BARCELONA 3 jul. (EUROPA PRESS) -
La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat remetre al Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, que investiga l'1-O, la causa contra l'exsecretari general de la Conselleria de Governació de la Generalitat Francesc Esteve per la licitació de compra d'urnes.
En un acte, recollit per Europa Press, l'alt tribunal estima el recurs d'apel·lació presentat per la defensa d'Esteve contra la decisió d'enviar la investigació contra ell a aquest jutjat.
La decisió d'enviar-lo a aquest jutjat es va prendre posat que no és aforat --pel que ja no corresponia al TSJC investigar-lo-- i a més el jutge d'Instrucció 13 ja investigava fets considerats connexos.
Ara el TSJC argumenta que la regla general és que cada delicte donarà lloc a la formació d'una única causa, i que de moment "no consta la citada connexitat, doncs no opera en el testimoniatge elevat a aquest tribunal, amb precisió, els fets investigats en el Jutjat d'Instrucció 13, ni tampoc consta en què es fonamenta aquesta acumulació".
Considera que resulta aconsellable evitar l'automatisme en l'acumulació de causes i l'"elefantiasi processal" dels macroprocés, per aquest fet acorden remetre les actuacions contra Esteve al Jutjat Degà de Barcelona perquè es reparteixi entre els jutjats d'instrucció.
L'alt tribunal recorda que altres jutjats d'instrucció porten temes relacionats amb l'1-O com el Jutjat d'Instrucció 9 amb l'exdirector general d'Atenció Ciutadana Jordi Graells, i el Jutjat d'Instrucció 15, que porta la querella contra els membres de la Sindicatura Electoral.
El TSJC va obrir el juny de l'any passat una investigació a la llavors consellera de Governació de la Generalitat, Meritxell Borràs, i al propi Esteve, per la licitació de compra d'urnes.
La Sala Civil i Penal del TSJC va admetre la querella que la Fiscalia Superior de Catalunya va presentar el 16 de maig contra ells --i una posterior ampliació-- pels suposats delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de cabals públics.
La licitació, amb un valor benvolgut del contracte de 200.000 euros, era per a dues classes d'urnes: unes transparents i unes altres de cartró, recorda el TSJC.
En el cas de la investigació sobre l'exconsellera Borràs, a aquest procediment es va sumar la causa contra el president Carles Puigdemont i el seu Govern pels suposats delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics per l'1-O que va obrir el TSJC arran d'una querella de la Fiscalia Superior de Catalunya, i que actualment instrueix el Tribunal Suprem.
