Publicat 07/10/2019 18:24

El TSJM valida el model laboral de Glovo basat en 'riders' autnoms

Oscar Pierre, fundador i CEO de Glovo
DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS

MADRID, 7 oct. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha validat el model de negoci de la plataforma de repartiment Glovo i la seva relació amb els repartidors, basat en la independncia que els atorga la figura d'autnom.

Així consta en una sentncia, a la qual ha tingut accés Europa Press, en qu els magistrats desestimen el recurs de súplica que ha presentat un 'rider' contra la decisió del jutge social número 39 que va rebutjar reconixer l'existncia d'una relació laboral amb l'aplicació Glovo.

El jutge defensava que la relació no és de carcter laboral, perqu Glovo "no tenia treballadors al seu servei" i és una plataforma "d'intermediació 'on demand' de repartiment exprés a quatre bandes en qu es facilita el contacte a persones que necessiten ajuda amb els encrrecs".

D'aquesta manera, la sentncia de l'alt tribunal madrileny confirma que la relació entre el repartidor i la plataforma [Glovo] és aliena a l'ordre laboral i típica d'una relació Trade.

En un comunicat, l'empresa ha destacat que Glovo acumula nou sentncies favorables al seu model de negoci, la qual cosa reflecteix la seguretat jurídica en la qual s'emmarca l'empresa en la relació amb els repartidors.

En la resolució, el TSJM subratlla que en el desenvolupament de la relació jurídica s'ha respectat escrupolosament la regulació legal referida al treballador autnom econmicament depenent.

A més, els magistrats assenyalen que la qualificació de laboral o no d'una relació ha de comenar per una anlisi detinguda dels elements i circumstncies fctiques de cada relació, "comenant per l'afirmació que fa el Tribunal Suprem de l'especial dificultat que suposa l'unificació doctrinal en els supsits de determinació de si existeix o no contracte de treball, per la necessitat d'apreciar les circumstncies concurrents en cada supsit".

INTERMEDIACIÓ EN EL TRANSPORT

La sentncia es basa en la funció d'"intermediació en el transport", i si escau, compra de mercaderies, que parteix d'una srie de fonaments que atorga la figura d'autnom com la llibertat d'elecció horria en qu desitja collaborar el repartidor, "amb fixació de l'hora d'inici i de finalització de l'activitat; i fins i tot dins d'aquest període, la possibilitat de no activar la posició d'"interlocutria assignació", la qual cosa significa que no desitja estar disponible".

També alludeix l'error a "la llibertat d'acceptar aquelles comandes i 'slots' que desitja fer sense haver-ne d'executar un mínim, amb possibilitat de rebuig fins i tot una vegada acceptada i iniciada la seva execució (sense cap penalització)".

I es refereix a "la llibertat de triar la ruta per arribar a la destinació final, fixat pel client, sent aquest qui estableix les característiques del producte a adquirir i de la forma d'entrega, -d'aquesta manera s'estableix una relació directa entre repartidor i client".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés