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras --que ja havia negociat amb Munté--, els diners no van arribar en cap moment. Per aquesta circumstncia aquesta campanya no va arribar mai a desenvolupar-se perqu va quedar "deserta", ha explicat.
No obstant aix, sí que es va emetre una publicitat a la radiotelevisió pública de Catalunya en qu hi apareixien unes vies ferroviries amb el lema "Vas néixer amb la capacitat de decidir. Hi renunciars?", la qual cosa Turull ha negat que pertanyés a 'Civisme'. Ha afegit que aquesta imatge de les vies del tren es va presentar a finals d'agost, després que ell mateix i l'expresident Carles Puigdemont rebutgessin la proposta de la Secretaria de Comunicació, en la qual hi apareixia un ocell sortint d'una gbia.
L'ANUNCI VA SER GRATUT
En aquest sentit, per justificar que el seu departament no va malversar res, ha indicat que aquest anunci va ser gratut perqu es considerava publicitat institucional, i s'emparava en un conveni en el marc de comunicació de la Generalitat i en qu així es va fer anteriorment per a la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014. En aquest moment, el fiscal li ha mostrat a la pantalla de televisió del saló de plens diverses factures relacionades amb aquesta campanya, sobre les quals l'acusat ha afirmat que "aquestes factures ni s'han pagat, ni s'han de pagar".
"Ningú no va entendre res a la Conselleria perqu no hi havia un contracte", ha assenyalat l'exconseller en presó preventiva, que en un altre moment de la seva declaració ha recordat que les dues empreses a les quals inicialment es va adjudicar la publicitat van rebutjar no continuar amb la seva elaboració per un motiu de "tarifes" o perqu consideraven que era una "campanya política".
Sobre aquesta decisió de les empreses hi ha posat l'accent el fiscal Moreno que ha tractat de desmuntar la tesi oferta per Turull i ha ironitzat si les considerava "remulgadas" per rescindir el contracte. "Si alguna cosa tens a la presó és temps per estudiar la causa, i les empreses diuen que consideraven que era una campanya política, no una campanya del referndum", ha afirmat l'exconseller, que ha lamentat que hi havia un "clima polític" en qu les empreses mercantils "van arribar a espantar-se" perqu fins i tot aquelles que es dediquen a fer "testos" podien ser cridades a declarar en un jutjat.
COLLABORACIÓ DELS PARTICULARS
D'altra banda, Turull també ha negat que la Conselleria de Presidncia contractés Unipost en relació a la distribució del material per a l'1-O. "No hi ha cap encrrec ni cap pressupost" per a aquesta empresa, ha dit i ha recalcat que "molta gent" volia collaborar amb la jornada de votació i que les urnes van arribar a la seva destinació encara que assegura que "a dia d'avui" no es coneix com es van adquirir.
La Fiscalia també atribueix al departament de Turull la creació de llocs web a favor del referndum independentista i de la persistncia del Govern catal per mantenir-ne alguna, com referendum.cat, a Internet. Sobre aquesta qüestió, l'acusat ha dit que es va acatar el mandat judicial que demanava tancar el seu servei i ha arribat a atribuir a diversos "particulars amb molt talent" la seva rplica. En aquest sentit, ha apuntat que algú va crear un lloc web idntic a l'esmentat amb el nom marianorajoy.cat.
