Actualitzat 18/11/2021 16:49 CET

El TSJC rebutja les denúncies contra Aragonès pels avals del Tribunal de Comptes

Arxiu - El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró (e), i el president de la Generalitat, Pere Aragonès (d), al Parlament de Catalunya
David Zorrakino - Europa Press

També afectaven Giró i Vilagrà i els jutges no creuen que cometessin cap delicte

BARCELONA, 18 nov. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat les diferents denúncies presentades contra el president del Govern, Pere Aragonès, i els consellers Jaume Giró i Laura Vilagrà, per la creació d'un Fons Complementari de Riscos amb 10 milions d'euros per avalar els encausats al Tribunal de Comptes per l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i 2017.

En una interlocutòria, consultada per Europa Press, el tribunal es declara competent per rebre aquestes denúncies en tractar-se de persones aforades pels seus càrrecs públics, i en el mateix document acorda inadmetre-les.

En concret, el TSJC ha rebutjat una querella que va presentar Vox, una denúncia del diputat de Cs Carlos Carrizosa i una altra de Convivencia Cívica Catalana.

La querella de Vox atribuïa a Aragonès, Giró i Vilagrà els suposats delictes de prevaricació i malversació, de la mateixa manera que les denúncies de Cs i de Convivencia Cívica Catalana.

No obstant això, els jutges no consideren que hi pot haver un delicte de prevaricació i afirmen que el decret que va crear el Fons Complementari de Risc per avalar als encausats al Tribunal de Comptes va ser un "genuí acte polític" del Govern.

A més a més, assenyalen que el decret no està redactat per a un cas concret sinó que té "vocació de generalitat" i s'emmarca en les competències autonòmiques.

Pel que fa a aquest primer delicte, els magistrats conclouen que a l'hora de publicar el decret "la Generalitat no va dictar una mera resolució en un 'assumpte administratiu', pressuposat de tota prevaricació administrativa".

Quant a la presumpta malversació, que les denúncies atribueixen a una suposada arbitrarietat del decret per protegir càrrecs públics, els jutges recorden que la Generalitat té l'obligació de protegir "el dret a la indemnitat dels servidors públics almenys fins que no hi hagi un pronunciament judicial que declari amb caràcter ferm la seva responsabilitat".

La Fiscalia ja va demanar al TSJC rebutjar aquestes denúncies perquè no considerava que el decret del Govern suposés cap delicte, i hi veia una finalitat "perfectament lícita".

FONS DE L'ICF

La Generalitat va crear aquest fons al juliol en vista de la data límit per presentar els avals a les fiances dels polítics independentistes encausats al Tribunal de Comptes per l'acció exterior durant l'anomenat procés independentista, de 5,4 milions, tot i que finalment el Tribunal de Comptes va rebutjar aquests avals del Govern.

L'executiu d'Aragonès va crear el fons amb la intenció que una entitat bancària presentés l'aval a les fiances i el fons fes de contraaval, i el decret amb el qual es va crear ja preveia que, si cap entitat bancària avalava els afectats, l'Institut Català de Finances (ICF) els avalaria directament i el fons faria de contraaval.

Finalment, l'ICF va expedir els avals als encausats, mitjançant aquest fons com a contraaval, motiu pel qual alguns grups de l'oposició van presentar diverses denúncies.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés