LUXEMBURG, 14 oct. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) celebrar aquest dilluns la vista sobre l'abast de la immunitat europarlamentria de l'ex vicepresident Oriol Junqueras, el mateix dia en qu s'espera que es conegui la sentncia del Tribunal Suprem contra els líders independentistes a la presó jutjats per promoure el 'procés' a Catalunya.
La defensa del líder d'ERC va admetre fa setmanes que li perjudicaria que es conegués la fallada del Suprem abans que el TUE resolgués aquesta qüestió, perqu no hi hauria forma de fer valer la immunitat com a eurodiputat que li pogués reconixer la Justícia europea si la sentncia de l'Alt tribunal espanyol fos condemnatria.
La qüestió prejudicial que ha d'examinar el TUE va ser remesa el juny passat pel Tribunal Suprem a petició de la defensa de Junqueras, que va sollicitar que acudís a Luxemburg en un recurs de súplica contra la decisió de l'alt tribunal de no donar-li permís per anar a acatar la Constitució davant la Junta Electoral Central i així accedir a la condició plena d'eurodiputat.
Aquest dilluns, a partir de les 14:30 hores, la Sala europea escoltar a les parts, inclosa l'Advocacia de l'Estat i a l'advocat de l'ex-vicepresident catal, Andreu Van donin Eynde.
Encara que no hi ha terminis fixats per endavant, les qüestions prejudiciales que examina el TUE sota el procediment d'urgncia, com és el cas de Junqueras, es resolen de mitjana en entre dos i quatre mesos.
També és part el Parlament europeu, els serveis jurídics del qual van enviar allegacions per escrit al Tribunal amb seu a Luxemburg quan aquest, com en totes les qüestions prejudiciales, va convidar a les institucions comunitries ha presentar les seves posicions.
Els serveis jurídics de l'Eurocambra van enviar els seus arguments per escrit, basats en el Dret comunitari, per fins ara no s'han fet públics perqu són confidencials a reveure.
En qualsevol cas, un informe de l'equip legal de l'Eurocambra conegut l'abril passat ja va abordar la qüestió de la immunitat per a casos com el de Junqueras i el de l'expresident catal a Blgica, Carles Puigdemont.
Aquell informe va explicar que el procés per ocupar un escó en el Parlamento Europeu es produeix en dues fases i es basa en el que marca la llei electoral nacional, la qual cosa en el cas d'Espanya implica que l'acta s'ha de recollir al país, en aquest cas en la Junta Electoral Central.
Encara que el TUE dicti la seva fallada després de la sentncia de el 1-O, la Justícia europea té l'obligació de contestar a totes les qüestions prejudiciales que registra. Sols el Tribunal Suprem podria fer marxa enrere i retirar la pregunta, un pas que només podria produir-se abans que la secretaria del TUE notifiqués formalment a les parts la data oficial per a la sentncia.
TRES PREGUNTES
Els magistrats del Suprem van formular tres preguntes al tribunal europeu per determinar la interpretació de l'article 9 del Protocol 7 sobre privilegis i immunitats de la Unió Europea quan es refereix a la immunitat dels eurodiputats "mentre el Parlament Europeu estigui en període de sessions".
En primer lloc, la Sala pregunta si la immunitat "regeix abans de l'inici del 'període de sessions' per a un acusat per delictes greus en situació de presó provisional acordada judicialment per fets anteriors a l'inici del procés electoral" i els requisits establerts del qual per la llei electoral interna per adquirir la condició de parlamentari no s'han emplenat.
En cas que la resposta sigui afirmativa, vol saber si "persisteix la interpretació extensiva" de l'expressió "període de sessions", encara que l'rgan electoral nacional la (Junta Central Electoral) no hagi comunicat al Parlament Europeu l'adquisició de la condició de parlamentari.
Finalment, si el TUE fes una "interpretació extensiva de la immunitat", la Sala presidida per Manuel Marchena pregunta també si estaria obligada a "aixecar la situació de presó en termes absoluts, de manera gairebé automtica, per permetre el compliment de les formalitats i desplaaments al Parlament Europeu" o bé s'han de ponderar "altres interessos en joc com serien els drets i interessos derivats de l'inters de la justícia i del degut procés".
Aquesta pregunta la fa en relació a l'expressió "quan es dirigeixin al lloc de reunió del Parlament Europeu o tornin d'aquest" que resa en l'article 9 d'aquest Protocol.
En aquest sentit, el tribunal del 'procés' recorda que aquesta qüestió prejudicial s'ha estudiat en el marc de la pea separada de privació de llibertat de l'ex-vicepresident de la Generalitat i que, per tant, el seu tractament processal és "autnom", encara que manté una relació de dependncia amb la causa principal.
