Publicat 2/1/2019 13:03:31 +01:00CET

TSJN anulla una subvenció de 30.000 euros del Govern navarrs per investigar fets violents dels funcionaris públics

PAMPLONA, 2 gen. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra ha anullat una ordre foral del 2017 per la qual el Govern de Navarra va autoritzar una despesa de 30.000 euros i va aprovar les bases reguladores i la convocatria de subvencions a diversos centres d'investigació per dur a terme investigacions de carcter científic i recopilar documents sobre fets violents provocats pels grups d'extrema dreta o pels funcionaris públics a la Comunitat foral.

L'advocacia de l'Estat havia sollicitat l'anullació d'aquesta ordre en entendre que incomplia i contradeia la suspensió de la Llei foral 16/2015 del reconeixement i la reparació de les víctimes pels actes de motivació política provocats pels grups d'extrema dreta o funcionaris públics acordada pel Tribunal Constitucional a l'abril del 2016. Tant el Govern de Navarra com la Universitat del País Basc (UPV, per les seves sigles en castell), destinatria de la subvenció, es van oposar a la demanda.

En la sentncia, la Sala Contenciosa Administrativa del TSJN considera que la matria o l'objecte dels estudis o treballs subvencionables, així com la finalitat que pretenen, coincideix amb l'mbit d'investigació que s'atribua a la comissió de reconeixement i reparació que va ser declarada inconstitucional perqu interferia amb l'activitat investigadora i d'enjudiciament encomanada als jutjats i tribunals.

Des d'aquesta perspectiva, per a la Sala, "és evident que la subvenció pretén finanar uns treballs que tractaran sobre els mateixos actes sobre els quals tenia competncia la comissió d'investigació i amb l'objectiu de ser presentats a la societat a manera de conclusions".

Segons exposa el TSJN, "aquests parmetres es constaten en una succinta anlisi del contingut del treball que ha obtingut la subvenció litigiosa, que és un treball de recerca universitria sobre la tortura que es basa en les denúncies i els testimonis gravats en vídeo així com pericials psicolgiques, és a dir, sobre fets que han pogut ser o podrien ser objecte d'una investigació judicial".

Per aquest motiu, els magistrats estimen la demanda en entendre que l'ordre foral recorreguda subvenciona una srie de treballs de recerca amb una finalitat que resulta contrria a la sentncia del Tribunal Constitucional del 19 de juliol passat, que va confirmar la interlocutria de suspensió i va declarar inconstitucionals diversos articles de la Llei Foral 16/2015, del 10 d'abril, del reconeixement i la reparació de les víctimes pels actes de motivació política provocats pels grups d'extrema dreta o funcionaris públics.

En el seu recurs, l'advocacia de l'Estat argüia que el contingut de les dues propostes presentades per les entitats concurrents a la convocatria ratificava el que s'havia exposat, ats que estaven centrades en la investigació i l'esclariment de diversos casos concrets denunciats, fins i tot jutjats, emprant les mateixes tcniques d'esbrinament i verificació de credibilitat que s'haguessin d'emprar per la comissió de reconeixement i reparació.

Per tot aix, entenia que l'ordre foral impugnada incorria en la desviació del poder, en exercir la potestat administrativa per a finalitats diferents als que estaven fixats per l'ordenament jurídic, ats que emparant-se en preceptes no-suspesos es posava en marxa realment una activitat d'investigació i esbrinament dels fets concrets afectada per la decisió del Tribunal Constitucional.

Aquests arguments van ser rebatuts pel Govern foral i la UPV. Per a aquesta universitat, els articles que no estaven suspesos no estaven relacionats amb la comissió de reconeixement i reparació i, a més, l'ordre foral impugnada no pretenia atorgar cap subvenció per fer interpretacions que fixessin el que va tenir lloc sinó que a través de mitjans científics es fessin unes recopilacions que permetessin "dimensionar aquestes vulneracions dels drets humans".