MADRID, 29 nov. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha revocat la resolució d'un jutjat social de Madrid que va establir que la relació d'un repartidor amb l'empresa Glovo era prpia de treballador autnom i que existeix una relació laboral ordinria o comuna.
Així ho recull la sentncia de la Sala social del TSJM per declarar improcedent l'acomiadament d'aquest 'rider', una vegada que la seva relació laboral no és d'autnom, i decreta que se'l readmeti "immediatament" al seu lloc de treball en les mateixes condicions que tenia, per amb un contracte de feina ordinari, o bé se l'indemnitzi amb 2.416,70 euros.
El Jutjat social número 17 de Madrid entenia que no hi havia motiu per una demanda per acomiadament improcedent perqu la relació contractual era de "treballador autnom amb criteris organitzatius propis, i assumeix el risc i ventura de la seva activitat".
"El professional té total llibertat, en sentit ampli, per acceptar o rebutjar la realització d'un servei. També té plena llibertat per connectar-se a l'app a través de la qual rep la notificació d'entrada de sollicitud d'un servei", exposava la sentncia ara revocada.
Davant d'aquest criteri, el TSJM estima que hi ha diversos punts en aquesta relació contractual que no s'ajusten a la del treballador autnom, sinó a una relació laboral comuna, com el fet d'assumir encrrecs a una tarifa fixa marcada de manera "unilateral" o el pes de la plataforma digital per realitzar els serveis, de la qual el treballador no té poder de decisió.
"Ja vam dir que la percepció d'un preu per cada encrrec fet en atenció a les tarifes fixades de manera unilateral per l'empresa és també una forma de salari per unitat d'obra de les previstes a l'article 26 de l'Estatut dels Treballadors, i sense que el fet que el seu cobrament depengui, com no podia ser d'una altra manera, de la materialització final de la comanda amb prvia virtualitat a l'anterior, ni suposi que l'actor respongués de la bona fi del servei o, més concretament, assumís el risc i ventura del mateix", detalla.
A més, per remarcar que aquesta relació és de "alienitat" o "subordinació" a Glovo alludeix la sentncia judicial al fet que és l'empresa que acorda amb diferents establiments i comeros els preus que aquests abonen, amb unes tarifes de les quals "el repartidor es lucra pels encrrecs que efectua, incloses les sumes addicionals per quilometratge i temps d'espera, en l'establiment de la qual no té la més mínima participació".
"Quant a l'alienitat en els mitjans, la seva presncia en aquest cas resulta inobjetable", detalla la sentncia.
"En aquest sentit, indica que n'hi ha prou amb comparar, d'un costat, l'enorme importncia econmica de la plataforma digital propietat de la demandada, que representa la seva marca com a senyal d'identitat al mercat i constitueix, a la vegada, la seva eina essencial de funcionament a través de diferents aplicacions informtiques en relació tant amb els comeros associats i els clients finals o usuaris que s'hi connecten, quant als repartidors que com a instrument medial contribueixen amb la seva prestació de serveis a l'assoliment dels objectius productius de l'empresa en el marc del seu model de negoci", afirma.
D'altra banda, cita els "escassos elements materials, a la vegada de valor limitat, que el demandant aporta, consistents en un telfon mbil amb el qual entren a l'aplicació i una motocicleta, tot i que la majoria de les vegades es tracta d'una bicicleta, motoritzada o no", afegeix la sentncia.
D'altra banda, exposa que "abunda en l'alienitat" també en l'elaboració per l'empresa de les factures que gira el repartidor al seu nom. "És evident que sense tan repetida plataforma digital sería illusria la prestació de serveis per l'actor, que manca de qualsevol control sobre la informació facilitada a aquesta eina, la programació de la qual mitjanant algorismes li és aliena per complet", argumenta el TSJM.
A la vegada, raona que a aix se li suma que el titular de l'empresa és el titular de la plataforma digital i les seves aplicacions informtiques que "comporten l'element fonamental que permet la feina de l'actor com repartidor, amb la realització del qual contribueix a afermar al mercat digital la marca de Glovo, que d'aquesta manera es nodreix dels ingressos econmics que obté".
"Per aix, afirmacions com ara que el recurrent gaudeix de llibertat d'horari i, fins i tot, pot rebutjar lliurement un encrrec que li hagi estat assignat per l'aplicació informtica, han de valorar-se des de la relativitat que resulta de les condicions reals que l'empresa li imposa per a la seva prestació de serveis com a repartidor", afegeix la sentncia.
En conseqüncia, recull que els contractes subscrits entren dins del supsit de fals autnom en els criteris que fixa la directiva europea actual.
