Veu "impiadosa" la decisió del jutge de mantenir els líders sobiranistes a la presó
BARCELONA, 18 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exconsellera de Justícia i Interior de la Generalitat i exmilitant del PSC Montserrat Tura ha defensat que totes les policies han de ser "neutrals" en els conflictes polítics i ha lamentat que en els últims mesos s'hagi posat en qüestió aquest principi tant en la policia catalana com en els cossos estatals.
Ho ha explicat en una entrevista d'Europa Press, després d'haver publicat el seu últim lliuro 'República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire' (Pòrtic), en què a través de la trajectòria del seu besavi i avi repassa i reivindica aquest moviment social i polític en una obra que ha obtingut el Premi Carles Rahola d'assaig.
"Els servidors públics que vesteixen uniformes de policia han de ser neutrals en les causes polítiques. No poden posicionar-se d'un costat o de l'altre. Aquí va haver-hi un determinat moment en què una part de la vida política catalana va agafar com a bandera als Mossos", reflexiona en l'entrevista.
Tura lamenta que, arran de la gestió dels Mossos dels atemptats de l'estiu --que ella veu positiva i aplaudeix--, organitzacions independentistes van tractar d'apropiar-se de la figura del llavors major Josep Lluís Trapero, i conclou que allò li "va fer molt dany al major i als Mossos".
L'exconsellera critica que es produís aquesta situació i conclou: "Els Mossos no són de ningú. No són d'un bàndol o d'un altre en un conflicte polític. Són de Catalunya i dels catalans en un concepte molt ampli".
"Això també va per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que han estat comandades amb una orientació que trenca tots els principis en matèria de seguretat pública que jo he intentat defensar", resumeix l'exconsellera d'Interior primer, i de Justícia després.
Tura també aborda la presó preventiva en què es troben quatre líders sobiranistes, entre ells els dos membres del Govern cessat Oriol Junqueras i Joaquim Forn, una situació que rebutja i que considera de "impiadosa".
Exposa que els líders empresonats no sempre han fet bé les coses, però considera desmesurada la presó incondicional: "Són persones més que conegudes, que s'han presentat voluntàriament davant la justícia i que no sembla que tinguin intenció d'escapar-se. Em sembla del tot impiadós".
També posa en dubte alguns dels delictes que se'ls imputen, assegurant que ha seguit molt de prop actes que han organitzat el soberinisme i que en cap cas ha viscut cap tipus de "violència".
PROMESA NO COMPLERTA
Tura va ser durant set anys consellera de la Generalitat i considera difícilment viable "jurídicament" que Carles Puigdemont pugui ser president de la Generalitat si segueix residint a Bèlgica.
Creu que el candidat de JxCat és víctima d'una promesa que va fer i no pot complir, que tornaria si guanyava les eleccions: "El que ens hem de preguntar és si era una promesa viable o no. Jo crec que que des del punt de vista jurídic no és viable".
Tura enlletgeix a Puigdemont que "sabia que si proclamava la República el dia 27 hi hauria conseqüències de caràcter judicial greus" i que, tot i així, va voler seguir endavant, i ha recordat que va ser requerit diverses vegades per la justícia sense que això li dissuadís.
